La
conquista de Valéncia va ser molt important des del punt de vista
emocional, ya que els cristians baix sobirania espanyola o musulmana
en la ribera mediterrànea espanyola, des del sur de Valéncia fins
al Migdia francés , parlaven en aquells temps una llengua que tenia
un orige comú.
En
efecte, les fonts atesten que la llengua valenciana és molt anterior
a la catalana, sent esta última un desenroll de la naixcuda a la
vora del Turia.
Els
testimonis van des de Ramon Llull en 1283, passant per Ausias March,
Joanot Martorell o Miguel de Cervantes.
Fins
a les més modernes investigacions filològiques que han demostrat
científicament que el valencià és una llengua romançada distinta
del català sobre el seu orige i desenroll.
La
llengua parlada pels mossàraps
valencians, els cristians que vivien baix el domini musulmà.
La
qüestió és:
¿Es
parlava ya en temps de Jaume I la llengua valenciana?
I
la resposta a la pregunta és que les fonts demostren que el monarca
aragonés entenia perfectament el valencià, eixa llengua romançada
naixcuda en Valéncia.
Els
estudis filològics actuals demostren que precisament esta llengua
mossàrap
valenciana va ser l'orige de la llengua catalana, que havia anat
estenent-se cap al nort des de feya sigles a partir de la paulatina
independència de les comarques catalanes que formaven la Marca
Hispànica dels seus amos francs.
El
“desplegament” del comerç català cap al sur, cap al riquíssim
Regne de Valéncia, va impulsar la necessitat de conéixer i utilisar
una llengua que es diferenciava clarament de la franca fins a
conformar una llengua mossàrap
que s'aplegaria a parlar en gran part del Mediterràneu espanyol, des
de les terres valencianes fins a dellà els Pirineus, com han
demostrat a lo llarc d'anys d'investigació i en tot lux de detalls
i proves els professors Ubieto, Leopoldo Peñarrotja, Ricart Garcia
Moya o Gregorio Salvador.
Del
llibre JAIME I – LA CONQUISTA DE VALENCIA de M. González / J.I.
Lago.