¿Saps que Miguel de Cervantes és possible que llegira en llengua valenciana i que en vàries ocasions va alabar esta llengua i el seu Regne?
Tirant lo Blanch és una novela caballeresca escrita entorn als anys 1460-1464 pel noble valencià Joanot Martorell, i conclosa pel també valencià Martí Joan de Galba.
Esta novela va ser publicada en Valéncia en l'any 1490, en ple Sigle d'Or de la Llengua Valenciana.
En el Quixot, quan es porta a terme pel retor i pel barber l'escrutini dels llibres de la biblioteca de l'Hidalgo, per a cremar les nefastes noveles de cavalleries, l'ama de En Quixot va prendre huit llibres a la vegada i els va tirar per la finestra.
Després tornà a agarrar molts junts i un li va caure als peus del barber, que ho arreplegà i va llegir el títul: “Història del famós cavaller Tirant lo Blanch”, de l'escritor valencià Joanot Martorell, que la va escriure en la seua llengua pròpia, la valenciana.
Cervantes, per boca del retor començà a elogiar-ho i no va consentir que fora past de les flames. Entre els elogis més significatius cal destacar este: ” … faig conte que he trobat en ell un tesor de content i una mina de passatemps” .
Per a afegir més endavant: ” … pel seu estil és este el millor llibre del món”.
Resulta evident que Cervantes ya havia llegit el “Tirant lo Blanch”. Miguel de Cervantes va nàixer el 29 de setembre de 1547 i l'edició príncip del Quixot va ser en l'any 1605, encara que, segons els historiadors les primeres anotacions són de l'any 1589, és a dir, tenia 58 anys quan va eixir la primera part i duya 20 anys sense publicar res.
Pero no acaben ací els seus elogis al Regne de Valéncia i la seua llengua pròpia: en la seua novela “Els treballs de Persiles i Sigismunda”, novela de pelegrins que viagen a Roma, Cervantes nos referix a personages que parlen francés, italià, polac, castellà i valencià. “Prop de Valéncia... la fermosura de les dònes i la seua extremada neteja i graciosa llengua, en qui sola la portuguesa pot competir en ser dolça i agradable” (III,c.12).
Igualment quan proseguix el pelegrinage a Roma, “...en eixir de Vilareal... una pastora valenciana... en la seua graciosa llengua” (Ibid.).
Aixina com quan continua en el seu relat dels pelegrins dient: ”... els pelegrins en el seu camí varen aplegar prop de Valéncia i no varen voler entrar en la ciutat, encara que no va faltar qui els va descriure la grandea d'esta ciutat ” “
… l'excelència de les seues moradors, la amenitat dels seus contorns i finalment tot allò que la fa bella i rica sobre les demés ciutats, no només d'Espanya, sino d'Europa. MIGUEL DE CERVANTES SAAVEDRA, “Els treballs de Persiles i Sigismunda”, Clàssics Castalia, Madrit, 1969 capítul dotze del Tercer Llibre, pág. 360.
Font de Jesús Moya Casado En l'image entrada i primer capítol del facsímil del “Tirant ho Blanch” de la meua propietat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario