El "Te Deum", són les gràcies que se li donen a Deu per passar d'un Regne moro a un Regne cristià, sense guerra i sense derramament de sanc, ni tampoc expulsió de les gents que vivien en este Regne, ya que el Rei Zayán Ibn Mardanix i el Rei Jaume I d'Aragó firmaren les Capitulacions de Russafa. Per lo tant, recordar cada 9 d'octubre este Te Deum és mantindre en la memòria i ensenyar als nostres fills i nets que en la conquista de Valéncia no hi hagué ni guerra ni derramament de sanc. Recordem ací les paraules del Rei Zayán que li diu al Rei Jaume I d'Aragó, segons l'historiador aràbic Hussein Mones de l'Universitat d'El Caire, estes foren les paraules que el Rei Zayán li digué a Jaume I en el moment que li entregà les claus de la ciutat:
"En la ciudat de Valéncia conviuen musulmans, gent noble del meu poble, junt a cristians i judeus. Espere que sapies governar-los per a que continuen vivint en la mateixa armonia i germanor per a que treballen esta noble terra conjuntament. Açí, durant el meu regnat, eixien provessons de Semana Santa i els cristians profesaven sa religió en tota llibertat, ya que nostre Coran reconeix a Crist i a la Verge. Espere que vosté otorgue el mateix tracte als musulmans, judeus, àraps i berebers de Valéncia."
(Font: Mª Teresa Puerto Ferre, Joan Ignaci Culla Hernández, (2007). Cronología Histórica de la Lengua Valenciana. Diputació de Valéncia.
A Partir d'ací la Real Senyera del Regne de Valéncia és la primera bandera més antiga d'Europa i la única bandera en lo món en ranc Real, a la qual se li disparen 21 salva de canó com a qualsevol Rei.
La Real Senyera, no pot inclinar-se davant de ningú, “sols davant de Deu”; Se li rendigen honors militars en 21 salva de canó, com a qualsevol Rei; És una bandera de guerra, és una bandera tricolor, en quatre pals de gules o barres roges sobre fondo groc (Or), porta una franja blava junt al mastil i Coronada, els dibuixos de la corona i gemes en la franja blava, dalt del mastil du el yelmo, en lo Rat Penat, obté el nom de Real Senyera per estar coronada, per ser el Rei de lo Regne de Valéncia (Valéncia, Castelló i Alacant), actual Comunitat Valenciana.
La Real Senyera del Regne de Valéncia té la seua propia guardia Real, esta guardia Real l'acompanya sempre que eixia de la Ciutat del Regne o del propi Regne de Valéncia, ya siga en fins militars, civils o de justícia. Esta guardia Real era coneguda com el “Centenar de la Ploma”, esta guardia Real constava en un principi de cent Caballers Reals armats de ballestes, nomenats ballesters, i sobreixint del seu elm una ploma de garsa per poder distingir-se del restant de les tropes, sis anys despuix de la creació del Centenar de la ploma, alguns dels seus antics membres solicitaren al Senyor Rei, Pere el Ceremoniós, la creació d'una Cofradia baix la advocació de Sant Jordi, que va ser concedida per previlegi Real el 10 de juliol de 1371. Entre les funcions d'esta cofradia estava la de velar per els malats, acompanyar als difunts i camara mortuoria, que tots els membres de la Cofradia es reuniren a lo manco una volta a l'any, la celebració de les festes i banquets en la festa de San Jordi. Esta cofradia estaba formada per un maxim de 100 Caballers i 150 dònes. En l'any 1391 dita confradia solicita al senyor Rei Juan I i a la Reina que es feren Cofrades, i lo Senor Rei amplià el número de confrades, de Caballers a 500 Caballers i 600 dònes, otorgan-li a la Cofradia privilegis Reals entre ells el d'exaccions (cobrar impostos). Estos Caballers Reals custodiaven i protegien a la Real Senyera a on tinguera que anar.
Font d' Agustin Pastor Ferrer
