Los valencianos NO tenemos apellidos catalanes

"Lo" no "El"

 

"El" que passa és el meu veí, que va a comprar el pa. "Lo" que passa és que no li queda pa en casa.

¿Cuál es el verdadero origen de Colón?

 

Insults graciosos per a chiquets

 

"Molts valencians, no sabém exactament en quin moment de l'Història, es van donar conte que a un chiquet no se li podia insultar utilisant els insults d'adults, i en el seu temps lliure varen començar a pensar en insults graciosos per a chiquets". No se'ls ocorregue un atra cosa que usar noms de frutes i verdures per a conseguir el seu propòsit. Fins ací de faula.

Els valencians utilisem les frutes i verdures per a menjar, pero també utilisem els seus noms per a insultar, un insult ... carinyós. Cada una d'elles té un significat, i depenent de la falta del chiquet, utilisem una o un atra fruta o verdura per a fer-li saber que alguna cosa, ha fet mal.

Comentant el fet en gent d'atres Comunitats, anava veen com se sorprenien i soltaven una carcallada de sorpresa, afegint que els valencians som únics, capaços d'insultar amprant noms de frutes i verdures. Desconec si es tracta d'un fenomen únic en la Comunitat Valenciana o també succeïx en atres nacionalitats.

Òbric este post per a que entre tots anem recopilant diferents insults (frutes i verdures, fins i tot insectes i animals) incloent el significat d'eixe insult.

Este POST és lliure, qui desige pot usar açò per a enriquir el seu blog, la seua web o en el seu Facebook.

Font d' Agustin Pastor Ferrer

Autor Pablo Sanchis Royo

¿Una filla pot naixer 461 any abans que sa Mare?

 Fem una recopilació històrica de les Llengües de la Península Ibérica que obtenen el Sigle d'Or Lliterari i de Lletres.

La Llengua Valenciana: Obté el Sigle d'Or Lliterari en els Sigles XV i XVI, La primera Gramàtica Valenciana-Llatina, Llatina Valenciana, s'escriu en 1348, per Bernat Oliver, en 1360 el dominic Guillem Anglés escriu Exposició breu Gramaticalment en romanç del Cànon, Lo Regne de València i la seua Llengua Valenciana es va adelantar a atres pobles que la historia els situaría despuix en millor lloc com es el cas de la Llengua Castellana, del Francés i del Italia, tenint a vans que ells una Gramática propia, un Diccionari propit i un text de la misa en la seua propia llengua, en Llengua Valenciana. La traducció del Llatí, obra escrita de la ma del primer profesor de la Cátedra de Teología de la Seo de València, Guillem Anglés (1300-1368), esta obra está datá en torn a 1360 i es conserva en els archius de la Catedral de València en una copia de 1420.

Per lo tant, la Llengua Catalana no té Sigle d'Or Lliterari, la seua Gramàtica, va cumplir 106 anys en l'any 2022 i el seu diccionari complirà 100 anys en l'any 2033. Per lo tant, careix de Sigle d'Or.

¿Se poden creure vostés, si vostés, que estan llegint este treball d'invesigació, que és possible que una filla naixquera abans que sa Mare?.

¿Una filla pot naixer 461 any abans que sa Mare?.

Per lo tant cavallers, sigam serios, si una filla no pot naixer abans que sa Mare i manco 461 any abans, ¿podem dir-me vostés com pot ser que la Llengua Valenciana siga filla de la Catalana?. Es dir, que la Llengua Valenciana siga un dialecte de la Catalana, o com diuen també que la Llengua Valenciana i la Catalana són la mateixa Llengua, ¿vostés, si vostés, han vist en tots els documents històrics que aparega en algun d'ells que conste que són la mateixa llengua?, lo que si consta és que són dos llengües diferenciades pero no la mateixa.

Açò sense tindre en conte l'opinió dels investigadors sobre la Llengua Catalana, clar.

Font d' Agustin Pastor Ferrer

-------

Desgraciat el poble que parla una llengua que no sap escriure

i escriu una llengua que no parla. NO a la SUBSTITUCIÓ llingüistica.

Parla i escriu sempre en la Nostra Dolça Llengua Valenciana

Normes d'El Puig .

¡Que no t'enganye el pancatalanisme!

¡ORGULLÓS DE SER VALENCIÀ!

Ambercoc

 

Fins al S.XV, la Senyera Real tenia només dos barres

 

Fins al S.XV, la Senyera Real tenia només dos barres

culturavalencianasite

La Senyera Real, l'Ensenya del Rei, tenia, al principi, dos barres, provablement per pur mimetisme en els símbols heràldics de l'Iglésia, que, a la seua volta, les va arreplegar del poder imperial romà.

Jaume I el Conquistador va utilisar les dos barres roges en la seua bandera, la que, ademés, terminava en coa d'oroneta o puntes.

Les dos barres varen ser la Senyera Real fins a mediats del sigle XIV.

L'investigador català Doménech i Montaner troba la descripció de la Bandera en la “Lege Palatinae”, durant el regnat de Jaume II:

“…de seda groga i roja i que formen les armes reals, en cinc faixes, de les quals tres, és dir les de fòra i la del mig, siguen grogues i les atres dos intermiges roges”.

La descripció similar a la que apareix sempre en els portulanos, res té que vore en el cridat Va penar de la Conquesta que es es conserva en l'Archiu Històric Municipal, i en absolut pot cridar-se pendó real, no podia ser pel número de barres.

En el palau d'Aguilar, siti en el carrer Moncada de Barcelona, hi ha unes pintures, dates al final del sigle XIII, que representen la conquista de Mallorca per Jaume I.

Sobre la tenda del monarca oneja la Bandera Real o Senyera, la mateixa del portulano de Cresques, dos barres roges sobre tres d'or.

En les “Cántigas de Santa María”, de 1260, apareix un dibuix de Jaime I, el vestit del qual està ple d'escut en les dos ralles roges. Les quatre barres no apareixerien fins a li sigle XV.

En l'Archiu de la Corona d'Aragó hi ha un document per que sabem que el bayle de Valéncia li pregunta, per carta, a Fernando I, en vespres de la seua coronació, quantes barres vol que pose en la bandera que li ha de confeccionar:

“Quantes barres seran les roges i quantes les grogues, i quines ample cada una de les barres?”.

Es desconeix quàn varen entrar les quatre barres en la Bandera i per qué. En este mateix sigle, encara apareixen gravats en Valéncia on l'heràldica de la Ciutat i del Regne són les dos barres roges i tres grogues, coronades.

Hui dia es conserva encara vestigis vius d'aquelles dos barres de la Corona d'Aragó, com és el cas de Sicília, que té dos barres roges sobre camp groc.

“Llibre del Consolat de la Mar”. D'ell, Chabás diu: “Ve a ser el Còdex un llibre en foli, escrit en 117 fulls, enquadernades en taula forrada de badada dels colors grocs i rojos, en tres bandes del primer, que es conserven, i dos intermiges del segon…”.

(Las Províncias, Baltasar Bueno)

DONÍS