SOBRE LA LLENGUA VALENCIANA

 

SOBRE LA LLENGUA VALENCIANA.

Sobre la llengua Valenciana primera llengua Neollatina, en el primer Segle Lliterari de totes les llengües Romanços, Historicament Demostrat, no només ho dic Yo si no que tots estos Catedràtics en Filologia i Historia, i alguns mes: Pierre Fouché, Kaufman, J. Adwiger, J. Entwistle, J.Saröchandy, B. Weiss, Menéndez i Pelayo, Menéndez Pidal, Fullana, Ourella de Lerma, Lluixca de Tinga, A. Ubieto, Gabanes, Morel Fatio, Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera, Guillém de Berguedá, Guillem de Cabestany,Frederick Deu, Pasqual Boronat, Fausti Barbera, Onofre Almudéver, Jaume Roig, Ruiz de Corella, Miquel Pérez, Gazull, Menéndez i Pelayo, Ventura Pasqual i Beltran, Teodoro Llorente, Josep Nebot i Perez, Francesc Rodríguez Adrados, Jose Angel Castello etc. i en particular, El Català Pare Batllori, Doctor Honoris Causa per 11 Universitats Catalanes i per l'Universitat de Valéncia, lo que fan un total de 12 Universitats. En l'any 1995, Premi Príncip d'Astúries. Acadèmic de Numere del Real Acadèmia de l'Història. “Ell afirma que el Català de Barcelona que s'està ensenyant en Valéncia, es un dialecte infecte i infame”.

Este discurs se realisà en l'Universitat de Girona el 1 del 11 1992. Tin en conte que; no, existixen texts Catalans anterior a 1800 ells mateixos reconeixen que no existix ningun document clàssic escrit en la cridada llengua catalana (dialecte barceloní). El Dialecte Barceloní que hui en dia es nomenat Llengua Catalana s'ha convertit en una acció d'interés polític botant-se les bases Científiques, Històriques i Filològiques, predominant tan només els interesses Polítics de crear una nació Catalana independent de l'estat Espanyol, a base de mentiroles i invencions, per a lo qual necessiten una Historia, una Cultura i una Llengua que no tenen per lo que la tenen que usurpar als Valencians. Prova de d'estes falsificacions les trobem en un sense fi de documents com per eixemple en el cas del Filòlec i Historiador Italia Mario del Trepe que escriu en l'any 1972 en l'Università dí Napoli l'obra Il mercanti catalani i l´espansione della Corona d´Aragó nel secolo XV. Els Filòlecs i Historiadors Catalans traduixen Els mercaders catalans i l´expansió de la Corona Catalano-Aragonesa al segle XV. ¿Si aço no es falsificar?. Açò dia oficialment la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua en 1959: “¿Ha desaparegut la Llengua Valenciana després de ser la primera llengua Romanç que obté el primer segle D´Or, i sense enterar-nos, per a convertir-se en variant del Catalá, que fon molt posterior lliteràriament?”. “Distribució dels distintes repoblacions d’aragonesos i catalans. Es pot observar que el gran majoria eren aragonesos.” Este document esta basat en el Llibre del Repartiment.

En fi i com colofó, podem indicar que la Llengua Valenciana te identitat pròpia, totalment diferent i diferenciada del Català, a l'igual que de les demés llengües romanços, per lo que la Llengua Valenciana pot permetre's la seua gramàtica i diccionaris propis. El Poble Valencià solament reconeix com pròpia la seua Llengua Materna Valenciana, llengua que se rig per una normativisació pròpia, la coneguda com les “Normes d'El Puig-Valencia,” auspicis per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Secció de Llengua i Lliteratura, entitat en casi cent anys d'existencia i que goja de gran predicament entre els valencians. Per raons polítiques se produïx en nostra Comunitat Valenciana una guerra llingüística. Els poders polítics per les seues interesses particulars pretenen que Valéncia, la Comunitat Valenciana, l'antic Regne Valencià, adopte la normalisació de l'idioma català i per part de Catalunya s'estan invertint cantitats molt considerables de diners públic per a conseguir la “unitat de les llengües valenciana i catalana” unitat que mai ha existit, sobre la base de que si “parlem la mateixa llengua, som el mateix poble” frase que recorda atres de molt trist recort com la de “si parlem alemà som alemans.”(Adolf Hitler).

Per això, els que defenem la valencianitat de nostre idioma mos trobem sumits en una lluita contra els poders públics, Universitaris i mijos de comunicació, com la Televisió Autonòmica Valenciana, per a conseguir que els interesses polítics no acaben en nostra mes preada senya d'identitat, la LLENGUA VALENCIANA. El terme llengua valenciana es la denominació històrica i popular de les parles romàniques que s'estenen a lo llarc de l'antic Regne de Valéncia. En el cridat Segle D'Or Valencià (segle i mig d'or de la Lliteratura Valenciana, S.XIV-XV i mitat del XVI) els autors valencians sempre utilisaren la denominació Llengua Valenciana en les seues obres (també Pla Valencià, Romanç Valencià, Llengua vulgar Valenciana, etc.).

Durant este segle i mig el Regne de Valéncia era el territori mes poblat i ric de la Corona d'Aragó i els seus natius denominaren Valencià a la seua llengua a l'identificar-la en l'espai nacional al que ells pertanyían. No podem passar per alt que en esta época els parlants de Llengües Romàniques des d'Hispana a Rumanía no tenia una autentica noció de parlar llengües diferents sino que dins dels territoris dominats per l'islám s'usaven dos llengües; un llenguage romanç cristià front a la llengua aràbiga dels territoris islàmics. Ya que les llengües cultes oficials eren el Llatí, l'Aràbic, el Grec i l'Hebreu. Quan el Llatí se fragmenta naix el Romanç del que se començaren a sorgir denominacions liguisticas com Itàlia, Rumano, Provençal, Valencià, Portugués, Francés, Castella, etc. els parlants d'estos territoris tan soles pretenien identificar-se front a les nacions restants. Aixina succeí en el Regne de Valéncia, constituït com una entitat nacional autònoma i independent del Regne d'Aragó i de Castella, recordem ací que lo únic que unia al Regne de Valéncia en el Regne d'Aragó era el fet que compartien el mateix Rei. Per lo tant el Regne de Valéncia núnca depengué dels Comtats de Catalunya en ningun aspecte. Recordem que els comtats de Catalunya foren Comtats que pertànyer-ho al Regne Francés en la denominació de la Marca Hispànica, (ya que en eixa época l'actual Catalunya no existia), posteriorment foren Comtats pertanyents al Regne de Castella, i posteriorment foren Comtats pertanyents al Regne d'Aragó, per lo que mai tingueren vinculació en el Regne Valencià.

En este Regne Valencià la fragmentació del Llatí se realisà degut a les barreges de gents i cultures que en estes terres convivien i convixqueren, d'esta forma les diferents llengües se mesclen, com la llengua autòctona Ibera, la Llengua Fenícia, la Púnica, la Grega, l'Hebrea,la Bereber, i l'Aràbic se mesclen en el Llatí fragmentant-ho i creant les llengües romanços, fon en este Regne Valencià degut á ser el territori mes poblat i el mes ric de tota la corona d'Aragó. Tenint en conte que el Regne Valencià era (nomenat Cap i Casal) de la corona d'Aragó, lo que fea que se facilitara mes si cap l'intercanvi de diverses cultures, fon este el motiu i no atre de que fora en estes terres a on se fragmentara el Llatí creant una llengua Romanç diferent, dolç, melodiosa i versada, fent que esta llengua tinga la seua mida i per a cada cosa tinga les seues propis vocables. Sent esta Llengua Romanç la primera Llengua Romanç escrita, alcançant tal nivell de popularitat que se convertí en la Llengua Oficial del Regne Valencià, esta Llengua aplegà á competir en el Llatí, la Grega, l'Hebrea i l'Aràbic, com eixemple; tenim el llibre de Lloades de Martin de Viciana. Fon este el motiu pel qual els escritors Valencians feren us de la denominació Valenciana, Llengua Valenciana, Et Valentina Llengua, identificant d'esta forma la seua orige. Lo que actualment està ocorrent en el Regne de Valéncia, actual Comunitat Valenciana sobre la seua cultura i en particular sobre la seua Llengua Valenciana es de vergonya i va en contra de la Constitució, de la Carta Magna i de la seua propi estatut. Segons l'Estatut de la Comunitat Valenciana. Deixem els cuses clares ya esta be de mentires i de falsejar l'historia, ¿tant costa i tant complicat es que se mos respecte al poble valencià.

Que se mos respecte igual que nosatres respectem als de mes?. Sí tots estos documents son o no son suficients no pareix que seguixca qüestió de quantitat o qualitat, ni de noms ni de testimonis, ni d'argumentació històrica o filològica, és simplement qüestió de voler admetre o no els consignes donades i abundosament escampades en l´intent de convertires en dogmes de fé, rebujant el veredicte de l´historia. Recordem aixina els paraules d'Ortega i Gasset. “L'antítesis de la Ciència es el Dogmatisme.” Recordem aixina també els paraules del gran Llingüista Americá Noam Chomsky 

 

 

(Harvard University) No Existí el Dogma. Ya esta be de mentires i de falsejar l'historia, ¿tant costa i tant complicat es que se mos respecte al poble Valencià. Que se mos respecte igual que nosatres respectem als de mes?. Per que no deixem al poble Valencià a que trie en Llibertat quines son li seues insígnies d'identitat que mos distinguixen com a poble, lliure i gran. Perque no mos olvidem que el Poble Valencià (Alacant, Valéncia i Castelló) tota la vida han segut i som un Regne independent, hui nomenat Comunitat Valenciana.

No Tenim, ni deguen, ni podem oblidar que l'historia, la cultura, la llengua d'un poble es la que es i no deuria de ser utilisat com moneda de cambit polític, al contrari deuria de ser respala, potencia, i ensenya per poder obtindre un poble sabut, mes lliure, mes fort i mes gran. I no un poble esclau de la falsetat i de l'engany. Tornem a recordar aixina el fet que un ciutadà vullga a la seua terra, seguixca d'a on seguixca, es normal i llògic que lluite per ella, que defenga la seua cultura la seua historia en particularitat de siga llengua, això es llògic i normal, es com deu de ser ni mes ni manc, i mai es deu de reprochar. Pero esta lluita es deu de fer en respecte als atres terres, als atres cultures, als atres gents. Este respecte es lo que mos fa ser hòmens honests lliures i independents. Lluitem pel poble Valencià perque els nostres fills, chiquets i chiquetes no seguixen mai esclaus de la falsetat, de l'ignorança i de l'engany. I Rubén, yo personalment crec que si vosatres defenguéreu vostres interesses pero en respecte a les demés cultures, llengües i gents, estic convençuda que conseguiríeu molt mes de lo que esteu conseguint i se vos miraria i valoraria d'atra forma. En mentiroles, falsificacions i enganys, es qüestió de temps, pero la destrucció de l'imperi es eminent i inevitable.

Font de Joan Pujol Castell