DENOMINACIÓ DE LA LLENGUA VALENCIANA DEL SIGLE XIII Al XVI
Arnau de Vilanova, mege valencià del rei Pere des de 1281, embaixador de la Corona d'Aragó, que va estudiar en París i Montpeller, i que dominava el llatí, el grec, l'àrap i el valencià, va escriure centenars d'obres teològiques en llengua llatina, pero també va escriure en "romanç". Naixcut en el 1238 en Vila Nova de Valéncia, actual barri del Grao, va escriure en romançada valenciana: "vull, en romanç, vós a tota la moltitud de la vostra senyoria", "Els escriptures, la veritat evangelical sera en romanç, espresada".
Un inventari dels seus bens fet en 1311,reflectix uns escrits religiosos composts en "vulgariter sive lingua materna", igualment, el notari Inocencio de Moya, el 17 de maig de 1407, registra l'expressió de la seua "llengua materna"; recordem que va nàixer en el Grao de Valéncia.
El dominico valencià Guillem Angels a mitan del sigle XIV, en fer una traducció del llatí al "romanç" del cànon de la missa expressa: "Exposicio breu, gramaticalment en romanç del cànon, a instructió et informació de aquells preveres qui no entenen lo cànon".
Per lo que es referix a l'Archiu Municipal de Valéncia, la primera série d'escrits redactats en romanç valencià, es conté en els Manuals del Consell, iniciats a redactar en 1306.
El traductor valencià Jaime Conesa, Escribano i Protonotario Real de Pere IV (1336-1387), va realisar una traducció valenciana de l'obra "Roman de Troie" de Benito de Saint-More, on es llig: "Açí comenca ho proloch dels histories Troyanes els quals en Jacme Conesa prothonotari del Senyor Rei D'arago esplana de vaig clapir en Romans". I explica els motius de la traducció: "A histancia i a pregaries de hun noble hom i de gran comte qui desiiava aver en Romanç els histories Troyanes qui són en vaig clapir".
Aplega un moment que la Cancelleria Real també escriu en romançada valenciana per a redactar documents relacionats en el Regne de valència, destaca "Jurisdiccions de certs barons", des del sigle XIII a 1498. També és important la série "Llibre blanc", que compila documents entre 1306 i 1550. Estos són els primers documents de la Cancelleria redactats en llengua popular valenciana.
El dominic Fra Antonio Canals, naixcut en el Regne de Valéncia entorn a 1352, que va ser discípul de Sant Vicente Ferrer i va estar al servici del bisbe de Valéncia don Jaume d'Aragó, va fer per encàrrec, la traducció del llatí al valencià de l'obra de Valeri Maxim "Dictorum factorum que memorabilium", aixina mateix, va escriure l'obra "Llibre de Seneca, De providència", que va dedicar al Governador del Regne de Valéncia en l'any 1395, en el que diu: "traure lo dit lliure en romanç endrescant-lo a vós axi com a una pròpia resposta".
El primer document històric-lliterari, del que tenim notícies, que aludix a l'específica llengua valenciana, correspon a l'abans citat Antoni Canals, que en la traducció al valencià de "Dictorum..." de 1395, escriu en el pròlec: "el tret de vaig clapir en nostra vulgada llengua tret materna valenciana axí com he pogut jatssesia que altres lagen tret en lenga cathalana" 1. Observese la distinció que es fa en el text entre "lenga materna valenciana" i "lenga cathalana", síntoma de que en eixa época se'ls diferenciava, representant a dos nacionalitats o singularitats.
El català de Girona, Francesc Eiximenis, sabio i intelectual que va estudiar en París, Oxford, Colónia i Aubernia, va recalar en 1383 en Valéncia, on va ser assessor del Consell de la ciutat i del Cabildo de la Catedral. Va aplegar a deprendre i dominar la llengua valenciana, en la que va escriure numerosos llibres, d'entre els que destaquem el que va dedicar a "els Jurats" de la ciutat de Valéncia en 1383, Regiment de la cosa publica, que conté numeroses alabanses a les terres del Regne de Valéncia; va escriure: "que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses llengues que li són entorn, i de cascuna ha retengut co que millor li és. Per totes aquestes coses i raons ha volgut Nostre Senyor Deu que poble valència sia poble especial i elet entre els altres de tota Espanya...ans per especial privilegi ha propi nom i és nomena poble valència". En la seua obra Scala dei escriu: "traduit de lemosi en nostra llengua vulgar valenciana". En el seu llibre "Art de ben morir" de 1397, escriu: "he desliberat traurel segons la possibilitat del meu poble entendre en llengua valenciana i manifest estil".
Russafi: DENOMINACIÓ DE LA LLENGUA VALENCIANA DEL SIGLE XIII Al XVI (II)
"el tret de vaig clapir en nostra vulgada llengua tret materna valenciana axí com he pogut jatssesia que altres lagen tret en lenga cathalana" 1. Observese la distinció que es fa en el text entre "lenga materna valenciana" i "lenga cathalana"
