Castellanismes
Oferim un
llistat de castellanismes en les formes valencianes corresponents; alguns no ho
pareixen a primera vista, uns atres nos sonen tan familiars que no els percebim
com a tals, els n’hi ha que es reconeixen fàcilment pero no sempre trobem la
forma valenciana corresponent, de fet, alguns no la tenen i hem de recórrer a
una perífrasis (açò també sol ocórrer quan volem traduir al castellà o a alguna
atra llengua formes valencianes que eixes llengües no tenen).
En alguna
ocasió el castellanisme es pot evitar, pero no hi ha una sola forma equivalent,
com ara la forma castellana “tubo”, que té en valencià diverses
possibilitats: canó, canonada, alcaduf, budell, conducte…
Alguns
castellanismes són ben antics (tragar, fiambre, buitre, ataviar, assustar…),
no obstant, encara conservem la forma valenciana i haurem d’evitar-los. També
en tenim que han segut valencianisats (llavanderia, llenguat, gam, encaix,
empuixar, calçat…), pero hem de recuperar la forma genuïna.
Hi ha
castellanismes que ya formen part de locucions valencianes, refrans o topònims
i, en eixos casos, podem tolerar-los en eixe context o recórrer a la cursiva (bando de
garrofes, La Buitrera d’Onil, caure del burro, pagar el pato).
Uns atres han pres un significat en valencià diferent al que tenien en
castellà, com ara “burra” (moradura fosca i dura en la pell), “burro” (peix de
la família dels gòbits), “agüelo” (gra de dacsa rosera que no ha esclatat)…
Ací vos
oferim un llistat ben representatiu, pero no complet, i les possibles solucions
segons el cas.
abigotat
(Del cast. abigotado.)
(Del cast. abigotado.)
adj. m.
cast. V. bigotut.
abijorro,
-os
(Del cast. abejorro.)
(Del cast. abejorro.)
s. m.
local. V. borinot.
abocat,
-ada, -ts, -ades
adj.
m. Vi abocat, cast. V. embocat (vi embocat).
abogat,
-ada, -ts, -ades
s. m. cast.
V. advocat.
aburrir
v. tr.
cast. V. avorrir.
acallar
v. tr.
cast. V. silenciar.
acarreu,
-us
s. m. cast.
V. carreig.
acera, -res
s. f. cast.
V. vora.
achuchar
v. tr.
Possiblement del cast. achuchar. V. amussar.
aclaració,
-ons
s. f. cast.
V. aclariment.
aclarar
v. tr.
cast. V. aclarir.
aconteiximent,
-ts
s. m. cast.
V. acontenyiment, succés, fet.
agrandar
v. tr.
cast. V. engrandir.
aguacat,
-ts
s. m. cast.
V. albocat.
agüelo,
-la, -os, -les
(Del cast. abuelo, mat. sign.)
(Del cast. abuelo, mat. sign.)
s. m. cast.
V. yayo. // V. vell.
observ. El
castellanisme agüelo ha passat a designar el gra de dacsa de
fer roses que no esclata en el fòc, sentit que no té en castellà; en el restant
dels casos s’ha d’evitar.
aguirlando,
-os
s. m. cast.
local. V. estrenes.
agulletes
(Del cast. agujetas, mat. sign.)
(Del cast. agujetas, mat. sign.)
s. f. plr.
Nom que popularment se li dona a la miàlgia diferida o al dolor muscular
d’aparició tardana. És un dolor muscular intens, agut i localisat, acompanyat
d’inflamació muscular que apareix quan es fa un esforç o eixercici que fea
temps que no es fea; el dolor no apareix immediatament sino al poc de temps
d’haver fet l’esforç o eixercici.
observ.
Popularment també es diu cloiximent.
aiguaneu
s. f. cast.
V. araboga.
alaixa,
-xes
(Del castellà alaja, mat. sign.)
(Del castellà alaja, mat. sign.)
s. f. cast.
joya.
alamera,
-res
s. f. cast.
V. albereda.
alardejar
v. int.
cast. Fer alardo o ostentació.
aleno
(Del cast. anhelo influït per alenar.)
(Del cast. anhelo influït per alenar.)
s. m.
dialect. i cast. V. deler.
aletargar
v. tr.
cast. V. encapotar.
alfalfa
s. f.
local. i cast. V. alfals.
alfombra,
-res
s. f. cast.
V. catifa, estora.
aliacà
(Possiblement del cast. aliacán, mat. sign.)
(Possiblement del cast. aliacán, mat. sign.)
s. m. rar.
V. aliacrà.
alicantí,
-ina, -ins, -ines
adj. m.
cast. V. alacantí.
aliviar
(Del cast. aliviar, mat. sign. i este del llatí alleviāre.)
(Del cast. aliviar, mat. sign. i este del llatí alleviāre.)
v. tr.
Allaugerar un pes o càrrega. // Millorar la salut. // Minvar un dolor, pena,
patiment, etc…, allaugerar.
observ. El
castellanisme aliviar pot substituir-se per allaugerar,
millorar, minvar, ajudar.
alto, -os
s. m. i interj.
cast. V. alt (Parada que es fa quan es va de camí o en el desenroll d’un
treball o qualsevol activitat.)
amanéixer
(Del cast. amanecer.)
(Del cast. amanecer.)
v. intr.
cast. V. clarejar, trencar el dia, rompre el dia.
amanéixer,
-rs
(Del cast. amanecer.)
(Del cast. amanecer.)
s. m. cast.
V. trenc d’alba.
amaneixtre
v. intr.
cast. i dialect. V. clarejar, trencar el dia, rompre el dia.
amaneixtre,
-es
s. m. cast.
i dialect. V. trenc d’alba.
ambigüetat,
-ts
s. f. cast.
V. ambigüitat.
amigacho,
-cha, -os, -ches
s. m. cast.
dialect. V. amiguet (despectiu).
amortiguar
v. tr.
cast. V. esmortir i derivats.
amperi, -is
(Del cast. amperio.)
(Del cast. amperio.)
s. m. cast.
V. amper.
anacrat,
-ada, -ts, -ades
adj. m.
cast. V. nacrat.
anda
prep. cast.
vulg. i dialect. V. fins.
andami, -is
s. m. cast.
V. bastida, bastiment.
antoixera,
-res
s. f. cast.
inus. V. ullera (de la cabeçada).
antoixos
s. m. plr.
cast. inus. V. ulleres (de la cabeçada).
apariència,
-ies
s. f. cast.
V. aparència.
apellido,
-os
(Del cast. apellido, crida, clam.)
(Del cast. apellido, crida, clam.)
s. m. cast.
ant. Crida de guerra. // cast. ant. Clamor, remor. // cast. V. llinage.
apostar
(Del cast. apostar, mat. sign. i este del llatí apposĭtus, de apponĕre, colocar.)
(Del cast. apostar, mat. sign. i este del llatí apposĭtus, de apponĕre, colocar.)
v. tr.
Jugar-se una cantitat de diners o alguna cosa en un joc, competició o disputa:
Aposte (em jugue) vint euros a que guanya el meu equip. V. jugar-se.
apoyar
(Del cast. apoyar, mat. sign.)
(Del cast. apoyar, mat. sign.)
v. tr.
cast. V. recolzar, i derivats. / V. sostindre / V. ajudar / V. descansar / V.
apuntalar.
apoyo, -os
(Del cast. apoyo.)
(Del cast. apoyo.)
cast. V.
recolzament.
observ. Es
tracta d’un castellanisme modern sense tradició clàssica, que s’utilisa molt en
valencià coloquial. És perfectament substituible per recolzament, ajuda…
arguilando,
-os
s. m. cast.
local. V. estrenes.
arguinaldo,
-os
s. m. cast.
local. V. estrenes.
aro, -os
s. m. cast.
V. cércol, rogle, anell, anella.
arranc, -cs
s. m. del
cast. arranque. V. arrancada.
arrastrar
(Del cast. arrastrar.)
(Del cast. arrastrar.)
v. tr. Dur
per terra a una persona o cosa estirant d’ella. Rossegar. // intr. Dur penjant
una cosa de manera que part d’ella toque terra. Rossegar. // Engrunsar. // En
alguns jocs de cartes, tirar una carta que obliga als atres jugadors a tirar
cartes del mateix pal.
arrastrat,
-ada, -ts, -ades
(Del cast. arrastrar.)
(Del cast. arrastrar.)
adj. m.
coloq. Miserable.
arrastre,
-es
(Del cast. arrastre.)
(Del cast. arrastre.)
s. m. Acte
d’arrastrar o rossegar. // Tir i arrastre, V. tir i rossegó.
arrastró,
-ons
(Del cast. arrastrar.)
(Del cast. arrastrar.)
s. m. Acte
d’arrastrar o rossegar, rossegó. // A arrastrons, loc. Rossegant
per terra.
arrebatar
v. tr.
cast. V. arrapar (prendre violentament) // V. precipitar-se.
arrebatós,
-sa, -sos, -ses
adj. m. del
cast. arrebatar. V. precipitat, impetuós.
arrempuixar
(Del cast. arrempujar.)
(Del cast. arrempujar.)
v. tr.
cast. local. V. espentar.
arrempuixó,
-ons
(Del cast. arrempuixar.)
(Del cast. arrempuixar.)
s. m. cast.
inus. V. espenta, espentó.
arrepentir
v. refl.
cast. V. arrepenedir.
asguinaldo,
-os
s. m. cast.
local. V. estrenes.
assent, -ts
s. m. cast.
V. siti, lloc, cadira, plaça, assentador. (Del cast. asiento.)
assustar
(Del llatí suscitāre, alçar, possiblement per via del cast. asustar.)
(Del llatí suscitāre, alçar, possiblement per via del cast. asustar.)
v. tr.
Esglayar, espantar, fer por, pegar un sortit.
observ.
Este verp apareix en la llengua clàssica.
astò
pron.
dialect. i cast. V. açò.
ataviar
v. tr.
cast. V. abillar i derivats.
observ. Es
tracta d’un castellanisme ben antic, com el seu derivat atavio,
puix apareixen documentats en obres lliteràries i en la documentació històrica
des del sigle XV.
ataviu, -us
cast.
Abillament.
observ. La
forma ataviu apareix en la llengua clàssica.
atrassar
v. tr.
cast. V. retardar.
atril, -ls
(Del cast. atril, i este del llatí *lectorīle, de lector, -ōris, llector.)
(Del cast. atril, i este del llatí *lectorīle, de lector, -ōris, llector.)
s. m. Moble
de fusta o metal, en un pla inclinat per a posar el llibre, document o
partitura que s’utilisa, faristol.
auelo, -la,
-os, -les
s. m. cast.
V. agüelo (yayo).
averiguar
v. tr.
cast. V. desentranyar, desburgar i derivats.
observ. Es
tracta d’un castellanisme molt estés. En algunes localitats ha pres el
significat de arreglar o arreglar-se: Averigua’m
el coche pronte que el necessite. La boda és d’ací una hora i encara no m’he
averiguat.
baltra,
-res
(Del cast. baltra, mat. sign.)
(Del cast. baltra, mat. sign.)
s. f. inus.
Pancha. // Home panchut.
banasto,
-os
s. m. cast.
dialect. V. cistellot.
bando, -os
(Del cast. bando, mat. sign. Introduït en valencià en el sigle XIII i que ha donat diversos derivats.)
(Del cast. bando, mat. sign. Introduït en valencià en el sigle XIII i que ha donat diversos derivats.)
s. m.
Banda, colla de gent que seguix a un insurrecte. // Bandositat, divisió,
enemistat. // Crida, pregó, edicte fet per l’autoritat per a ordenar o prohibir
alguna cosa. // Bando de garrofes, el bram de l’ase. // Lo
bando d’Alcoy: cada cabró s’arregle, loc. Indica que cada u ha de resoldre
els seus problemes i no els dels atres.
observ.
Antigament existia la forma ban.
barracuda,
-des
s. f. cast.
V. espet.
bàrtul, -ls
(Del cast. bártulo, mat. sign.)
(Del cast. bártulo, mat. sign.)
s. m. cast.
Entroperi. // cast. Balum.
batata,
-tes
s. f. cast.
V. Moniato.
batir
v. tr.
cast. dialect. V. batre.
belenyo,
-os
s. m. cast.
ant. hui dialect. V. tabac de moro.
observ. Es
tracta d’un castellanisme utilisat ya en la llengua antiga.
bendició,
-ons
s. f. cast.
V. benedicció.
bessamel,
-ls
s. f. V.
bechamel. (Del cast. besamel, mat. sign.)
besugo, -os
s. m. cast.
V. besuc.
boçal, -ls
s. m. cast.
V. boç. Boquimoll, charrador. // Malnom que en la comarca es dona als habitants
de la localitat valenciana de Pedreguer.
bofetada,
-des
(Del cast. bofetada, cf. l’angl. buffet, punyana, manotada.)
(Del cast. bofetada, cf. l’angl. buffet, punyana, manotada.)
s. f. cast.
V. galtada i derivats.
bofetó,
-ons
s. m. cast.
V. pestell.
boljaca,
-aques
s. f. var.
form. cast. V. bojaca.
boljacó,
-ons
s. m. var.
form. cast. V. bojacó.
borgonyó,
-ona, -ons, -ones
adj. m.
cast. V. borgunyó.
boticari,
-ia, -is, -ies
s. m. cast.
V. potecari i derivats.
brecha,
-ches
s. f. cast.
V. trenc. (Del cast. brecha.)
brillar
v. intr.
cast. V. lluir.
búfal, -ls
s. m. llat.
o cast. V. brúfol.
buitre, -es
(Del cast. buitre, mat. sign.)
(Del cast. buitre, mat. sign.)
s. m.
Voltor, au rapaç de la família dels vultúrits de diverses espècies del
gènero Vultur, de dos metros d’envergadura, en el coll sense plomes
en un collar de plomes. Viu en grup i s’alimenta d’animals morts. // fig.
Persona que s’aprofita de les desgràcies alienes.
observ. La
forma buitre es troba documentada en la llengua antiga i
lliterària i apareix en obres clàssiques valencianes de Jaume Roig o Ausias
March. El seu derivat buitrera forma part de l’oronímia
valenciana com ara La Buitrera, en Alcoy, Onil o en La Valldigna.
Si el seu orige és castellà ha arraïlat des de ben antic en terres valencianes.
bulto, -os
s. m. cast.
V. bult, balum, tarumba, relleu, paquet.
burra,
-rres
(Del cast. burra.)
(Del cast. burra.)
s. f.
Femella de l’ase, somera. // Dòna que té poc de trellat. // local. Peix que es
caracterisa per una prolongació més llarga del morro superior. // Espècie de
moradura fosca i durícia que es fa en la pell com a conseqüència d’un colp o
pessic. // Tindre el temps d’una burra vella, loc. Es diu de les
dònes que tenen quinze o setze anys d’edat.
burro,
-rra, -os, -rres
(Del cast. burro.)
(Del cast. burro.)
s. m.
Quadrúpet del gènero Equus asinus, més menut que el cavall i té les
orelles més llargues, generalment s’utilisen com a animals de càrrega o com a
transport, ase. // Peix de la família dels gòbits (Gobius Jozo), de
color roig i carn blanca i fineta, es caracterisa per tindre un cap ample
paregut al del burro o ase. // Persona que té poc de trellat, que sap ben poc o
que és estúpida. // Joc de cartes en que es repartixen tres cartes per jugador
i una es destapa representant triumf. // Es diu del jugador que pert en este
joc de cartes. // El burro negre, local. El capellà. // Persona que
va molt carregada o fa massa treball. // Anar carregat com un burro,
loc. Dur molt de pes damunt. // Burro de cap a peus, loc. Estúpit.
// Caure del burro, loc. Donar-se conte de que s’està en un error.
// Estar com lo burro de Victòria, sense pena ni glòria, loc. Estar
embovat. // A burro barra, loc. adv. Fer una cosa sense reflexió i
de qualsevol manera; arreu.
observ. La
forma clàssica valenciana és ase.
buscó,
-ona, -ons, -ones
adj. m.
cast. V. buscarró.
cabriolé
s. m. var.
form. cast. V. cabriolet.
càixquera,
-res
(Del castellà cáscara.)
(Del castellà cáscara.)
s. f. cast.
V. corfa.
calçat
s. m. cast.
o cat. V. calcer. // ant. Parella de peces d’indumentària per als peus, com ara
calces.
calçotet,
-ts
s. m. V.
calçó. (Traducció del cast. calzoncillo.)
calentura,
-res
s. f. cast.
V. febra.
caletre,
-es
(Del cast. caletre i este del llatí character.)
(Del cast. caletre i este del llatí character.)
s. m.
coloq. Discerniment, trellat.
calicant,
-ts
s. m. cast.
V. pinyonat.
calicanto
s. m. cast.
ant. V. pinyonat.
camaró,
-ons
(Del cast. camarón, mat. sign., este del llatí cammărus, i este del grec χαμμαροσ.)
(Del cast. camarón, mat. sign., este del llatí cammărus, i este del grec χαμμαροσ.)
s. m.
Crustàceu decàpodo, macrur, paregut a una gamba pero de tres o quatre
centímetros de llargària i de color pardenc; gambeta.
candau, -us
s. m.
dialect. i cast. V. candat.
caramba,
-bes
(Del cast. caramba, i este del malnom de la cantadora del s. XVIII María Antonia Fernández.)
(Del cast. caramba, i este del malnom de la cantadora del s. XVIII María Antonia Fernández.)
cast. V.
Flocada (llaçada).
carcamal,
-ls
s. m. cast.
V. carraca (persona vella), cachapera (persona en alifacs).
càrdies
s. m. Anat.
cast. V. càrdia.
carinyo,
-os
(Del cast. cariño.)
(Del cast. cariño.)
s. m.
Voler, amor, afecte. // Manifestació d’este amor o afecte.
cartuix
s. m. cast.
V. cartoixà.
cevar
v. tr. V.
escar. (Del cast. cebar del llatí cĭbāre, mat.
sign.)
chacota,
-tes
(Del cast. chacota, i d’orige onomatopèyic.)
(Del cast. chacota, i d’orige onomatopèyic.)
s. f. Burla,
chança.
chapalló,
-ons
(cf. el cast. chaparrón, mat. sign.)
(cf. el cast. chaparrón, mat. sign.)
s. m.
dialect. Pluja forta i que dura poc, ramassada, arruixó.
chapí, -ins
s. m. cast.
Tapí.
chicharra,
-rres
(Provablement del cast. chicharra.)
(Provablement del cast. chicharra.)
s. f.
Cigala. // dialect. Persona que charra molt. // dialect. Batzoles, matraca. //
local. En Biar, nom d’un ball antic ballat per un home i dos dònes.
chiste, -es
s. m. cast.
V. succeït.
chistós,
-sa, -sos, -ses
adj. m.
cast. Graciós, gracioset.
chorritada,
-des
(Format sobre el cast. chorro.)
(Format sobre el cast. chorro.)
s. f. Raig
d’un líquit.
chorritó,
-ons
(Format sobre el cast. chorro.)
(Format sobre el cast. chorro.)
s. m.
local. Regall de líquit.
Cid
s. m. cast.
V. Sit.
cigarra,
-rres
s. f. V.
cigala, chicharra. (Del cast. cigarra, mat. sign.)
cilantre,
-es
s. m. V. celiandre.
(Del cast. cilantro, mat. sign.)
cimbra,
-res
s. f. var.
form. cast. V. cíndria i derivats.
címbria,
-ies
(cf. el cast. cimbra.)
(cf. el cast. cimbra.)
s. f. ant.
var. form. V. cíndria i derivats.
cobro, -os
s. m. cast.
V. Cobrament, cobrança.
companyerisme
s. m. cast.
V. companyonia.
concejal
s. m. cast.
V. regidor.
concejalia
s. f. cast.
V. regidoria.
conchava
s. f. cast.
local. V. conjuminació.
conchavar
v. refl.
cast. V. conjuminar.
conya,
-nyes
s. f.
coloq. i cast. Burla, broma. // Gorra en forma de barqueta, per lo que rep
també el nom de gorra de barqueta. // La conya, nom
d’un joc de chics que consistix en armar-se de bastons els jugadors i formar un
rogle, en el qual se situen a certa distància uns dels atres, sense poder
canviar de lloc durant el joc. U d’ells tira un palet o conya al
que té més prop, i este li ha de pegar en el bastó sense que aplegue a tocar
terra, qui ha tirat la conya ix corrent a agarrar-la, mentres els atres
jugadors van al seu lloc buit a rascar en terra en el bastó, pero tornant
ràpidament al seu lloc per a que qui ha anat a per la conya no puga deixar-la
en un lloc buit d’un jugador, si la deixa eixe jugador paga. El joc consistix
en aplegar a fer un clot en terra, en el lloc d’un jugador, rascant en els
bastons, fins que la conya puga ser soterrada en ell, en eixe cas els jugadors
amaguen la conya i aquell ha d’anar a buscar-la, mentres els atres li peguen
palmades en l’esquena i li van cantant una cançoneta.
corage, -es
(Del llatí vulg. coratĭcu, derivat de cŏr, mat. sign.)
(Del llatí vulg. coratĭcu, derivat de cŏr, mat. sign.)
s. m. cast.
Valor, ànim. // cast. Ràbia, ira.
cordillera,
-res
(Del cast. cordillera, mat. sign.)
(Del cast. cordillera, mat. sign.)
s. f.
Cadena de montanyes.
cordura,
-res
(Del cast. cordura, mat. sign.)
(Del cast. cordura, mat. sign.)
s. f. Esme,
prudència, sensatea, trellat.
corro, -os
(Del cast. corro, rogle.)
(Del cast. corro, rogle.)
s. m.
Corral a on es tanquen els bous abans d’eixir a la plaça per a torejar-los.
corteig,
-ejos / -eigs
(Del cast. cortejo.)
(Del cast. cortejo.)
s. m.
Acompanyament d’una personalitat o d’una cerimònia.
cortesment
adv. cast.
V. cortesament.
costuró,
-ons
(Del cast. costurón. mat. sign.)
(Del cast. costurón. mat. sign.)
s. m.
Costura en la pell, cositó.
crudea
s. f. cast.
V. cruea.
cuidado
s. m. cast.
V. conte, atenció.
cursi, -is
adj. m.
cast. V. coent (afectat).
cursileria,
-ies
s. f. cast.
V. coentor (afectació).
dable, -es
(Del cast. dable, mat. sign.)
(Del cast. dable, mat. sign.)
adj. m. i
f. cast. Factible, possible.
dàdiva,
-ves
(Pres del cast. dàdiva, i este del llatí datīva, plr. m. de datīvum, regal, ofrena.)
(Pres del cast. dàdiva, i este del llatí datīva, plr. m. de datīvum, regal, ofrena.)
s. f. Dò,
regal, ofrena.
dasta
prep. cast.
vulg. i inus. V. fins. (Compost de la preposició de i el
castellà hasta.)
dentellada,
-des
s. f. cast.
V. dentada.
derrapar
v. intr.
cast. V. esgarrifar.
derretir
(Del cast. derretir, mat. sign.)
(Del cast. derretir, mat. sign.)
v. tr.
Fondre per mig de la calor una cosa sòlida o congelada.
descalabre,
-es
s. f. cast.
V. infortuni.
descaro,
-os
s. m. cast.
Atreviment, barra, desvergonya.
descomunal,
-ls
adj. cast.
V. descominal.
desemplear
v. tr.
cast. V. desocupar i derivats.
desentornillar
v. tr.
cast. V. desentornellar.
desganyitar
v. refl.
cast. V. esganyar.
despai
adv. cast.
V. espai (adv.).
desperdici,
-is
(Del cast. desperdicio, i este del llatí disperditio, pèrdua.)
(Del cast. desperdicio, i este del llatí disperditio, pèrdua.)
s. m.
Remijó o residu d’un tot que es deixa o es pert.
desperdiciar
(Del cast. desperdiciar.)
(Del cast. desperdiciar.)
v. tr.
Malgastar, gastar malament, deixar perdre lo que podria aprofitar per
negligència o qualsevol atre motiu.
despiadat
adj. m.
cast. V. desapiadat.
desplant,
-ts
s. m. cast.
Despit, arrogància.
después
adv. cast.
En acabant, en acabar, despuix, darrere de, posteriorment.
despumar
v. tr.
cast. V. desbromar i derivats.
destaponar
v. tr.
cast. V. desentaponar.
destorp,
-ps
(Derivat posverbal de destorbar.)
(Derivat posverbal de destorbar.)
s. m. cast.
Acció i efecte de destorbar. // Destronc en el curs habitual de les coses. //
Vectigal o impediment que impedix fer una cosa o que una cosa ocórrega.
desvario,
-os
(Del cast. desvarío, mat. sign.)
(Del cast. desvarío, mat. sign.)
s. m. cast.
Deliri, confusió mental. // Desficaci, pensaments absurts, desficaciats.
disfrutar
v. intr. i
tr. cast. V. gojar, fruir, gaudir.
dissimul,
-ls
s. m. cast.
V. dissimulació.
distrit,
-ts
s. m. cast.
V. districte.
duende, -es
s. m. cast.
V. donyet.
embaldosar
v. tr.
cast. Entaulellar, posar llosetes o taulells al pis.
embust, -ts
(Del cast. embuste, mat. sign.)
(Del cast. embuste, mat. sign.)
s. m. ant.
i hui desus. Mentira.
embuster,
-ra, -rs, -res
(Del cast. embustero.)
(Del cast. embustero.)
s. m. cast.
Mentirós.
emplear
(Del cast. emplear, i este del fr. antic empleiier, actualment employer.)
(Del cast. emplear, i este del fr. antic empleiier, actualment employer.)
v. tr.
Ocupar, contractar a una persona en un treball. // Colocar un fill o conegut
matrimonialment, casar-lo en algú.
empuixar
v. tr.
cast. V. espentar. (Del cast. empujar, espentar.)
enarborar
v. tr. var.
form. V. arborar. (Del cast. enarbolar.)
encaix,
-xos
s. m. cast.
Randa.
enchís, -sos
(Del cast. hechizo.)
(Del cast. hechizo.)
s. m.
Encantament.
enchisar
(Del cast. hechizar.)
(Del cast. hechizar.)
v. tr.
Embruixar, encantar per mig de màgia. // Captivar per bellea, amor, gràcia;
encantar.
endespués
(Del cast. después.)
(Del cast. después.)
adv. cast.
En acabant, més tart.
enfadar
(Del cast. enfadar.)
(Del cast. enfadar.)
v. tr.
Enujar, emprenyar, boixar, causar molèstia.
enredro,
-os
s. m. cast.
Enredrament, embolic, capgirament…
enterar
(Del llatí integrāre i potenciat pel cast. enterar.)
(Del llatí integrāre i potenciat pel cast. enterar.)
v. tr.
Informar, donar conte. // refl. Rebre informació o notícia.
envoltori,
-is
(Pres del cast. envoltorio.)
(Pres del cast. envoltorio.)
s. m.
Embolicament, que embolica. Paper, cartó, tela o qualsevol atre material que
s’utilisa per a embolicar una cosa.
esbarar
v. intr.
var. ort. cast. V. esvarar.
escàrpia,
-ies
s. f. cast.
Clau de gancho.
escollera,
-res
s. f. cast.
V. escullera.
esguinaldo,
-os
s. m. cast.
local. V. estrenes.
esmeralda,
-des
s. f. cast.
V. esmaragda i derivats.
espavilar
(Del cast. espabilar, si be la forma pabil és clàssica i etimològica en valencià i pot haver donat espavilar.)
(Del cast. espabilar, si be la forma pabil és clàssica i etimològica en valencià i pot haver donat espavilar.)
v. tr.
Reviscolar la llum o el fòc atiant-lo, avivant-lo… // fig. Llevar la sòn o la
perea; desensonillar. // Fer que aumente l’enteniment, l’agilitat mental
d’algú. // refl. Llevar-se la perea, afanyar-se.
estómac,
-cs
s. m. var.
form. cast. V. estómec.
estomacar
v. tr.
cast. V. estomegar.
estragar
(Del cast. estragar, i este del llatí strages, assolament, devastació.)
(Del cast. estragar, i este del llatí strages, assolament, devastació.)
v. tr.
local. Llevar la força, debilitar.
fachendiç,
-ça, -ços, -ices
(Del cast. fachenda, vanidad, jactància, i este de l’it. faccenda, quefer, faena.)
(Del cast. fachenda, vanidad, jactància, i este de l’it. faccenda, quefer, faena.)
adj. m.
coloq. inus. Bafaner; persona vanitosa, jactanciosa o presuntuosa.
facistol,
-ls
s. m. cast.
V. faristol.
fallo, -os
s. m. cast.
V. imperfecció, erro, defecte, fallanca.
fallo, -os
s. m. cast.
V. sentència, veredicte, decisió.
farol, -ls
(Del cast. farol.)
(Del cast. farol.)
s. m. cast.
Fanal. // dialect. Mocador que els aragonesos es posen al cap. // coloq.
Persona presumida i vanitosa. // coloq. Dotor, escurapanches.
farolet,
-ts
s. m. cast.
V. fanalet.
fermós, -sa,
-sos, -ses
(Del llatí fermōsu, mat. sign. i en influència del cast. hermoso i l’antic fermoso.)
(Del llatí fermōsu, mat. sign. i en influència del cast. hermoso i l’antic fermoso.)
adj. m.
inus. De formes ben fetes, V. bell i derivats.
fiambre,
-es
(Del cast. fiambre, derivat de frio, mat. sign.)
(Del cast. fiambre, derivat de frio, mat. sign.)
s. m.
Aliments o menjars que una volta cuits es deixen refredar per a menjar-los
frets; companage.
observ. Es
tracta d’una forma que ya apareix en la llengua clàssica.
fidalguia,
-ies
(Del cast. fidalguía.)
(Del cast. fidalguía.)
s. f.
Noblea de llinage.
fisga,
-gues
s. f. cast.
Burla.
fisgar
v. refl.
cast. Burlar.
fisgó,
-ona, -ons, -ones
adj. m.
cast. Que es burla.
flotar
v. intr. V.
surar. (Del cast. flotar i este del fr. flotter,
mat. sign.)
follar
(Del cast. follar.)
(Del cast. follar.)
v. tr.
Fotre, practicar l’acte sexual.
observ.
S’utilisa pronominalment.
gam, -ms
s. m. cast.
V. daine.
gamberro,
-rra, -os, -rres
(Del cast. gamberro, mat. sign.)
(Del cast. gamberro, mat. sign.)
adj. m.
cast. Que actua sense civisme.
ganso, -sa,
-sos, -ses
adj. m.
cast. V. cachoches. // cast. V. oca. (Del germ. gans, a través del
castellà ganso.)
garrocha, -ches
(Del cast. garrocha.)
(Del cast. garrocha.)
s. f. cast.
V. pica (llança).
garrochar
(Format sobre el cast. garrocha.)
(Format sobre el cast. garrocha.)
v. tr.
cast. V. picar (en la pica o llança).
gasto, -os
s. m. cast.
V. gast.
gatuperi,
-is
(Del cast. gatuperio, formada per gat en la terminació de paraules com improperi, vituperi, etc.)
(Del cast. gatuperio, formada per gat en la terminació de paraules com improperi, vituperi, etc.)
s. m.
Embroll, embolic.
giragonsa,
-ses
(Del cast. jerigonza i este de l’oc. ant. gergons, llenguage estrany.)
(Del cast. jerigonza i este de l’oc. ant. gergons, llenguage estrany.)
s. f.
Revolta, canvi de sentit.
golondro,
-ra, -os, -res
(Del cast. golondro.)
(Del cast. golondro.)
adj. m.
Gandul.
guisopo
s. m.
local. V. sarpasset. (Del cast. hisopo.) Mocho.
inficionar
v. tr. V.
infectar. (Del cast. Inficionar, mat. sign.)
llaga,
-gues
(Del cast. llaga.)
(Del cast. llaga.)
s. f.
Nafra, úlcera en el cos de les persones o els animals.
llavanderia
s. f. cast.
V. llavaneria.
llenguado,
-os
s. m. cast.
Golleta, palaya, peluda.
llenguat,
-ts
s. m.
Llenguado, cast. golleta, palaya, peluda.
llit, -ts
(Del llatí lĕctu, mat. sign.)
(Del llatí lĕctu, mat. sign.)
s. m. Llit
d’un riu, cast. V. caixer.
locada,
-des
(Derivat del cast. loco.)
(Derivat del cast. loco.)
s. f. cast.
Follia, oradura.
locament
adv. cast.
Follament.
loco, -ca,
-os, -oques
(Del cast. loco.)
(Del cast. loco.)
adj. m.
cast. Foll, orat, dement, i coloquialment volat, gàbia, tronat.
locura
s. f. cast.
Follia, oradura.
loquera,
-res
s. f.
desus. i cast. V. manicomi.
macho, -os
(Del cast. macho.)
(Del cast. macho.)
s. m. Mul.
// Mascle de la cabra.
machorra,
-rres
(Del cast. machorra.)
(Del cast. machorra.)
adj. f.
Femella esteril.
magancés,
-sa, -sos, -ses
adj. m.
cast. V. traïdor.
mamparo,
-os
s. m. nàut.
cast. V. mampara. (Del castellà mamparo.)
marfil, -ls
s. m. cast.
Ivori.
mediar
(Del llatí mediare. L’accepció intervindre està presa del cast. mediar.)
(Del llatí mediare. L’accepció intervindre està presa del cast. mediar.)
v. tr.
Intervindre (entre dos o més persones per a buscar una solució).
melindrós,
-sa, -sos, -ses
adj. m.
cast. V. Fetiller. (Del cast. melindroso.)
meseta,
-tes
(Del cast. meseta.)
(Del cast. meseta.)
s. f.
Altiplà. // Replanell de l’escala.
moreno,
-na, -os, -nes
(Del cast. moreno, mat. sign.)
(Del cast. moreno, mat. sign.)
adj. m.
Bru, bronzejat.
mulato, -os
s. m. var.
form. cast. V. mulat.
nantes
adv. i
prep. cast. V. ans, abans.
necedat,
-ts
s. f. V.
neciea. (Del cast. necedad.)
necetat,
-ts
(Del castellà necedad.)
(Del castellà necedad.)
s. f. cast.
V. neciea.
palissa,
-sses
(Del cast. paliza.)
(Del cast. paliza.)
s. f. Tana;
série de colps pegats ad algú en l’intenció de fer-li mal i llastimar-lo.
palomina
s. f. cast.
V. colomina (femta de colom) (Derivat de paloma.)
panal, -ls
(Derivat de pa.)
(Derivat de pa.)
adj. cast.
Bresca.
panflet,
-ts
s. m. cast.
V. pamflet i derivats.
pantalà,
-ans
(Del cast. pantalán.)
(Del cast. pantalán.)
s. m. Moll,
embarcador que penetra en la mar.
pasmat,
-ada, -ts, -ades
(Del cast. pasmar, mat. sign.)
(Del cast. pasmar, mat. sign.)
adj. m.
Esglayat.
pata, -tes
(Del cast. pata o del fr. patte, mat. sign.)
(Del cast. pata o del fr. patte, mat. sign.)
s. f. Pota,
peu i cama d’un animal. // Peu d’un moble.
observ. La
forma patrimonial pota, està en desús en molts llocs.
pato, -ta,
-os, -tes
s. m. cast.
V. ànet. // coloq. m. Avorriment. // ¡Amagueu o arreplegueu
els patos, que venen els músics o riuada!, loc. Es diu per
a recomanar previndre’s davant un perill imminent. // Bufes de pato,
coses sense importància ni consistència.
patós, -sa,
-sos, -ses
adj. m.
cast. Avorrit.
patranya,
-nyes
s. f. cast.
Mentira, falsetat, faula.
patulea
s. f. cast.
Gentola.
pava, -ves
s. f. cast.
Tita.
pelucona,
-nes
s. f. cast.
V. peluca (moneda)
pendó,
-ona, -ons, -ones
(Provablement del cast. pendón.)
(Provablement del cast. pendón.)
s. m. Penó.
pendoner,
-ra, -rs, -res
(Del cast. pendonero.)
(Del cast. pendonero.)
s. m.
Penoner.
pendoniste,
-ta, -es
(Del cast. pendonista.)
(Del cast. pendonista.)
s. m.
Gonfanoner.
pepino, -os
(Del cast. pepino.)
(Del cast. pepino.)
s. m.
Colombro, planta anual de la família de les cucurbitàcees (Cucumis sativus)
// Colombro. Fruit d’esta planta. // Hi ha varietats en noms genuïns com alficós o pepinell.
perillositat
s. f. V.
perill. (Traducció del cast. peligrosidad.)
permanéixer
(Del cast. permanecer, mat. sign.)
(Del cast. permanecer, mat. sign.)
v. intr.
Quedar o estar-se en un lloc, situació, etc., sense cap de variació.
permenor,
-rs
(Traducció del cast. pormenor.)
(Traducció del cast. pormenor.)
s. m. cast.
Menudència, insignificància, no res.
permenorisar
v. tr.
cast. V. detallar.
pésam
s. m. cast.
V. condol.
pésame
s. m. cast.
V. condol.
petardo,
-os
s. m. cast.
V. petart.
picaresc,
-ca, -cs, -sques
(Del cast. picaresco.)
(Del cast. picaresco.)
adj. m.
Desvergonyit, guilopo.
pico, -os
(Del cast. pico.)
(Del cast. pico.)
s. m. Bec
(de les aus).
pífia, -ies
(Del cast. pifia, i este del germ. pífer, chiulet.)
(Del cast. pifia, i este del germ. pífer, chiulet.)
s. f. Colp
en fals, erro, desencert.
piscolavis
(Del cast. piscolabis.)
(Del cast. piscolabis.)
s. m. sing.
i plr. Refrigeri, picadeta, mosset, llaugera menjada o beguda fòra de les hores
de menjar.
pista, -tes
(Del cast. pista, mat. sign. i este de l’it. dialect. pista.)
(Del cast. pista, mat. sign. i este de l’it. dialect. pista.)
s. f.
Rastre, senyals que queden en terra quan algú ha passat per ella. // fig.
Indici o senyal que conduïx al descobriment d’un fet.
pos
(Del cast. pues.)
(Del cast. pues.)
conj. cast.
vulg. Puix.
pregó, -ons
(Del llatí precōne, pel cast. pregón.)
(Del llatí precōne, pel cast. pregón.)
s. m.
Crida. // Discurs.
pregonar
(Del cast. pregonar.)
(Del cast. pregonar.)
v. tr.
Publicar, fer palesa en veu alta una cosa.
pret, -ta,
-ts, -tes
(Del cast. prieto.)
(Del cast. prieto.)
adj. cast.
Apretat, estret. // fig. Avar.
propassar
(Del cast. propasar, mat. sign.)
(Del cast. propasar, mat. sign.)
v. refl.
Excedir-se, passar més allà de lo convenient; fer més de lo convenient.
puesto, -os
(Del castellà puesto, lloc.)
(Del castellà puesto, lloc.)
s. m. cast.
coloq. V. lloc.
quarto, -os
(Del cast. cuarto, mat. sign.)
(Del cast. cuarto, mat. sign.)
s. m.
Habitació. / Rebost. / Dormitori.
rabo, -os
(Del cast. rabo.)
(Del cast. rabo.)
s. m. cast.
Coa, cua. // Rabo de gat, planta de diferents espècies (Stachys
hirta, Sideritis hirsuta, Lithospermum fruticosum, Equisetum arvense).
// Fer a algú un nuc al rabo, loc. No poder-lo agarrar, ni fer-li
res per haver mort o per estar llunt. Beneficiar molt ad algú. // Portar o dur
ad algú a rabo de borrego, loc. Tractar-lo sense consideració. Manipular ad
algú. // Paréixer un rabo d’aire, loc. Anar a gran velocitat.
// ¿Qué li fa el rabo per a córrer?, loc. ¿Qué té que vore una cosa
en una atra? Res té que vore una cosa en una atra.
rebufo, -os
s. m. cast.
V. rebuf.
recibir
v. tr. var.
form. ant. i hui general, segurament per cast. V. rebre.
relicari,
-is
s. m. var.
form. cast. V. reliquiari.
rempuixar
v. tr.
local. cast. V. espentar.
rengló,
-ons
s. m. cast.
V. regló.
rento, -os
s. m. inus.
i cast. Rèdit, benefici del préstam.
repisa,
-ses
(Del cast. repisa, mat. sign.)
(Del cast. repisa, mat. sign.)
s. f. cast.
Mènsula. // Lleixa.
reprochar
(Del fr. reprocher, cf. el port. i el cast. reprochar, mat. sign.)
(Del fr. reprocher, cf. el port. i el cast. reprochar, mat. sign.)
v. tr.
Censurar, dir a algú la falta que ha comés.
respirader,
-rs
s. m. cast.
V. respirall.
retaguàrdia,
-ies
s. f. cast.
V. ressaga.
retum, -ms
s. m. cast.
Resonància, resò.
retumbància,
-ies
s. f. cast.
Resonància.
retumbant,
-ts
adj. m. i
f. cast. Resonant, retronant.
retumbar
v. intr.
cast. Resonar, retronar.
rinya,
-nyes
s. f. cast.
Baralla, gresca.
rinyó, -ons
s. m. cast.
V. renyó.
robo, -os
s. m. cast.
Robament.
roçadura,
-res
s. f. cast.
Ferida superficial produïda per un cos que frega o refrega en la pell; rascada,
pelada.
roçament,
-ts
s. m. cast.
Acte i efecte de fregar, refregar o rascar; fregament.
roçar
(Del cast. rozar.)
(Del cast. rozar.)
v. tr.
cast. Fregar, refregar, rascar, tocar llaugerament.
roïdo, -os
s. m. cast.
ant. V. soroll.
rollo, -os
s. m. cast.
V. roll.
ruïdo, -os
s. m. cast.
ant. V. soroll.
rul, -ls
s. m. cast.
V. rugló, rodell, rodet, cilindre.
saciar
v. tr.
cast. V. asseciar.
salchicha,
-ches
(Del cast. salchicha, i este de l’it. salcicia.)
(Del cast. salchicha, i este de l’it. salcicia.)
s. f. cast.
V. Llonganiça.
sancerro,
-os
(Del cast. cencerro, mat. sign.)
(Del cast. cencerro, mat. sign.)
s. m. cast.
ant. Esquella, esquellot.
sàndal, -ls
(Del llatí santălum, mat. sign.)
(Del llatí santălum, mat. sign.)
s. m. var.
form. llat. o cast. V. sàndel.
sapo, -os
(Del cast. sapo.)
(Del cast. sapo.)
s. m. cast.
V. renoc.
silló, -ons
(Del cast. Sillón.)
(Del cast. Sillón.)
s. m. cast.
Cadirot en braços.
sima, -mes
(D’ètim incert.)
(D’ètim incert.)
s. f. cast.
Abisme, alvenc.
siment, -ts
s. f.
dialect. i cast. V. sement, llavor.
sinagües
(Del cast. naua o enagua, d’orige amerindi.)
(Del cast. naua o enagua, d’orige amerindi.)
s. f. plr.
cast. Brial (roba interior femenina que consistix en una falda de teixit fi i
que es du baix de la falda. A voltes duen volants almidonats per a estovar la
falda i reben el nom de alçadors. // fig. i despect. Home sense
espenta i de caràcter fluix; bragaces. // coloq. i despect. Home afeminat.
solapar
(Del cast. solapar. mat. sign.)
(Del cast. solapar. mat. sign.)
v. tr.
Camuflar, amagar, ocultar o tapar una cosa que no es vol que es sàpia o es
veja.
susto, -os
s. m. cast.
Esglai.
tabaco, -os
s. m. cast.
V. tabac (planta).
tacany,
-nya, -nys, -nyes
(De l’hebreu takanah, conveni, pacte.)
(De l’hebreu takanah, conveni, pacte.)
adj. m.
cast. Avar, avariciós.
tacanyament
adv. Cast.
Avarament, avariciosament.
tacanyeria,
-ies
s. f. cast.
Avarícia.
tahulla,
-lles
s. f. cast.
V. tafulla.
taladrar
v. tr.
cast. V. perforar.
taladre,
-es
(Del cast. taladro.)
(Del cast. taladro.)
s. m.
Perforadora (ferramenta que s’utilisa per a perforar)
tallarola,
-les
s. f. var.
form. cast. o cat. V. tallerola.
tambalejar
(Possiblement del cast. tambalear.)
(Possiblement del cast. tambalear.)
v. intr. o
refl. Trangolejar, oscilar a un costat i a l’atre.
tantejar
(Del cast. tantear.)
(Del cast. tantear.)
v. tr.
Provar alguna cosa ans de fer-la per a que ixca be o per a conéixer les seues
possibilitats. // Tractar de conéixer de manera dissimulada les intencions o
l’actitut d’algú davant d’un fet o situació.
taponar
v. tr.
cast. V. entaponar.
taür, -rs
s. m. cast.
V. tafur.
tebeo, -os (cast.)
s. m.
Còmic.
templança
s. f. cast.
V. temperància.
templar
v. tr.
cast. V. temperar.
templat,
-ada, -ts, -ades
adj. m.
cast. Temperat. // Animós i ben paregut.
temple, -es
s. m. cast.
Disposició d’una persona, caràcter, clim.
terno, -os
s. m. cast.
V. tern (mantellina).
tragar
(D’orige incert.)
(D’orige incert.)
v. tr. ant.
i hui cast. V. engolir.
trage, -es
(Del cast. traje o del port. trajo.)
(Del cast. traje o del port. trajo.)
s. m.
Vestit. // Trage de bany, peça de roba masculina o femenina que
s’utilisa per a prendre el bany.
trepar
(Del cast. trepar.)
(Del cast. trepar.)
v. intr.
Pujar a un lloc alt agarrant-se en peus i mans, encaramallar-se.
tubo, -os
(Del llatí tŭbus, mat. sign. per via del cast. tubo.)
(Del llatí tŭbus, mat. sign. per via del cast. tubo.)
s. m. Peça
cilíndrica i buida que sol ser més llarga que ampla i oberta pels dos extrems.
observ. En
valencià existixen unes atres paraules per ad este significat com ara canó, canonada, alcaduf, budell,
conducte….
uelo, -la,
-os, -les
s. m. cast.
V. yayo.
vesprada,
-des
(Del llatí vespĕra, mat. sign.)
(Del llatí vespĕra, mat. sign.)
s. f. Bona
vesprada, loc. cast. V. bon dia de vesprada.
viso, -os
(Del cast. viso.)
(Del cast. viso.)
s. m. cast.
V. brial. (falda interior).
