ANDREU SEMPERE, GRAMATICA VALENCIANO-LLATINA. 1546.
SIGLE D´OR DE LA LLENGUA VALENCIANA: XV i XVI
Per María Teresa Puerto Ferre
(Alcoy, ¿-1572), de la que se´n feren prop de quaranta edicions: la primera en VALÉNCIA en 1546, seguint-li´n sis edicions mes durant el sigle XVI, dos edicions en Barcelona en 1570 i 1637, dos edicions en Cagliari (Sardenya) en 1557 i 1583, i més de vint edicions en Mallorca en el segles XVII, XVIII i XIX. En estos llocs s´estudià el llati, durant molt anys, en una GRAMATICA VALENCIANA. La present edicio es de Palma de Mallorca de 1749.
El gramatic VALENCIÀ ANDREAE SEMPERE va ser un dels homens mes instruïts del seu temps. L´humanista aragonés Joan Llorenç Palminero, mestre de gramatica en Alcoy, li definix en els seus escrits com “l´Aristaco dels gramatics, Geòrgies dels retorics, Varron dels historiadors, príncep de les llengües grega i llatina, tercer Cató Uticense, restaurador de tota eloqüencia i doctrina; en els llavis dels quals residia la propietat de Ciceron, en el seu pit la vehemencia de Demostenes, i en el seu cap la sabiduria de Plató”. ( Orat.Valent.habita anu.1572).
Tota llengua historica que conseguix la gloria de posseir un Sigle d´Or Literari (sigle i mig en el cas de la Llengua Valenciana) elabora el seu “standard” al llarg d´eixe sigle d´or quan centenars d´autors literaris la consagren com a llengua escrita. Es el moment en que apareixen els llibres de gramatica (“Gramatica VALENCIÀ-.LLATÍ” de A. Sempere. 1546), que estructuren la dita llengua i els diccionaris que codificaran el seu lexic. (“Líber Elegantiarum” Joan Esteve. Valencia, 1472).
Igual que en Italia, durant el Renaiximent es realisa la recuperacio del mon Classic i, en particular, de l´ensenyança del llatí. Es per aixo que apareixen les primeres gramatiques capaces de dotar als aprenents de la dita llengua d´un instrument de treball. Aixina Nebrija publica en 1441 el seu Introductiones ‘in´ Latinam Grammaticam i es en 1546 quan el valencià d´Alcoy ANDREAE SEMPERE publica el seu Introductiones ‘in´ Latinam Grammaticam per a l´estudi del llatí en les seues classes de Retorica.
El títul de la seua primera Grammaticae va ser “Prima vereque compendiaria Grammaticae Latinae Institutio” i comprenia dos llibres, un d´Etymologia, i l´atre de Syntaxis, materies que venien a correspondre´s en el primer cicle de l´ensenyança del llatí. Aixina, en dos llibres, va ser editada la primera vegada en LLENGUA VALENCIANA en 1546 (Valencia), encara que la tercera edicio, feta també en Valencia el 1560, la trobarem escrita davall el títul que l´ha fet famosa: Prima Grammaticae Latinae Institutio, tribus libris explicata.
En esta obra, Sempere plasmava els seus coneiximents i la seua didactica en les aules. Hi ha constancia que el manual va ser usat en Cagliari (illa de Sardenya), en Baeza (Jaén) i en Palma de Mallorca. I a pesar que Andreu Sempere no va estar en Mallorca, es ahí on va triumfar la seua Grammatica, i inclús des de 1774 s´editarà en mallorquí, sent els escolapis i els jesuïtes els que mes li empraran en les illes.
El prestigi de la Grammaticae va ser molt gran i es feren mes de quaranta edicions que anirien des del sigle XVI fins quasi 1847. Recordem la referència que va fer d´ella l´any 1774 l´erudit d´Oliva, Gregori Mayans:
"El Consell, sense averlo jo suplicat, va manar que la meua Gramàtica s´ensenyara en totes les universitats de la Corona d´Aragó. Els mallorquins van representar per voler continuar ab la Gramàtica d´Andrés Semper escrita en mallorquí. Els catalans per no deixar l´ensenyança en la seua llengua".
El nostre “humanista“ valencià va ser un home modelic un referent renaixentista a qui cal imitar i seguir. Andrés Sempere va ser un “classic” en les Ciencies i en les Lletres.
En les Ciencies va ser mege format en els nous metodes experimentals del celebre mege Vesalio basats en l´observacio i en l´anatomia positiva. I com a classic de les Lletres va ser batallador docent d´un llatí verdaderament "ciceronià", en contra dels pseudodialectics que preconisaven idees medievals esterilment escolastiques. Andrés Sempere, va ser un espirit sintetisador (mege, pedagog, filòleg, mestre de la teoria literària, poeta llatí), un producte típic del Renaixement, un classic especimen del "homo universalis" que es manifesta com un home de cultura integral, un "humanista" en la mes ampla accepcio del terme que va utilisar el LLATI i la LLENGUA VALENCIANA.
Biografia
El periodo historic que va viure el valencià d´Alcoy Andreu Sempere es una etapa de grans acontenyiments culturals, coneguda en el nom d´Humanisme. Es l´epoca de maxim apogeu intelectual de la Universitat de Valencia on conviuen un munto d´humanistes, circumstancia que no tornara a repetir-se en el Regne de Valencia fins a la vinguda de la Ilustració.
Andreu Sempere naix a Alcoy encara que no se sap en certea la data: uns autors la fixen el 1499 i atres uns anys després, entre 1500 i 1510.
De jove va estudiar Medicina encara que no se sap a on; pot-ser ho fera en París o en Montpeller. Pareix que va ser discipul del celebre mege Luis Collado, apassionat defensor dels metodos experimentals que propugnava Vessa-li.
No obstant aixo, sera en el camp de la Filologia -la Gramatica, la Retorica i l´Eloqüencia- on mostrarà Sempere el seu espirit humanístic i renovador per a ensenyar en precisio i senzillea la llengua llatina.
A partir de l´any 1539 dona classes de Gramatica Llatina i sera catedratic de Retorica en la Universitat de Valencia.
Anys despres, en 1546, es publica en Valencia la primera edicio de la seua Gramatica en LLENGUA VALENCIANA i LLATÍ, feta d´encarrec per a ser impartida en les escoles de Cagliari, en l´illa de Sardenya, on pot ser aniria durant un curt espai de temps per a impartir classes, encara que al poc tornaria a Valencia.
Entre els anys 1556 i 1558 va tornar en Alcoy a eixercir la medicina. Els motius que li induïxen a abandonar la Universitat no son clars. Pot ser, fugia de l´esclat de pesta que havia aparegut en Valencia o pot ser va anar per desencontres economics en la Universitat. De fet, quan esta li va oferir 1.000 sous de jornal, aixina com de poder eixercir al temps la seua professio de mege, va tornar a ocupar la catedra de Retorica fins a la seua mort que va tindre lloc catorze anys mes tart, el dia 5 de febrer de 1572.
Font d' Agustin Pastor Ferrer
No hay comentarios:
Publicar un comentario