La conquista de Valéncia va ser molt important des del punt de vista emocional, ya que els cristians baix sobirania espanyola o musulmana en la ribera mediterrànea espanyola, des del sur de Valéncia fins al Migdia francés , parlaven en aquells temps una llengua que tenia un orige comú.
En efecte, les fonts atesten que la llengua valenciana és molt anterior a la catalana, sent esta última un desenroll de la naixcuda a la vora del Turia.
Els testimonis van des de Ramon Llull en 1283, passant per Ausias March, Joanot Martorell o Miguel de Cervantes.
Fins a les més modernes investigacions filològiques que han demostrat científicament que el valencià és una llengua romançada distinta del català sobre el seu orige i desenroll.
La llengua parlada pels mossàraps valencians, els cristians que vivien baix el domini musulmà.
La qüestió és:
¿Es parlava ya en temps de Jaume I la llengua valenciana?
I la resposta a la pregunta és que les fonts demostren que el monarca aragonés entenia perfectament el valencià, eixa llengua romançada naixcuda en Valéncia.
Els estudis filològics actuals demostren que precisament esta llengua mossàrap valenciana va ser l'orige de la llengua catalana, que havia anat estenent-se cap al nort des de feya sigles a partir de la paulatina independència de les comarques catalanes que formaven la Marca Hispànica dels seus amos francs.
El “desplegament” del comerç català cap al sur, cap al riquíssim Regne de Valéncia, va impulsar la necessitat de conéixer i utilisar una llengua que es diferenciava clarament de la franca fins a conformar una llengua mossàrap que s'aplegaria a parlar en gran part del Mediterràneu espanyol, des de les terres valencianes fins a dellà els Pirineus, com han demostrat a lo llarc d'anys d'investigació i en tot lux de detalls i proves els professors Ubieto, Leopoldo Peñarrotja, Ricart Garcia Moya o Gregorio Salvador.
Del llibre JAIME I – LA CONQUISTA DE VALENCIA de M. González / J.I. Lago.
No hay comentarios:
Publicar un comentario