L'error de cridar-li llemosina a la Llengua Valenciana

 L'error de cridar-li llemosina a la Llengua Valenciana, elimina la seua història fins al S.XIII.

Publicat en:

Cultura Valenciana i traduït al valencià per Agustí

Diversos autors valenciàns del sigle XIX utilisen el terme llemosina per a denominar a la llengua autòctona dels valencians.

Varen incórrer en dit error, perque es va posar de moda. Accepten el vocable sense més, sense passar-ho pel tamís d'una crítica científica o Per el mer raonament d'una persona en sentit comú, és dir en els peus en terra i el cap sobre els muscles.

Els propis autors decimonónics de la Renaixença repetien sense més lo que algú es va inventar, sense cap base científica, sobre la llengua llemosina o llengua d’Oc.

Prengam com a eixemple un d'ells, Rafael Ferrer Bigné, quí, en tractar de la denominació de la Llengua, tan clara per als nostres clàssics de la Llengua Valenciana, sigle XV, fa la següent divagació:

(“Per a fixar com siga el nom que millor convinga a esta llengua, recordarem que quan la de Lacio, descomposta i corrompuda pels pelegrins elements filològics importador pels pobles del Nort, va donar orige als idiomes neollatins, no menys robusta i més precisa que el francés, italià i castellà, naixia la llengua cridada de oc (poc ser hoc, una de les més usades veus), localisada primerament en la regió del migdia de França, que del nom de la llengua es va denominar Llenguadoc, una de les branques de la qual, pel contrari, no donant nom, sino prenent-ho de la localitat on més correctament es parla (Llemoges), es va cridar llemosina, el gènero de la qual de llenguage en estendre's als pobles catalans es va nomenar català, com es va cridar despuix valencià, en lo regne de Valéncia, i mallorquí en lo de Mallorca. Comprenem, puix per poetes valencians, per al nostre objecte, els que en Valéncia varen introduir i varen cultivar la llengua genèricament anomenada llemosina…”.)

Els qui aixina pensen arrasen en tota l'història de la Llengua Valenciana anterior al sigle XII, i, per supost, en els monuments lliteraris i els autors més importants d'ella, els de el Sigle d'Or de la Llengua i Lliteratura Valencianes, sobradament explicat en estes pàgines.

De: Breu Història de la Llengua Valenciana de Baltasar Bueno.

DICCIONARIO CASTELLANO VALENCIANO PUBLICADO EN 1887 EN EL CUAL ESPECÍFICA QUÉ ES UN ENSAYO DE ORTOGRAFÍA LEMOSINO-VALENCIANA

Font d' Agustin Pastor Ferrer