Ni 'ambaixada' ni 'ambaixador'

Ni 'ambaixada' ni 'ambaixador'

 Llengua valenciana, l'opció natural

Cites i resenyes de nostra llengua valenciana.

#NostraDolçaLlenguaValenciana

148-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana.

Algunes cites de la llengua valenciana del llibre de Gaspar Escolano titulat

"Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia"

(Valéncia, 1610).

Gaspar Juan Escolano i Villalba, conegut popularment com a Gaspar Escolano, (Valéncia, 1560 - † 1619)

fon un eclesiàstic, escritor i historiador valencià. 

SIGLE X - dels ibers als araps

 SIGLE X - dels ibers als araps

[Any 1060] Carta de una hablante de Denia en vulgar romanç dirigida a Almudis. (Encontrada y estudiada por Antonio Ubieto Arteta y Leopoldo Peñarroja).

[Any 1060] Ibn Sidah, lexicograf en el prolec de la seua obra “Kitab al Muhassas” (El Cairo, Tom I, pag. 14), un diccionari analogic en el que agrupa paraules que se referixen a una mateixa especialitat, demana disculpes per les incorreccions que puga fer al escriure en arap, afirmant:

‘¿Com no he de ferles- si escric en temps tant alluntats de quan l’arap es parlava en purea- i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç (valencià)?’.

Font d' Agustin Pastor Ferrer

[Any 1068] Ali Ben Mugehid (Segon emir de Denia) : ‘Hablo la lengua (romance valenciano) de los Rumis (cristianos), entre los que me he educado’. (A. Huici : Historia musulmana de Valencia y su Reino)

Font d' Agustin Pastor Ferrer

[Any 1095] En la Crónica General del Campejador, despres d’apoderar-se de Valéncia : ‘encargó de la custodia de sus puertas y murallas a peones cristianos de los almoçaves que eran criados en tierras de moros’, ya que ‘fablavan asssy como ellos (romanç) et sabien sus maneras et sus costumbres …’. (Menéndez Pidal: “Primera Cronica General de España” pag. 587).

Font d' Agustin Pastor Ferrer

[1121] Abu Bakr Mamad de Bocairent recoge su jarcha en romance, ‘No me tanques, no, cara danyosa, ¡basta!, a tot home refuse’.

[1121] Abu Bakr Mamad de Bocairent, qui al parlar de les “Harges”, diu utilisar la ‘llengua cristiana (romanç valencià)’ que es el seu mig d’expressió. Suya es esta jarcha: ‘Ke fareyo’ o ke serad de mibe? Non te tolagas de mibe’.

Font d' Agustin Pastor Ferrer

[Any 1198] Aben Al Abbar, historiador i escritor naixcut en Valéncia, autor de diccionaris bibliogràfics continguts en els codics Escurialenses nº 1649, 1670, 1673, 1725, … trobem entre atres, les següents paraules del romanç valencià que parlava : ‘Boyathella’(Boatella), ‘Bunyol’(Bunyol), ‘monastir’(monestir), ‘Alpwont’(Alpont), …

Font d' Agustin Pastor Ferrer

[Any 1200] La epístola “planchs de Sen Esteve” explicaciones en romanç pla baix textos en llatí; ‘esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat’, ‘Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam …’, ……..

[Any 1200] Epístola farsida “Mila in gallicantu” encontrada en la Catedral de Valéncia en donde a partir del folio 161 anotaciones en romanç pla.

Font d' Agustin Pastor Ferrer

Reglament Marítim

 

En l'any 1283 el Rei Pere III va crear i va autorisar que s'escriguera en Valéncia, i en Romançada Valenciana el Llibre del Reglament Marítim, “El Consolat del Mar”, que es troben en la vitrina d'honor del saló foral de l'Ajuntament de Valéncia.

Es va crear este primer Organisme Oficial en l'Any 1283, Este Organisme Oficial va ser creat per privilegi del Rei Pere III cridat el Gran. Sent este Reglament Marítim el primer i el més important de tot el Regne de Valéncia. Xixanta anys després es crea el Reglament Marítim de Mallorca en 1343. Setanta quatre anys després el de Barcelona en l'any 1347. Huitanta anys després el de Tortosa en l'any 1363. Cent dos anys després el de Girona en l'any 1385. Cent cinc anys després el de Perpinyà en l'any 1388. Per lo que va ser el primer

d'Espanya i d'Europa.

en 1538 un flare de Barcelona

 

Açò és una atra vergonya, que en 1538 un flare de Barcelona, Pedro Antonio Beuter, en la seua fantasia inventara el penó de la conquista, i sabent a tota veu que és una falsa reliquia que encara es conserve en el Archiu Municipal com si fora real i damunt encara s'intenta enganyar a la gent contant fantasies. Per favor, ya està be de batallejar. 

Font d' Agustin Pastor Ferrer

DICCIONARI HISTORIC DEL VALENCIÀ MODERN

 

ricartgarciamoya.diccionari

Als que encara no coneixen el gran treball de RICART GARCÍA MOYA, els recomane l'us del seu DICCIONARI HISTORIC DEL VALENCIÀ MODERN que s'actualisa cada trimestre i que es una font inagotable de l'us de les paraules valencianes en lliteratura valenciana durant 800 anys. 

Com este diccionari se pot llegir i descarregar gratuïtament i està en format PDF se pot buscar facilment l'entrada de qualsevol paraula Valenciana per a aixina comprovar la seua existencia.

 En la confusio que ha creat la catalanista AVL i molts occitanistes hui en dia per a mi es dels millors mijos per a comprovar si una paraula es Valenciana o no ho es.

 Clar, sempre pot haver alguna paraula Valenciana que encara no s'ha amprat en lliteratura valenciana, pero el 99.9% està en este diccionari.

 Font de Sven Hass

Juan Lorenzo Palmireno

 

Nostra dolça Llengua Valenciana 

En l´any 1569, l´humaniste Llorenç Palmireno, natural d´Aragó, publicà un 'Vocabulario del Humanista' (1569), en el que al traduir les equivalències del llatí en llengua vulgar, explica: "... si no hallo vocablo con el que arromançar una cosa en Castellano, pongola en Valenciano, Italiano, Francés o lengua Portuguesa." L´autor no nomena atres llengües.

  Juan Lorenzo Palmireno (Alcañiz, 1514-Valéncia, 1579). Dramaturc, pedagoc i humaniste. 

Enrique NL