miércoles, 28 de febrero de 2024

subnormalisat

 


Nueva imagen creada para la sección ILUSTRES HABLAN de yosocche.com. Miquel Adlert i Noguerol esta vez se refiere a lo que hoy denominamos como "subnormalisat" o "catalenciano", pues el invento del IEC (Institut d'estudis catalans) que se impone usar a los Valencianos desde hace años, valcat de la AVL.

Más menciones de ilustres sobre la lengua valenciana, aquí:
------------------------------
Nova image creada per a la secció ILUSTRES PARLEN de yosocche.com. Miquel Adlert i Noguerol esta volta es referix a lo que hui denominem com "subnormalisat" o "catalencià" puix l'invent del IEC (Institut d'estudis catalans) que s'impon usar als Valencians des de fa anys, el valcat de l'AVL.
Més mencions d'ilustres sobre la llengua valenciana, ací:
(Gracies a Xavier Martinez per trobar esta menció en el llibre de Miquel Adlert "En defensa de la llengua valenciana" del 1977)

𝐢𝐦𝐢𝐭𝐚𝐫 𝐥𝐚 𝐥𝐥𝐞𝐧𝐠𝐮𝐚 𝐯𝐚𝐥𝐞𝐧𝐜𝐢𝐚𝐧𝐚,



 En el 1628 se dice de los Catalanes que

"siempre han querido y quieren cada día, imitar a la lengua valenciana"
En el 1600, los Catalanes trataban de refinar su tosca lengua con el Thesaurus de Pou, las ediciones de Palmireno o las lecturas de clásicos valencianos. Testigo de este proceso fue Andreu Bosch que, tras vivir en Perpiñán y Barcelona, escribía:
𝐭𝐨𝐭𝐬 𝐡𝐚𝐧 𝐯𝐨𝐥𝐠𝐮𝐭 𝐲 𝐯𝐨𝐥𝐞𝐧 𝐜𝐚𝐝𝐚 𝐝𝐢𝐚 𝐢𝐦𝐢𝐭𝐚𝐫 𝐥𝐚 𝐥𝐥𝐞𝐧𝐠𝐮𝐚 𝐯𝐚𝐥𝐞𝐧𝐜𝐢𝐚𝐧𝐚 (Andreu Bosch: Summari Perpinyá, any 1628, p.27).
Está verdad histórica y 400 más aquí:
Valencià, la llengua culta durant sigles i hui prohibida i marginada per polítics enemics d'Espanya i aliens a l'antic regne de Valéncia.
"1636. En el MEMORIAL EN DEFENSA DE LA LENGUA CATALANA de Didac Cisteller, se lee esto:
"...predican en Valenciano en Cataluña... "



Esto i més en VERDAD HISTORICA:

Una invención


Esto lo encontré en un grupo llamado BARRAS DE ARAGÓN, espero te guste.
Las primeras piedras del nacionalismo catalán se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.
A las adulteraciones de Próspero de Bofarull se uniría la conveniente desaparición del testamento de Jaime I -legajo 758, según la antigua numeración- que establecía los límites de los reinos de Aragón, Valencia y Mallorca y del Condado de Barcelona. Y qué decir del Llibre dels Feyts [Hechos] d'Armes de Catalunya, falsamente considerado una joya de la literatura catalana medieval. Su autor, Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), ejecutó un engaño extraordinario al asegurar que la obra, en realidad escrita por él en el siglo XVII, era una copia de un incunable de 1420 firmado por Bernard Boadas. El apócrifo ha sido usado como fuente para narrar la historia de la patria catalana durante siglos, hasta que en 1948 el medievalista y lingüista Miquel Coll y Alentorn descubrió el timo.
Estas y otras manipulaciones ponen en evidencia cómo el independentismo catalán ha torcido la Historia a su antojo y que desde Cataluña pasen de largo sobre los retoques que el admirado archivero Próspero de Bofarull -un enorme retrato suyo decora la sede del Archivo de la Corona de Aragón, en Barcelona- hizo del Llibre del Repartiment. Fue el filólogo e historiador Antonio Ubieto quien denunció en los años 80 que Próspero de Bofarull había modificado el Llibre en el que se registraban las donaciones de casas o terrenos hechas por Jaime I a los que participaron en la conquista de Valencia descartando asientos que se referían a repobladores aragoneses, navarros y castellanos.
Fuente, Federico Bisquert, economista y jurista.
Y ¿Qué nos importa lo que hagan o hayan dejado de hacer los catalanes en la historia? Es sencillo, todas las trampas y ocultaciones que hayan hecho va siempre en beneficio suyo, y en perjuicio de los aragoneses, que estuvimos con ellos varios siglos. Así de simple.
(Héctor Enrique Malpica Ayala)
Imagen, Llibre dels Repartiments.

Mongó

En el Nº33 de EL ARCHIVO, revista literaria semanal de Dénia del 16 de diciembre 1886 se puede leer un artículo que trata de como cambiaron los nombres de municipios y lugares de la zona de Denia de su origen romano y árabe al de hoy. El monte MONGÓ viene de su nombre árabe CAUN.
(MONTGÓ con TG, inexistente en la lengua valenciana, es un invento reciente del Pantalanismo)



 Según el historiador Roc Chabás, en un manuscrito de 1856 que posteriormente se publicará en su historia de Dénia (1874), "(...) la palabra Mongó se deriva de Mont Caon. No hay duda que nuestro monte se llamaba Caon en el siglo X, pues así lo afirma el célebre Casiti hablándonos del libro de Re rustica, que dice escribió un autor árabe llamado Abd-el-Rahaman-Abu-Mathreph, en el cual trata principalmente de las plantas que nacen en el litoral de Denia y en las laderas de su monte Caon o Mongon. El Nubiense le llama Caun. Además de estar probado cómo se llamó antes de ahora este célebre monte, tenemos en nuestro favor la facilidad de convertirse en Mongó las palabras Mont Caon."  ( De Sven Hass)







MARCAHISPÁNICA Y TRATADODECORBEIL



MARCAHISPÁNICA Y TRATADODECORBEIL (1258).

- Históricamente, la Cataluña actual no existió como entidad hasta la unificación de sus 8 condados por el emperador Carlos I en 1521.
Según el ordenamiento político internacional y su jurisprudencia, los condados catalanes fueron territorio francés, feudatario de los reyes francos y así fue hasta el 16 de julio de 1258, fecha del Tratado de Corbeil. En el mapa que se adjunta de la Biblioteca Nacional de Paris (1235) se puede observar que Cataluña ni tan siquiera existe: los ocho condados feudales de lo que hoy es Cataluña pagaban vasallaje a los reyes francos.
Durante toda la Edad Media Cataluña era solo una “Marca Hispánica” tributaria de los Reyes Carolingios hasta que en dicho tratado de Corbeil, 1258, entre San Luis Rey de Francia y Jaime I el Conquistador, acordaron que los Condados al sur de los Pirineos tributarían a la Corona de Aragón y los condados del norte a Francia.
Los 8 condados de la Marca Hispánica tuvieron plena jurisdicción hasta el siglo XV.
La única excepción fue el Condado de Barcelona que, por el matrimonio del Conde Ramón Belenguer IV en 1137 con Dª Petronila de Aragón, Barcelona quedó entonces incorporado a la Corona de Aragón pero sin variar su condición de condado. Los 7 restantes condados (Besalú, Vallespir, Peralada, Ausona, Ampurias, Urgel y Cerdanya) mantuvieron su independencia hasta 1521, cuando el Rey de España Carlos I nombró Virrey de Cataluña al Arzobispo de Tarragona, don Pedro Folch de Cardona. Por lo tanto Cataluña no existió como región hasta esa fecha y, por lo tanto, no pudo actuar nunca antes como entidad histórica unificada.
Más aún, el Reino de Aragón estaba integrado por los territorios que hoy lo forman, más todo lo que es la actual provincia de Lérida, más una franja grande del río Ebro hasta el mar, que incluía a Tortosa como ciudad costera. Por lo tanto, podríamos decir que las ciudades importantes del Reino de Aragón eran Jaca (la primera capital que tuvo cuando aún era Condado), Huesca, Lérida, Zaragoza, Tortosa y Teruel. Todo eso era el territorio auténtico del reino cuya corona tenía don Jaime I "el Conquistador".
El Tratado de Corbeil (1258), escrito en latín y comienza con las palabras: “Es universalmente conocido que existen desavenencias entre el señor rey de Francia y el señor de Aragón, de las Mallorcas y de Valencia, Conde de Barcelona y Urgel, señor de Montpellier; por lo que el señor rey de Francia dice que los condados de Barcelona, Besalú, Urgel, etc... son feudos suyos; y el señor rey de Aragón dice que tiene derechos en Carcasona, Tolosa, Narbona, etc....”.
Por el Tratado de Corbeil, y siguiendo los consejos de algunos “hombres buenos”, el rey francés Luis IX cede a Jaime I de Aragón los condados de la parte española y Jaime I le cede a Luis IX los condados de la parte francesa. Esa es la síntesis de lo firmado en el documento cuya importancia radica en que se firmó 29 años después de la reconquista de Mallorca y 20 años después de la del Reino de Valencia.
De esa fecha y tratado es fácil sacar dos conclusiones:
a) Si Cataluña no existía como tal era imposible que algo que no existe conquistase ni Valencia (1238) ni Mallorca (1229).
b) Si carecía de unidad política, jurídica y geográfica
¿Cómo iba a tener unidad lingüística si lo que allí se hablaba era un mosaico de dialectos procedentes del PROVENZAL?




Lo dicho: No hay que inventar un pasado inexistente.

viernes, 23 de febrero de 2024

 


¿Sabies que la ciutat de Valéncia ostenta els títuls de Molt Noble, Molt Ilustre, Egregia, Magnífica, Insigne, Ínclita, Magnànima, Fidel, Coronada i Dos voltes Lleal?

jueves, 22 de febrero de 2024

MONSERRAT

 


No vos dixeu enganyar, en valencià es MONSERRAT y no "Montserrat" com manen desde Catalunya
Font: DICCIONARI HISTORIC DEL VALENCIA MODERN ISBN 978-84-616-1582-7 DHIVAM © copyright Ricart García Moya

Escolano va destacar que la llengua valenciana

 

 
¿Sabies que Mn. Escolano va destacar que la llengua valenciana era superior a la catalana?
por admin: culturavalenciana.es 
Mn. Escolano, al referir-se al tema concret de la llengua que es parlava en el Regne de Valéncia, destaca dos aspectes: que es denominava llengua valenciana i que era superior a la catalana.
Vejam com ho han fet “professors indiscutibles” i “famosos científics en lligüística”.
Qualsevol investigador, si vol ser fidel a la seua missió, deu assumir, a favor o en contra de la tesis que sustente, la realitat dels texts, reproduint-los i respectant-los tal i com varen eixir de la mà del seu autor.
Els testimonis aduïts per Sanchis Guarner en el seu llibre La llengua dels valencians que es referixen a Mn. Gaspar Escolano són autèntics, pero diferixc radicalment de l’interpretació catalanista que ell els dona.
D’entrada, Escolano, en el llibre primer de les seues Decadas, quan dona títul al cap. XIV, ho fa d’esta manera: “De la lengua lemosina y valenciana”, i continua dient: “La tercera y ultima lengua maesta de las España es la lemosina y más general que todas, después la castellana, por ser la que se hablaba en la provença y toda la Güianya y la Francia gótica, y la que agora se habla en el Principado de Cathaluña, Reyno de Valencia, Islas de Mallorca, Menorca, Yviça y Sardeña” (I, XIV, 1, cols. 88,89).
Més avant, per tal d’exaltar esta llengua llemosina, diu que es parlava en la Cort de Montpelier. Per això deduïx Mn. Escolano: “De aquí es, como nuestro venturoso conquistador el rey don Jayme se huviese criado con ella y tetadola en los pechos de su madre, en dicha corte de Montpeller; hizo tanto esfuerço la lengua en él y en su casa, que, conquistada Valencia de poder de moros y poblada de la mejor y más belicosa gente que tenía el mundo, quiso que tuviese parte su lengua en la conquista y que los nuevos pobladores huviesen de usar el lemosín” (I, XIV, 7, cols. 92.93).
Com be es pot comprovar, en estos testimonis no apareix per a res el català.
En quant a la frase d’Escolano citada ostentosament per Sanchis Guarner, que diu: “Como fue poblado (el Regne de Valéncia) desde su conquista casi todo, de la nación catalana y tomó de ella su lengua” (I, XV, 14, col. 108), dec negar el supost de Mn. Escolano, ya que hi ha en estes paraules una clara contradicció en unes atres d’ell: “No embargante que buena pella del exército fuese de Aragón”, “poblada de la mejor y más beliciosa gente que tenía el mundo” (I, XIV, 1, 89). Pero és que, ademés d’esta contradicció i per d’amunt d’ella, està la prova científica i contundent del Dr. Antoni Ubieto i de la Dra. Cabanes, els quals han demostrat més que suficient, a base dels texts originals, que el número de catalans vinguts a la conquista de Valéncia en D. Juame fon molt reduït. Per tant, si falla el supost, falla també tota l’argumentació.
Per no allargar-me massa, aduiré només dos testimonis de Mn. Gaspar Escolano en que parla de la perfecció de la llengua valenciana i en els quals ben clara queda, per tant, la seua denominació.
El primer és: “Pero es cierto que corre parejas con ella la valenciana, siendo ésta la más pulida y cortesana dellas y la que se entiende en los pueblos mayores y ciudades” (I, XIV, 5, col.92).
El segon és el següent: “Esta llengua (la llemosina) se comenzó a hablar en la ciuda y Reyno de Valencia y con el curso del tiempo se fue adelgazando, de suerte que, arrimado algunos vocablos gosseros que hoy en día se quedan en la catalana, poniendo en su lugar, de la latina los que bastavan, acepillando los que tenían mal sonido y escabrosidad en la pronunciación y generalmente escogiendo una dulce forma de pronunciar, sin el horror y desabrimiento con que usan desta lengua en las provincias que la conocen como natural, ha venido a tener nombre de por sí y llamarse lengua valenciana y a merecer asiento entre las más dulces y graciosas del mundo” (I, XIV, 7, col. 93).
Crec que les paraules de Mn. Escolano són tan clares que no necessiten d’explicació. A través d’elles podem interpretar el seu pensament afirmant que, més que d’unitat idiomàtica entre llengua valenciana i la catalana, es referix al fet que les dos llengües dimanen d’una mateixa arraïl i que en el seu temps, per factors determinants que d’algun modo explica en el text següent, es diversificaren present cada una la seua pròpia fisonomia: “El clima y secreta influencia del cielo en el suelo deste Reyno (hace) que todas las cosas, que a él se trasladan de otras tierras, se perfeccionen y crien con mayor fineza y lindeza que en las naturales de donde fueron tomadas. Lo que en esto tenemos experimento en las plantas, hierbas y frutales, ha hecho tambien su prueba en la lengua. En limar y perfeccionar la propia (lengua) se ha dado (els valencians) tan buena maña, que con ser la mesma (de la mateixa arraïl) que la catalana, se ha quedado ésta montaraz y mal sonante, y la valenciana, ha pasado a cortersana y gentil (I, XIV, 8, col.93)”.
Encara que “aquesta suposada superioritat” no pareix que li agrade massa a Sanchis Guarner en Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XIV, XVII i XVIII, 36, ací queda la realitat del text de Mn. Gaspar Escolano.
Transcripció del llibre “El Crit de la llengua” de Josep Alminyana i Vallés, editat per Lo Rat Penat en l’any 1999 i per Diputació de Valéncia en 2006.

 

El valencià va naixer del trencament del llati

  

 


Que no vos enganyen, el valencià va naixer del trencament del llati, com totes les llengues romanç.

martes, 20 de febrero de 2024

No tienes ni idea

  


El valenciano tiene una gramática distinta y muy anterior al catalán, se parecen por cercanía y por influencia mutua, sobre todo influencia del valenciano arcaico sobre el reinventado catalán de Pompeyo Fabra, El valenciano proviene del latín y el árabe, mientras que el catalán del latín y el occitano. El catalán es parecido al castellano y a nadie se le ocurre decir que es un dialecto del castellano.
En el año 83 el PSOE para gobernar tuvo que pactar con el independentista de extrema derecha Jordi Pujol y una de las consecuencias fue la expulsión de los profesores de valenciano que fueron sustituidos por catalanistas(Ver hemeroteca)
En los 90 fue el PP quien pacto con Pujol con la consecuencia de quitarle poder a la Real academia de la Lengua Valenciana e instaurar la catalanista AVL...todo por el poder político.
Pondré unos ejemplos: Valenciano Catalán Sanc Sang Mac Mag Fanc Fang Amarc Amarg Si al catalán añadimos"re"o una "o"al final de cada palabra tenemos que es castellano: Sang-re Mag-o Fang-o Amarg-o
¿Eso acaso quiere decir que son lo mismo? Pues claro que no.
Algún otro ejemplo entre miles de diferencias entre valenciano y catalán: CATALANISMES - FORMES GENUÏNES VALENCIANISMES C -a Castelló, a Ibi, a França… V -en Castelló, en Ibi, en França C - a més a més V - ademés C -abraçada V -abraç C - aconseguir V - conseguir C- acudit (en castellà chiste) V -succeït C - adagi (en castellà adagio, sentencia) V -adage C - adreça V - domicili, direcció, senyes C - aeri V - aéreu C - afers V - assunts, quefers C- agafar al vol V -empomar C - aixecar V - alçar C - aixoplugar V - soplujar C - albergínia V - albargina C - aleshores V - llavors C - alfàbrega V - alfàbega C - alliberar V - lliberar C - allunyar V - alluntar C - almirall V - almirant C - alto V - alt (orde de parar) C - altre, altra, altres V- atre, atra, atres C - alzina V - carrasca C - amb V - en C - ambdós V - abdós, els dos, les dos C - amuntegar V - amontonar C - anàlisi (femení) V - anàlisis (masculí) C - andana (en castellà andén) V - moll (andana per a desván en castellà) C - antiguitat V - antiguetat C- apallissar V - colpejar, abatanar C - aparell (en castellà aparato) V - aparat (i aparell per a aparejo en castellà) C - aplegar-se V - juntar-se, congregar-se C - apropar-se V - acostar-se C - aquest, aquesta, aquestos, aquestes V - est, esta, estos, estes C - arada V - aladre C - arc iris V - arc de Sant Martí C - arronsar V - arropir C - article V - artícul C - arxipèlag V - archipèlec C - assabentar V - fer saber, informar C - assaig V - ensaig C - assajar V - ensajar C - assassí, assassinar, assassinat V - assessí, assessinar, assessinat C - assolellat V - solejat C - assolir V - aplegar, conseguir C - assumpte V - assunt C - aterrar (un avió) V - aterrisar (un avió) C - atur V - desocupació C - aturar V - parar C - aturat V - desocupat C - avaluar, avaluació V - evaluar, evaluació C - avantatge V - ventaja C - avaria V - averia C - avi, àvia V - yayo, yaya C - aviat V - pronte, enjorn C - avui V - hui C - bàlsam V - bàlsem C - Bàrbara V - Bàrbera C -barret (en castellà sombrero) V - capell C - baster V - correger C - bellesa V - bellea C - bescanviar (en castellà canjear) V - baratar, descanviar C - bigoti V - bigot C - bilió V - billó C - bitlles V - birles C - bitllet V - billet C - bogeria (en castellà locura) V - follia C - boig (en castellà loco) V - foll C - bombeta (en castellà bombilla) V - pera, pereta C - bonítol (en castellà bonito, peix) V - bonyítol C - borni V - tòrt C - burgès, burgesia V - burgués, burguesia C - bústia V - buçó (la bústia en valencià és la caixa de les almoines) C - butlletí V - bolletí C - calçat (en castellà calzado) V - calcer C - calfred V - ariçonada, tremolí, borró C - camamilla V - camamirla C - càmera V - càmara C - campió, campionat V - campeó, campeonat C - canyella V - canella C - cap de setmana V - la fi de semana C - capítol V - capítul C - carota (en castellà careta) V - caraceta C - cartró V - cartó C - càstig V - castic C - cementiri V - cementeri C - cercar V - buscar C - cercle V - cércol, círcul C - cinema V - cine C - cinqué V - quint C - claredat V - claritat C - clatell V - bascoll C - claveguera V - aigüera C - clavegueram V - aigüeral, cloaca C - clavegueró V - albelló, androna C - codi V - còdic C - còdol V - cudol C - cofoi V - desvanit C - cognom (en castellà apellido) V - llinage C - col.legi V - colege C - company V - companyó c - coneixement v - coneiximent C - contrada V - lloc C - conversa V - raonada, conversació C - cop V - colp C - cop d’ull V - ullada C - cop de cap V - cabotada C - cop de puny V - punyada C - crisi V - crisis C - cristall, cristaller, cristalleria V - cristal, cristaler, cristaleria C - croada, croat V - creuada, creuat C - crosses V - closses C - cuir V - cuiro C - culte V - cult C - cura V - conte, atenció C - cursa de toros, de motos… V - correguda de bous, de motos… C - dada (castellà dato) V - senya C - defensar V - defendre C - desar V - alçar (guardar) C - desemparat V - desamparat C - desenvolupament V - desenroll C - desenvolupar V - desenrollar C - desnonament (en castellà desahucio) V - desfiduciament C - desnonar (en castellà desahuciar) V - desfiduciar C - destinació V - destí C - dinou V - dèneu C- dipòsit, dipositar V - depòsit, depositar C - disfressa, disfressar V - disfràs, disfrassar C - disset V - dèsset C - diumenge V - dumenge C - divorci V - divorç C - divuit V - díhuit C - dofí V - galfí C - doncs V - puix C - duana V - aduana C - dues (adjectiu num. femení) V - dos (adjectiu num. masculí i femení) C - edat mèdia V - edat mija C - efa, ela, ema, ena, erra,… V - efe, ele, eme, ene, erre… C - eina V - aïna, ferramenta C - eixelebrat V - destarifat C - eixerit V - espavilat C - el que fem, el millor… V - lo que fem, lo millor C - Empar V - Ampar C - empassar-se V - engolir C - empenta, empentar V - espenta, espentar C - emplenar V - omplir, reomplir C - encongir V - encollir C - endavant V - avant C - enfonsar, enfonsament… V - afonar, afonament… C - enganxar V - apegar, adherir C - enganxós V - apegalós C - enlairar-se (un avió) V - envolar-se (un avió) C - ensenyament V - ensenyança C - ensinistrar V - adestrar C - ensinistrament V - adestrament C - esbargir V - esplayar, solaçar, escampar C - esbarjo V - esplai, solaç C - esborrar V - borrar C - escalfar, escalfador… V - calfar, calfador C - escarafalls (en castellà aspavientos) V - esparaments C - escarola V - endívia C - escletxa V - clavill, badall C - escó V - escan C - escombra V - granera C - escombrar V - agranar C - escombraire V - femater C - escombraries V - fem C - escorpí V - alacrà C - escuradents (en castellà palillo) V - furgadents C - esdeveniment V - succés, acontenyiment C - esdevindre V - acontényer, succeir C - esgotar V - agotar C - esllavissada, esllavissar V - solsida, solsir C - esmorzar V - almorzar C - espectacle V - espectàcul
C - esport V - deport C - esportista V - deportiste C - esportiu V - deportiu C - espurna V - purna C - esquirol (en castellà ardilla) V - farda C - estalviar (diners en el banc) V - aforrar C - estalvis V - aforros C - estimar V - voler (amar) C - estona V - moment, temps C - estrella V - estrela C - estri V - atifell, ferramenta, aïna C - estripar V - desbudellar C - estruç V - esturç C - exemple V - eixemple C - exercici V - eixercici C - exèrcit V - eixèrcit C - façana V - frontera (d’un edifici) C - falguera V - falaguera C - fàstic V - oix C - fastigós V - oixós C - feina, feiner… V - faena, faener C - feredat V - fredat C - ferotge V - feroç C - focus V - foc C - forquilla V - forqueta C - garatge V - garaig C - gasiu V - agarrat, ronyós. C - gasosa V - llimonada C - gegant V - jagant C - gelós, gelosia V - celós, cels C - gener V - giner C - gerd (en castellà frambuesa) V - mora roja C - gerdera (en castellà frambueso) V - cordonera C - gespa V - herba C - gimnàs V - gimnasi C - glaç V - gèl C - globus V - bufa / globo C - graó V - escaló C - gratacel V - rascacels C - gripau V - renoc C - gual (en castellà vado) V - guau C - guineu V - rabosa C - habitatge V - vivenda C - heura (en castellà hiedra) V - hedra C - hisenda V - facenda C - hivernacle V - hivernàcul C - infermer, infermeria V - enfermer, enfermeria C - joguina V - joguet C - jonc V - junc C - judici V - juí C - la resta (en castellà el resto) V - el restant C - legislar V - llegislar C - legítim V - llegítim C - liberal, liberalisme… V - lliberal, lliberalisme C - lingüista, lingüística… V - llingüiste, llingüística C - línia V - llínea C - literatura, literari… V - lliteratura, lliterari C - litre V - litro C - llaminer V - llépol C - llauna V - llanda C - llençar V - llançar, enrefilar C - lletsó V - llicsó C - lleuger V - llauger C - lliurament V - entrega C - lliurar V - entregar C - llombrígol V - melic C - lloro V - loro C - llotja V - llonja C - llum (el) V - llàntia (la) C - llumí V - misto C - lluny V - llunt C - llunyà V - lluntà C - lògic, lògicament… V - llògic, llògicament C - luxe V - lux C - maduixa V - fraula C - magatzem V - almagasén C - magatzemar V - almagasenar C - malgrat V - no obstant, a pesar de C - malson V - malensomi C - marxar V - anar-se’n C - màscara V - màixquera C - matalàs V - matalap C - medi ambient V - mig ambient C - medieval V - migeval C - mediterrani, mediterrània V - mediterràneu, mediterrànea C - meitat V - mitat C - melmelada V - melada, confitura C - mena V - classe, espècie C - mentida V - mentira C - mentider V - mentirós C - mentre V - mentrimentres, mentres C - meravella, meravellós V - maravella, maravellós C - mesa electoral, mesa de les Corts… V - taula electoral, taula de les Corts… C - mesura V - mida C - metall V - metal C - mètode V - método C - metre V - metro C - meva, teva, seva, meves… V - meua, teua, seua, meues… C - mica V - poc, miqueta C - milió, milionari… V - milló, millonari C - mite V - mit C - mitges V - calces C - mitjana (la nota mitjana) V - mija (la nota mija) C - mitjans de comunicació V - mijos de comunicació C - mode V - modo C - molsa (en castellà musgo) V - verdet C - mongeta V - fesol C - monstre V - mònstruo C - mossegada V - mòs C - murtra V - murta C - naixement V - naiximent C - naixement, creixement… V - naiximent, creiximent… C - natges V - anques, galtes del cul C - nàufrag V - nàufrec C - navalla, navallada V - navaixa, navaixada C - néixer V - nàixer C - nen, nena V - chiquet, chiqueta C - nínxol (en castellà nicho) V - caseta C - noblesa V - noblea C - nombre V - número C - nombrós V - numerós, quantiós C - nord-americà V - nortamericà C - nosaltres V - nosatres, nosatros C - nus V - nuc C - nuvi, núvia V - nóvio, nóvia C - oi V - oix C - oida V - oït, orella C - oncle V - tio C - ordinador V - ordenador C - ordre V - orde C - òrgan (en castellà órgano) V - orgue C - origen V - orige C - os V - orso C - osca V -mossa C - pallissa V - tana C -- papallona V - palometa C - parpella, parpelleig, parpellejar V - parpall, parpalleig, parpallejar C - penedir-se V - arrepenedir-se C - penya-segat V - riscle C - peresa V - perea C - peresós V - pereós C - perruca V - peluca C - perruquerria, perruquer V - peluqueria, peluquer C - petit V - chicotet C - petó V - bes C - peülla (en castellà pezuña) V - piteu, pujola C - plànol (d’un edifici) V - pla C - poruc V - poregós C - préssec V - bresquilla C - presseguer V - bresquillera C - prestatge (en castellà estante) V - lleixa C - préstec V - préstam C - presumpte V - presunt C - preveure V - prevore C - proper V - pròxim, vinent o que ve
C - quadre V - quadro C - queixal V - quixal C - queixal del seny V - quixal de l’enteniment C - quilòmetre V - quilómetro C - Rafael V - Rafel C - rauxa V - ramalada, estufit C - recer V - racer, redòs C - recollida V - arreplega, arreplegada C - recollir V - arreplegar C - reial V - real C - rellotge V - rellonge C - rellotger V - rellonger C - rellotgeria V - rellongeria C - rentadora (màquina de llavar) V - llavadora C - rentaplats, rentacotxes V - llavaplats, llavacoches C - rentar V - llavar C - restoll, rostoll V - rastoll C - rigut (participi de riure) V - rist C - riquesa V - riquea C - robatori V - furt C - ruixat V - arruixó, ramassada C - rusc (en castellà colmena) V - gayola, baso C - sa i estalvi (en castellà sano y salvo) V - sà i segur C - saba (en castellà savia) V - llacor C - safata (en castellà bandeja) V - platera, plata C - salconduït V - salvoconducte C - saviesa V - sabuderia C - seguici V - sèquit, acompanyament C - seguretat V - seguritat C - seixanta V - xixanta C - semicercle V - semicírcul C - sencer V - sancer C - senderi V - trellat, juí, enteniment C - sergent V - sargent C - seriós V - sério C - seriosament V - sériament C - serrell (en castellà flequillo) V - frangeta C - servei V - servici C - seté V - sèptim C - setmana V - semana C - seure’s V - assentar-se C - síndria V - meló d’Alger C - soltar V - amollar C - solter V - fadrí C - somrigut (participi de somriure) V - somrist C - sorra V - arena C - sortida, sortir V - eixida, eixir C - sota V - baix, davall C - suport V - soport C - tarannà (en castellà talante) V - clim C - tarda (en castellà tarde) V - vesprada C - tardor V - primavera d’hivern, autumne C - tardorenc V - autumnal C - tarongina V - nafa, flor del taronger C - tauró V - taburó C - taüt V - ataüt C - tempesta V - tempestat, tormenta C - temps (climatològic) V - orage C - tenir V - tindre C - termini V - terme, determini C - til.ler, tell (arbre de la tila) V - tillol C - tipus V - tipo, classe, manera C - titella (en castellà marioneta) V - títaro, porrito, perichinela C - títol V - títul C - tona V - tonellada C - torn (castellà turno) V - tanda C - tornavís V - desentornellador C - tots plegats V - tots junts C - tramoista V - tramoyiste C - tresor, tresorer, tresoreria V - tesor, tesorer, tesoreria C - treure V - traure C - treva V - treua C - trigar V - tardar C - triomf V - triumf C - tron (en castellà trono) V - tro C - trucar V - tocar, telefonejar C - truita V - coqueta, tortilla C - ullal (en castellà colmillo) V - clau C - umbracle V - umbràcul C - us (no us detingueu) V - vos (no vos detingau) C - vacances V - vacacions C - vaga V - folga C - vaguista V - folguiste C - vas V - got C - vehicle V - vehícul C - venir V - vindre C - veritable V - verdader C - veure V - vore C - vianant V - viandant C - vidu, vídua V - viudo, viuda C - vímet (en castellà mimbre) V - vimen C - vosaltres V - vosatres, vosatros C - vuit, vuitanta V - huit, huitanta C - vuité V - octau C - xai V - corder C - xamfrà (en castellà chaflán) V - cantonada C - xarampió V - pallola C - xarxa V - ret (pero eixàrcia, xàrcia per a jarcia en castellà) C - xerrar V - raonar, charrar C - xifra V - sifra C - ximple V - simple, mec, tararot C - xiprer V - ciprés C - xocolata V - chocolate C - xuclar V - chuplar Recordem que esta és a soles una chicoteta mostra, pero suficient per a fer vore que la catalanisació lèxica del valencià afecta a tots els camps semàntics; desgraciadament el llistat podria ser moltíssim més extens.

La primera en impartir la llengua pròpia

 ¿Sabies que...?



Valéncia va ser la primera en impartir la llengua pròpia (Any 1974).


El 17 de març de 1938 fon cridat a files incorporant-se en el Bando republicà en el que va permanéixer fins al final de la guerra.Llicenciat en Dret per l'Universitat de Valéncia en 1943 es va incorporar en eixe mateix any en l'ilustre Colege d'Advocats de Valéncia.

Fon membre de la Junta del Govern del Colege d'Advocats de Valéncia (1952-1958) com a Diputat 7m.Durant la Gran riuada de Valéncia es va dedicar a neteja en diversos llocs de la ciutat entre ells el Palau de Justícia junt en els advocats del seu despaig i treballadors de la seua fàbrica, en motiu d'això li fon concedida la Creu distinguida de primera classe de Sant Raimon de Peñafort.

En 1966, va encapçalar la petició de la instalació de la IV Planta a Sagunt a la que aspiraven a això Astúries, Villagarcia d'Arosa, Cadis i Sevilla i va conseguir la Planta Siderúrgica Valenciana.

www.lenciclopedia.org


Escriu i Parla en Autèntica Llengua Valenciana








 Que NO t'enganyen els catalanistes en el dialecte Barceloní.

Escriu i Parla en Autèntica Llengua Valenciana

Tirant d'hemeroteca

 


El catedràtic Vicente Gómez

 


En 1609, a pesar d'haver estudiat en Tarragona, el catedràtic Vicente Gómez tenia clar que escrivia en Llengua Valenciana.

"Historias del Idioma Valenciano", p. 146
—Per Ricart García Moya.

Diccionaris




 Si la llengua catalana, valenciana i balear és la mateixa, cóm pot ser que hi ha diversos diccionaris que traduïxen les paraules d'estes 3 llengües entre elles.

 Que no t'enganyen

. Els regnes de Valéncia i Mallorca sempre han tingut la seua pròpia llengua. Font de Sven Hass





Ni 'ambaixada' ni 'ambaixador'

Ni 'ambaixada' ni 'ambaixador'   Llengua valenciana, l'opció natural