domingo, 17 de marzo de 2019

Molta gent li diu...Diferencies



 Molta gent li diu...(por Agustin Pastor Ferrer)

-Molta gent li diu al Círculo, "Cercle" en català,
quan en valencià es diu "Círcul" i també "Rogle"

-Molta Gent, li diu a la paraula "Servicio", Servei en català,
quan en valencià es diu Servici

-Molta gent li diu al Ocho, "Vuit" en català,
quan en valencià es diu "Huit"

-Molta gent escriu la Horchata, "Orxata" en català,
quan en valencià se escriu "Orchata"

-En tots els servicis públics, fica "seients reservats",
Quan en Valencia es diu "Assents reservats"

-Molta gent li diu a la Ardilla, "Esquirol" en català,
quan en valencià es diu "Farda"

-Molta gent li diu al Espejo , Mirall en català, quan en valencià es diu Espill

-Molta gent li diu a, "a Ver", "a Veure" en català,
quan en valencià es diu "a Vore"

-Molta Gent li diu a "huesos y osos", "Ossos i Óssos" en català, quan en valencià es diu Ossos i orsos

-Molta gent li diu al Medio ambiente, Medi ambient en català,
quan en valencià es diu "Mig ambient"

-Molta gent li diu al Diecinueve, "Dinou" en català,  quan en valencià es diu "Dèneu"

-Molta gent li diu a la Almendra, Ametlla en català, quan en valencià es diu Armela

-Molta gent li diu a Yo, "Jo" en català, quan en valencià es diu "Yo"

-Tot lo món li diu a Hacienda, Hisenda en català, quan en valencià es diu "Facenda"

-Molta gent, li diu al "Sapo", Gripau en català, quan en valencià es diu Renoc

-Tot lo món li diu al Verbo, Verb en català, quan en valencià es diu "Verp"

-Tot lo món li diu a Entonces, Aleshores en català, quan en valencià es diu Llavors o en aixó

-Tot lo món li diu al "Apellido", Cognom en català, quan en valencià es diu Llinage

-Tot lo món li diu a la "Fresa", Maduixa en català, quan en valencià es diu Fraula


-Valencià: Deu ser vèrt, com l'herba, no roig.
Català: Ha de esser vèrd, com la gespa, no pas vermell.
 -Valencià: Se diu molt pronte com parar un servici roïn 
Català: Hom diu força aviat com aturar un servei dolent

-Molta gent li diu al "Sarampión", "Sarampió" en català, quan en valencià es diu "Pallola" 

Valencià: Novela, ilicità, colège (us de "l").
Catala: Novel.la, il.licità, col.lègi (us de "l.l") germinada no existix en Valencià

-Castellà: Elche
Català: Elx (us de "-x" sona com "ch" francesa).
Valencià: Elig
(us de "-ig" sona com "ch" castellana).

-Molta gent li diu al "Peluquín",
"Perruquí" en català, quan en valencià es diu "Peluquí"

-CAT: avui anem a dinar truita de patata amb pa
VAL: Hui anem a menjar tortilla (coqueta) de creïlla en pa

-Molta gent li diu a Millónes,
"Milións" en català, quan en valencià es diu  "Millóns"

-Molta gent li diu al Millón,
"Milió" en català, quan en valencià es diu  "Milló"

-Molta gent li diu al Almacen , Magatzem en català,
quan en valencià es diu "Almagassen"



jueves, 7 de marzo de 2019

Clark Hulings pintor americano en Valencia

Clark Hulings pintor americano en Valencia


(de Kraustex Franz Wunderlich) Traduzco las palabras de su hija: El Saler es un pueblo costero al sur de Valencia. La pintura es de la década de 1960, pero mi padre la había visitado muchas veces, comenzando cuando vivió allí como un niño en la década de 1920. Su padre, su madrastra y su hermana solían hacer viajes de fin de semana al campo para escapar del calor y la molestia de Valencia. A veces se dirigían al noroeste hacia las montañas, y otras veces al sur, hacia la costa. Casi siempre la salida culminó con una comida de paella. En las montañas, el icónico plato de arroz español contendría pollo, en la playa encontrarían mariscos. En cualquier caso, también tendrían ensalada y terminarían con naranjas y, si los niños tuvieran suerte, tomarían helado.



 


El arroz se ha cultivado en la región centro-este de la Península Ibérica durante más de 1.000 años. Todos asociamos España y paella, pero ¿cuántos de ustedes piensan en las vastas extensiones de campos de arroz donde cultivan el arroz Bomba de grano medio que se usa para hacer el plato icónico? Hoy en día, la laguna de Albufera y los humedales del sur de Valencia han sido designados como parque nacional, aunque todavía se cultivan 250 millones de libras de arroz. Esta pintura es de esa región. Cuando mi padre tenía cuatro años, él y su hermana se fueron a vivir con su padre y su nueva madrastra en Valencia, España. Los años que pasó allí tuvieron un profundo impacto en él: regresó a España repetidamente a lo largo de su vida y lo pintó una y otra vez.
(de hija pintor, traduccion de kraustex)





domingo, 3 de marzo de 2019

tratat d'ortografia castellà - valencià de Carlos Ros (1732)





Vida

Carlos Ros y Hebrera nació en Valencia en 1703. Siguiendo los pasos de su padre y su abuelo, se formó para ser notario. Recibió el título en 1733 y, en 1740, el de escribano real y público; sin embargo, nunca llegó a ejercer. Se sabe que realizó estudios en la Universidad de Valencia, donde tuvo su primer contacto con las letras, a las que se dedicó con ahínco, como escritor y editor, hasta su muerte en su ciudad natal en 1773.
La obra filológica de Carlos Ros fue una de las mayores aportaciones a la Renaixença valenciana. Destaca su labor lexicográfica, concretamente aquella que llevó a cabo para el Diccionario valenciano-castellano (1764). Las entradas contienen el equivalente en español, así como información relativa a la ortografía o a la correcta articulación en valenciano. Incluye dos anexos: una morfología verbal y una relación de nombres propios, cuya ortografía era inestable. En su investigación, tuvo en cuenta su trabajo previo, Breve diccionario valenciano-castellano (1739), en el que recopiló voces antiguas tomadas de obras clásicas y glosarios. A pesar de presentar algunos errores y de tener una calidad inferior, con él sentó las bases de la lexicografía valenciana. Los últimos años de su vida los empleó en completar su Diccionario con otros dos singulares proyectos lexicográficos: uno que recogiera exclusivamente los monosílabos (Raro diccionario […], ca. 1770) y un segundo, perdido actualmente, que contuviera los polisílabos (Diccionario valenciano-castellano de vòzes polysylabas). El Epítome del origen, y grandezas del idioma valenciano (1734) y Qualidades, y blasones de la lengua valenciana (1752) son una apología de la lengua basada en los orígenes y las características más notables de esta, respectivamente. En esta última, comparó algunos puntos gramaticales con el español y se sirvió de figuras de autoridad para ensalzar la lengua. Publicó, además, varias obras de carácter didáctico que se suman al propósito del resto de su obra: la dignificación de la lengua valenciana. Todas ellas están destinadas a mejorar la pronunciación y la lectoescritura del valenciano, sirviéndose, en ocasiones, de la española como apoyo: Breve esplicación de las cartillas valencianas (1751), Corrección de vozes, y phrases (1771), Norma breve, de cultura, y política de hablar (1737), Norma breve por la que los valencianos […] (1735), Práctica de ortographía (1732) y Tratat de adages, y refranys valencians (1733). Entre las obras de nuestro interés, figuran tres trabajos perdidos, de los que solo se conocen sus títulos: Beceroles valencianes ab les combinacions u silabes de sos dialectes.Sílabes o combinacions també per a formar vocables o monosillaus per a facilitar a bé lligir, Norma breve, en la que se dan indefectibles reglas para la ortografía castellana, y previsiones para leer con puntualidad y Reglas de retórica para la lengua castellana. Las que servirán también para otros idiomas. Ros culmina la exaltación del valenciano con una extensa producción literaria de carácter popular, que, junto con algunos escritos de materia jurídica e histórica, completan su producción.




tratat d'ortografia castellà - valencià de Carlos Ros (1732)

descarga diccionario ros

Obra

  • Breve diccionario valenciano-castellano, Joseph García, Valencia, 1739.
  • Breve esplicación de las cartillas valencianas, Cosme Granja, Valencia, 1751.
  • Corrección de vozes, y phrases, que el vulgo, u común, de Valencia, usa, o ha introducido, hablando, (u queriendo hablar) en su materno idioma, Francisco Burguete, Valencia, 1771.
  • Diccionario valenciano-castellano, Benito Monfort, Valencia, 1764.
  • Epítome del origen, y grandezas del idioma valenciano, Cosme Granja, Valencia, 1734.
  • Norma breve por la que los valencianos (sin hazer estudio particular en la orthographía) sabrán escribir medianamente la lengua castellana, (guiándose por la valenciana) según el uso más recto, conforme de los eruditos y ajustado a los fundamentos de los antiguos, Joseph García, Valencia, 1735.
  • Norma breve, de cultura, y política de hablar, para el idioma castellano, aunque servirá también para el valenciano y otros, Joseph García, Valencia, 1737.
  • Práctica de ortographía, para los idiomas castellano y valenciano, Heredero de Vicente de Cabrera, Valencia, 1732.
  • Qualidades, y blasones de la lengua valenciana, Joseph Estevan Dolz, Valencia, 1752.
  • Tratat de adages, y refranys valencians, y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana, Josep Estevan, Valencia, 1733.
  • Raro diccionario valenciano-castellano, único y singular, de vozes monossylabas, ca. 1770, manuscrito conservado en la Biblioteca Serrano Morales, Valencia, ms. 6562.

sábado, 2 de marzo de 2019

Valencia vs Catala 3

                    
                      Valencia vs Catala (Part 7) (por edu)

Valencià: Engrunsar, Llibrell/Dibrell, Cànter, Foll, Cosconelles/Cosquerelles/Picoretes/Cusquelles, Panolla, Moixeta/Òbila/Moixa, , Pallorfa, Breçol, Albarzer, Matalap/Matalaf, Llançol, Flaçada, Cabotada/Becada, Sesta, Octava/Huitava, Boticari o Potecari, Rossà o Rossada Blanca, Aiguage/Reixiu/Rosada , Gayato, Regadora, Torcamans, Novillo, Sagí, Orinal, Marmolar/Bonegar, Alvançar, Boçal/Morral, Flotar, Boya, Brull/Brullo, Sòrt, Picher, Sort, Albargina.

Catala: Balancejar, Gibrell, Càntir, Boig, Pessigolles, Panotxa, Òliba, Pellorfa, Bressol, Esbarzer, Matalàs, Llençol, Manta, Becaina, Migdiada, Vuitena, Apotecari, Gebre, Ruixò, Bastó, Arruixadora, Eixugamans, Jònec, Llard de Porc, Bacenilla, Renyir, Avançar, Morrió, Surar, Boia, Mató, Sort, Pitxer, Sord, Albergínia/Albergina.


                                   Valencià vs Catala (Part 8)
 
Valencià: Bascoll, Utilisar, Tipo, Servix, Erro, Techo/Trespol, Fardacho, Boçar/Bossar, Calbot, Carchot, Galtà/Bofetà, Falçó, Alficòs/Anficòs, Forrage, Runa, Colege, Plomage, Gènero, Dos, Mos/Nos, Chiular, Chiulit o Chiulet , Acorrucat/Acorrufat/Arropit, Muçol, Abaejo/Abadejo/Abadecho, Aplegar, Monyo, Retor, Flare, Capuchins, Despuix, Fartó o Fartera, Orchata, Chuplà/Chuplada, Chuplit, Agranar, Granera, Brutea, Amontonar

Català: Bescoll, Utilitzar, Tipus, Serveix, Error, Tetxo/Sostre, Fardatxo/Llangardaix, Patacada, Vomitar, Capó, Carxot, Bufetada, Podall, Cogombre, Farratge, Greixum/Mugre, Col•legi, Plomatge, Gènere, Dues, Ens, Xiular, Xiulet, Arraulit/Encongit, Mussol, Bacallà , Arribar, Cabell, Cura, Frare, Caputxins, Després, Tragón/Tragó , Orxata, Xuclada, Xuclit, Escombrar, Escombra, Brutesa, Amuntegar


Valencià vs Català 2

                 
                Valencià vs Català (Part 5) (por edu sanchis)

Valencià = Avespa, Erro, Posar en Marcha, Billet, Birles, Porrito, Profunt Sicología, Sicòlec, Borinotada/Tonteria, Actitut, Fondo, Llavors/en aixo, Ixcà, Che, Armela, Botiquí/Farmacoteca, Glatit, Facenda, Frontera, Desocupament, Parar, Albelló, Imvornal, Marmolar, Fardacho/Sarvacho, Reciclage, Mensage, Buçó, Mijana, Foll, Vàlit, Pechina, Real, Cachirulo/Milocha, Colege, Eixemple, Trencacaps, Fi de Semana, Eixèrcit, Fenoll, Sanc, Desamparat.

Català = Vespa, Error, Engegar, Bitllet, Error, Engegar, Bitllet, Bitlles, Titella, Profund, Psicologia, Psicòleg, Ximpleria, Actitud, Fons, Aleshores, Tant de bo, Xe, Ametlla, Farmaciola, Batèc, Hisenda, Façana, Aturar, Clavegueram, Bonegar, Llangardaix, Reciclatge, Missatge, Bústia, Mitjana, Boig, Vàlid, Petxina, Reial, Milotxa/Catxirulo, Col.legi, Exemple, Trencaclosques, Cap de Setmana, Exèrcit, Fonoll, Sang, Desemparat.
 

                       Valencià vs Catala (Part 6)

Valencià: Carrera/Correguda, Facen, Huit, Allà, A pesar de, Jovens, Similitut, Actitut,
Volta, Polideportiu, Coa, Cim/Capcilló, Bambolla, Chafar, Cartó, Prejuí Metro,
Circumvalació,Llegal, Monasteri, Bloquejar, Misto, Xixanta, Abdós, Prejuïns, Cristal,
Servici, Mocho/Escuradora, Mentira/Bola/Trola, Mentirós, Trage, Tovalla, Arrere, Aci,
Fusilar, Fusilament, Sanc, Buscarró, Mongó, Puigmola, Vilareal, Vall d'Uxò, Roglà i
Corberà, Novelè, Raïls, Deportiste, Deport, Vixca, Finalisar, Imprenta, Vehicul,
Obstacul, Hinvernàcul, Software, Ridiculea, Baix, Caragol, Alberich, Barig, Elig, Chest,
Traure, Huitanta, Runa, Grasa, Frut, Joyeria, Fruta, Garage, Jabalí, Llínea, Llinage,
Adsubia, Deprendre/Adependre, Sabiea, Ridiculea, Ampolla, Arena, Naturalea,
Mediterràneu, Mediterrànea, Demà, Barcheta, Benitachell, Lluchent, Caixa.
 

Català = Cursa, Facin, Vuit, Enllà, Malgrat, Joves, Similitud, Actitud, Cop, Poliesportiu,
Cua, Cima, Bombolla, Trepitjar/Xafar, Cartró, Prejudici, Metre, Circumval.lació, Legal,
Monestir, Blocar, Llumí, Seixanta,Tots dos, Prejudicis, Cristall, Servei, Pal de
fregar/Motxo, Mentida, Mentider, Tratge, Tovallola, Enrrere, Aquí, Afusellar,
Afusellament, Sang, Buixcarró, Montgó, Puig-Mola, Vila-real, Vall d'Uixó, Rotglà i
Corberà, Novetlè, Arrels, Esportiste, Esport, Visca, Finalitzar, Impremta, Vehicle,
Obstacle, Hivernàcle, Programari, Ridiculesa, Sota, Cargol, Alberic, Barx, Elig, Xest,
Treure, Vuitanta, Greixum, Gras, Fruit, Joieria, Fruita, Garatge, Porc Senglar, Linia,
Cognom, L'Atzúbia, Aprendre, Sabiesa, Ridiculea, Butllofa, Sorra, Naturalesa,
Mediterrani, Mediterrania, Endemà, Barxeta, Benitatxell, Llutxent, Capsa.

Valencià vs Català 1

Valencià vs Català (Part 1ª) (por edu sanchis)

Valencià: Elig, Chicotet, En, Puix, Este, Madrit, Nosatres/Mosatros, Barig, Coche, Pechina, Plaja, Servici, Ret, Passacarrer, Capell, Vehicul, Articul, Yo, Serra, Ya, Mediterràneu, Naturalea, Dorada, Cridar, Gojar/Fruïr, Valéncia, Paralel, Ensalada, Parage, Mege, Pero, Chiquet, Orchata, Habitage, Herba, Deport, Chafar, Alçar , Molt, Homens, Delfí/Galfí, Taburó.

Català: Elx, Xicotet/Petit, Amb, Doncs, Aquest, Madrid, Nosaltres, Barx, Cotxe, Petxina, Platja, Servei, Xarxa, Cercavila, Barret, Vehicle, Article, Jo, Serralada, Ja, Mediterrani/Mediterranea, Naturalesa, Daurada, Trucar, Gaudir, València, Paral.lel, Amanida, Paratge, Metge, Però, Xiquet, Orxata, Habitatge, Gespa, Esport, Xafar/Petjar, Aixecar, Gaire, Homes, Dofí, Tauró.                                         
                                        Valencià vs catala (part 2)

Valencià: Vosatres/Vosatros, Aixina, Sapo/Renoc, Palometa, Saltamartí, Mig ambient, Replegar/Arreplegar, Mijos, Llauraor, Granera, Mocho, Colege, Escombros, Bellreguart, Novelè, Perfavor, Agranar, Vullc, Palmito, Espill, Bes, Voler, Fraula, Corage, Autumne/Primavera d'Hivern, Orage, Llinage, Direcció, Cridar, Sofrirem, Arap, Verp, Dependre/Adeprendre, Despuix, Peluqueria, Peixcateria, Mida, Ans.
 

Català: Vosaltres, Així, Gripau, Papallona, Llagosta, Medi Ambient, Lliurar, Mitjans, Pagés, Escombra, Motxo, Col.legi, Enderrocs, Bellreguard, Novetle, Si us Plau, Escombrar, Estime/Estimo, Ventall, Mirall, Petó, Estimar, Maduixa, Coratge Tardor, Oratge, Llinatge/Cognom, Trucar, Sofrissim, Arab, Verb, Adreça, Apendre, Després, Perruqueria, Peixateria, Mesura, Abans.

                                           Valencia vs Catala (Part 3) 

Valencia: Rellonge, Jagant, Maravella, Assessí, Joguet, Quadro, Montanya, Tio, Assut, Esta, Olleria, Alberich, Alcoy, Benifayó, Boljaca, Correja, Calcetins, Sabut, Farda, Botiquín, Camiseta, Vehicul, Benitachell, Barig, Valéncia, Flassada, Conquista, Chuplar, Chiulet, Nort, Sut, Conquistador, Menut/Chicotet, Fadrí, Organisar, Maular/Nyaular, Rabosot/Sorro, Vedriola, Esquadra, Dumenge, Vert, Donís, Roig, Chocolate, March, Domenech, Arrere, Avant, Riquea, Fermea, Naturalea, Bellea, Orquesta, Cartó, Cementeri, Buçó, Chilches, Chest, Alcoy, Chiquet, Albargina, Llanda, Arena, Juí, Pronte, Creïlla/Queredilla, Cosquerelles/Picoretes/Cosconelles, Fascisme/Fasciste, Maquiniste, Electriciste/Llumener, Fontaner/ Llanterner, Mongó, Vore, Travessia, Carchofa, Cine.
 

Català - Rellotge, Gegant, Meravella, Assassí, Joguina, Quadre, Muntanya, Oncle, Assud, Aquesta, L'Olleria, Alberic, Alcoi, Benifaió, Butxaca, Corretja, Mitjons, Llest, Esquirol, Farmaciola, Samarreta, Vehicle, Benitatxell, Barig, València, Manta, Conquesta, Xuclar, Xiulet, Nord, Sud, Conqueridor, Petit/Xicotet, Solter, Organitzar, Miolar, Rabosa, Vidriola, Escaire, Diumenge, Verd, Dionís, Vermell, Xocolate/Xocolata, Marc, Domenec, Enrrere, Endavant, Riquesa, Fermesa, Naturalesa, Bellesa, Orquestra, Cartró, Cementiri, Bustia, Xilxes, Xest, Alcoi, Xiquet/Nen, Albergínia, Llauna, Sorra, Judici, Aviat, Patata, Pessigolles, Feixiste, Maquinista, Electricista, Lampista, Montgó, Veure, Creuer, Carxofa, Cinema.                                         
                                              Valencià vs Català (Part 4)

Valencià: Giner, Anou, Quint, Sext, Octau, Chillar, Orso, Llúcia, Chiulit, Estiuar, En,
Borracho, Iglésia, Termómetro, Senyes/Datos Personals, Tipo, Aci, Almorzar, Estrela,
Mesclar, Punchar, Vint, Plaja, Plages, Comte, Estora, Carranc, Corder, Chulla,
Mer/Mero, Espere, Acera, Paisage, Colpejar, Chinenc, Juge, Jujats/Jusgats, Rebuig,
Vindre, Almagasemar, Manco, Almagasen/Almasent, Vacacions, Beato, Flare, Chiquet,
Jovenil, Creïlla, Cordillera, Natalici, Tot El/Lo Mon, Roja, Fermea, Riquea, Assentar,
Conquista, Assent, Prenga, Direcció, Defendre, Saquejar, Pardal, Barco, Ferramenta,
Faena, Boscs, Yayo, Círcul/Redolí. 


Català: Gener, Nou, Cinquè, Sisè, Vuitè, Cridar, Ós, Lucia, Xiulit/Xiulada, Estiuejar,
Amb, Borratxo, Església, Termòmetre, Dades Personals, Tipus, Aquí, Esmorsar,
Gustos, Estel, Barrejar, Punxar, Vintè, Platja, Platges, Catifa, Cranc, Xai, Costella, Nei,
Espero, Vorera, Paisage, Copejar, Xinès, Jutge, Jutjats, Deixalla, Venir,
Emmagatzemar, Menys, Magatzem, Vacances, Beat, Frare, Xiquet/Noi, Juvenil, Patata,
Serralada, Aniversari, Tothom, Vermella, Fermesa, Riquesa, Conquesta, Seure, Seient,
Prengui, Adreça, Defensar, Saquetjar, Ocell, Vaixell, Eina, Feina, Boscos, Iaio/Avi,
Cercle.

viernes, 1 de marzo de 2019

como se escribe





 Resultado de imagen de trapero

Trapero o drapero… (kraustex)
Curiosidad lingüística, Trapero palabra castellana que significa persona que comercia con trapos viejos. en valenciano sería: Draper, persona que comercia en draps vells y en catalán: drapaire (significa lo mismo que en los otros idiomas) una palabra más a sumar a las cientos y cientos de palabras diferentes hasta que los pactos de J. Pujol con psoe, pp y ahora compromis están consiguiendo que nos parezcamos cada vez más a base de invasión y latrocinio cultural que año a año nos va imponiendo una palabreja mas y creando falsos sinónimos con las palabras “tomadas” del idioma valenciano...¿Tardarán mucho en imponernos "Drapaire?

Ni 'ambaixada' ni 'ambaixador'

Ni 'ambaixada' ni 'ambaixador'   Llengua valenciana, l'opció natural