LA TRAÏCIÓ DEL PARTIT POPULAR A LA MILENÀRIA LLENGUA VALENCIANA

 

LA TRAÏCIÓ DEL PARTIT POPULAR A LA MILENÀRIA LLENGUA VALENCIANA.

Veritats que Ofenen

LLEI DE CREACIÓ DE L'AVL

El 2 de setembre de 1998 s'aprova la “Llei de creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua” (DOGV 16/09/98), conseqüència directa del Dictamen del CVC.

De la mateixa manera que el Dictamen, la Llei de l'AVL està plaga d'ambigüitats, perífrasis, circumloquis llingüístics i indefinicions que descataloguen i degraden l'entitat històrica de la llengua valenciana. En cap moment apareix la denominació “llengua valenciana”.

Traicion del PP als valencians

La mateixa humillant denominació “Acadèmia Valenciana de la Llengua, AVL” en lloc de “Acadèmia de la Llengua Valenciana, ALV” entra en confrontació en la nostra Carta Magna que reconeix oficialment a la llengua valenciana: sent una llei de ranc inferior, entra, puix, en contradicció en la seua suprema,

En dita “Llei” hi ha una obsessiva referència a les antidemócrátiques “Normes del 32” de les que, equivocadament, diu que : “constituiren i constituixen un consens necessari”, ocultant que les “Bases (no normes) del 32” eren : “ unes “normes ortogràfiques” unificadores que són una adaptació de les de el “Institut d´Estudis Cataláns” (M. Sanchis Guarner) i que consagraven, antidemocráticament, el fet unitari de la llengua per mig d'una codificació basada en l'establida per l'I.I.C. Fins i tot l'obsoleta normativa ortografia de el ´32 en que està escrita la Llei seguix la normativa adulterada del IEC .

La “Llei de l'AVL” ignora la llínea investigadora i la categoria intelectual dels grans llingüístes valencians del sigle XX com els filòlecs P. Lluís Fullana, P. J. Mª Guinot i Galán, P. J. Costa , L. Penyarroja, J. Boronat, .. i se centra en les opinions, res rigoroses, d'una série de colaboradors de l'àmbit català que només busquen la subordinació encoberta de la llengua valenciana al dominant dialecte barceloní (neocatalá). Alguns dels colaboradors, de perfil netament polític, carixen de l'indispensable bagage filolòlogic que la seua condició requerix.

MEMBRES de l'AVL

El nomenament dels seus 21 membres, fet per elecció política proporcional als partits polítics dels Corts Valencianes i per cooptació, va marcar lo que seria el to polític, no científic, de l'organisme.

I el to polític catalaniste de l'element majoritari, en orige, va marcar la tendència filològica de l'AVL. La defensa de la majoria dels membres d'eixa ficció denominada “unitat dels llengues” cal entendre-la com, “subordinació de l'històrica llengua valenciana a l'infame i infecte dialecte barceloní”. Això la va viciar en orige.

2001

L'inteligent punt de vista del professor de la Universitat de Valéncia Emilio García Gómez en el seu artícul “De l'Ortografia de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua” (LV 17.06.2001) anticipa el fracàs futur de l'AVL . “L'acort de l'AVL no funcionarà perque no ha contat en la voluntat dels seus parlants. El fi del conflicte llingüístic no aplegarà mentres no naixquen les persones preparades per a preparar el terreny per al consens”.

2005

I serà casi impossible mentres este politisat i innecessari organisme emeta, ademés , dictàmens falsos com el 10 de febrer de 2005 en el que l'AVL afirma que “la llengua valenciana és la mateixa que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i Principat d'Andorra” …

L'infame Acadèmia Valenciana de no se sap que llengua, AVL ???

O siga, que la nostra LLENGUA VALENCIANA, que va existir com a llengua “normalisada” des dels seus Sigle d'Or de la Lliteratura Valenciana (XV), en plena autonomia lèxica, fonètica, morfosintàctica i semàntica, que va estar perfectament estructurada en gramàtiques i diccionaris i que va ser escrita per centenars d'autors ya en el sigle XV …

…la nostra LLENGUA VALENCIANA que està respalada per etimologies genuïnes, pels principis i lleis històriques que rigen l'evolució d'una llengua, per l'autoritat d'uns clàssics, i el saber de numerosos filòlecs romanistes … tot este milenari bagage llingüístic… ve a ser, segons el comisariat de la ciència-ficció catalana, “una modalitat de l'infame i infecte dialecte barceloni”, fabricat en els laboratoris fabrinos d'un químic (Pompeu Fabra), llec en llingüística (1906)…

Pur barbarisme històric. I filològic.

Fragments de Cronologia Historica de la Llengua Valenciana, ISBN: 9788477954705.

MªTeresa Puerto Ferre

Traduit al valencià per Enrique NL