domingo, 1 de marzo de 2020

DIFERÈNCIES ENTRE CATALÀ I VALENCIÀ

DIFERÈNCIES ENTRE CATALÀ I VALENCIÀ

Norma 01

Llevat les paraules valencianes; *quadricicle, *epicicle, *bicicle, bucle, *riscle, *cicle, *hemicicle, *muscle, *llentiscle, *mascle, *miracle, *monocicle, *pericicle, *sicle, i *tricicle, totes les demés paraules que veges terminades en, " -*cle", són d'orige català.

La terminació valenciana, "-*cul", que es correspon a la terminació castellana, "-cul", es correspon a la terminació catalana, "-*cle".

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** *articul - *article - artícul ** *vincul - *vincle - víncul ** *circul - *circle - círcul ** *vehicul - *vehicle - vehícul ** *vernacul - *vernacle - vernàcul ** *ventricul - *ventricle - ventrícul.

Norma 02

Totes les terminacions, o sufixos, "-*itzar" es corresponen en paraules catalanes.

El sufix valencià, "-*isar", es correspon al sufix castellà, "-issar" i al sufix català, "-*itzar".

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** *formalisar - *formalitzar - formalizar ** *valencianisar - *valencianitzar - *valencianizar ** *escandalisar - *escandalitzar - escandalisar ** *realizar - *realitzar - realisar ** *humanisar - *humanitzar - humanisar ** *galvanisar - *galvanitzar - *galvanizar

Norma 03

Les paraules que atribuïxen algun tipo de qualitat a atres paraules o frases acabades en, "-*ea", són valencianes. Este sufix es correspon a, "-eixa" en català, o, "-*eza", "-*ez" en castellà.

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** *rarea - *raresa - rareza ** *durea - *duresa - dureza ** *fermea - *fermesa - fermeza ** *validea - *validesa - validea ** *purea - *puresa - purea ** *estupidea - *estupidesa - estupideza

Nota.: No es deuen incloure en esta norma les paraules que no atribuïxen qualitats, com els sustantius valencians; *cervesa, *devesa, *mampresa, remesa, fraula, *encesa...

Norma 04

Sobretot en medicina hi ha una terminació molt usual per a designar a certs meges de les diferents especialitats mèdiques, encara que esta terminació és extensible a moltes atres àrees. La terminació valenciana, "-*lec", té la seua correspondència en la terminació catalana, "-*leg" i la terminació castellana, "-logo".

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** *filolec - *filòleg -filólogo ** *cardiolec - *cardiòleg - cardiólogo , ***traumatolec - *traumatòleg - traumatólogo** *prolec - *pròleg - prólogo , odontolòlec - *odontòleg - *odontólogo

Nota.: Observa que el sufix, "-logo" en esta norma, es fa extensible també per a atres paraules que no designen professions.

Norma 05

Totes les paraules acabades en el sufix, "-*itzat" o la seua forma femenina, "*itzada" són de procedència catalana, el sufix valencià corresponent és, "*isat", "-*isada", o en castellà, "-issat", "-izada".

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** *amenisat - *amenitzat - amenist ** *analisada - *analitzada - analisada ** *horrorisat - *horroritzat - horrorisat ** *paralisat - *paralitzat - paralisat ** *urbanisat - *urbanitzat - urbanizado

Norma 07

Los prefijos que comienzan por, "eixe-" son puramente valencianos, pues su igual catalán es, "exe-" y su igual castellano es, "eje-"

Ejemplos.: val - cat - cas ** eixemple - exemple - ejemplo ** eixecucio - execució - ejecución ** eixercici - exercici - ejercicio ** eixercit - exèrcit - ejercito ** eixecutiu - executiu - ejecutivo.

Norma 07

Els prefixos que comencen per, "*eixe-" són purament valencians, puix el seu igual català és, "*exe-" i el seu igual castellà és, "eix-"

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** *eixemple - *exemple - ejemplo ** *eixecucio - *execució - ejecución ** *eixercici - *exercici - ejercicio ** *eixercit - *exèrcit - ejercito ** *eixecutiu - *executiu - ejecutivo.

Norma 08

L'escritura en lletra dels número en valencià, va unida, a diferència de la catalana que va unida per guions o la castellana que va separada i en la conjunció "i" entre ells.

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** *trentatres - *trenta-tres - trentatrés ** *xixantahuit - *seixanta-*vuit - @sesenta y ocho ** *setantaquatre - *setanta-*quatre - @setenta y cuatro

Norma 09

Quan un punt cardinal s'unix a una atra paraula, en valencià es fa sense guions, en català per mig de guions, i en castellà sense guions.

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** *noroest - *nord-*oest - noroeste ** *surest - *sud-*est - sureste ** *nortamericà - *nord-*americà - norteamericano ** *surafricà - *sud-*africà - surafricano

Norma 10

Quan veges una paraula escrita en, "X", sobretot si està escrita el principi de la paraula o és part de la toponímia valenciana, deus saber com s'escriu en castellà, puix normalment, quan una paraula s'escriu en castellà en, "*CH" en valencià també s'escriu en, "*CH", en canvi en català s'escriu en, "X".

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** *che - *xe - *che ** Chirivella - Chirivella - Xirivella ** *choriç - *xoriç - *chorizo - *chufa - *xufa ** *chufa ** chutar - *xutar - chutar ** *chofer - *xofer - *chofer

Norma 11

Exceptuant la paraula, "*catgut", no hi ha cap atra paraula valenciana que utilise el grup consonàntic "*tg", totes les paraules que ho continguen, són d'orige català.

De la mateixa manera, llevat els gentilicis de poblacions com, *Sant Joan, d'Alacant, "*Santjoaner", o *Sant Jordi del *Maestrat, "*Sntjordienc", o els seus derivats com, "*santjoaniste, *santjoanada...", el grup consonàntic, "*tj", no existix en valencià, o siga, totes les paraules que ho incloguen, són d'orige català.

D'igual forma, totes les paraules que incloguen el grup consonàntic, "*tx", són de procedència catalana, puix en valencià no hi ha cap paraula que ho continga.

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** *mege - *metge - mèdic ** *mijà - *mitjà -medio ** coche - *cotxe - coche

Norma 12

En valencià els signes d'admiració, ( ¡...! ), i els signes d'interrogat, ( ¿...? ), es posen a l'inici i al final de les oracions, tancant-les dins d'ells.

Eixemple.: *val - *cat - *cas ** ¡*Estic *molt *content! - *Estic *molt *content! - ¡Estoy muy contentot! ** ¿T'agrada l'*orchata? - T'agrada l'*orxata? - ¿Te gusta la horchata?

Norma 13

En valencià no existix la grafia, ( l.l ), *ele germinada, aixina que totes les paraules que l'usen, són d'orige català.

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** novela - novella.la - novela ** *allumenar - *il.*luminar - alumbrar ** *coleccio - col.*lecció - colección ** *colege - col.*legi - colegio ** *ilicit - *il.*licit - ilícito ** *pelicula - *pel.*licula - película.

Norma 14

En valencià totes les paraules que comencen per vocal o *hache, es *apostrofan en l'artícul que els precedix, llevat que expressa i conscientment desiges usar l'artícul "lo" en la seua forma completa. Pero en català les paraules femenines que comencen per, "o" o "i", encara que els precedixca una *hache, no es *apostrofan.

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** L'*Universitat - La *Universitat - La Universidad ** L'*universitari - L'*universitari - El universitario ** L'història - La *història - La historia ** L'historiador - L'historiador - El historiador ** l'*humiltat - La *humilitat - La humildad ** L'*humil - L'*humil - El humilde.

Norma 15

Totes les paraules que en castellà acaben en, -*rdo i -*rde, llevat alguns eixemples concrets com la paraula, porc, tenen la seua correspondència al valencià en la terminació, -*rt, deixant per al català la terminació, -*rd.

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** *recòrt - *recòrd - recorde ** *vert - *verd - vert ** verde** **pert - *perd - pierde

Norma 16

Els adjectius que en castellà acaben en -anat, tenen la seua correspondència en el valencià en el sufix, -*it, *dejándo per al català el sufix, aneu. Els participis dels verps que no són irregulars, acaben en valencià i català en, -*it.

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** *rapit - *ràpid - rapido ** *valit - *vàlid - válido - *polit - *pulit - pulido ** *dormit - *dormit - dormido.

Norma 17

En valencià no hi ha cap paraula que acabe en, "B" o en, "D". Cap. L'única excepció és la preposició arcaica valenciana, "*ab", que està en desús.

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** en - *amb - *con ** - **mossarap - *mossàrab - *mozárabe - *Ricart - Ricard - Ricardo

Norma A

La forma de construir les frases també nos diu la seua procedència. Quan una frase indica estar en algun lloc o realisar alguna acció en un lloc es té que usar en valencià la paraula, "en" igual que en castellà, pero mai "a" que és la que s'usa en català.

Eixemples.: *val - *cat - *cas ** *Estic en *ma casa - *Estic a *ma casa - Estoy en mi casa ** *Vaig a *menjar en la *taula - *Vaig a *menjar a la *taula - Voy a comer en la mesa

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Lluís Vicent Aracil i Bonet