Joan Pujol Castell Facebook
Ni Jaume I parlava català... ni els que reconquistaren Valéncia tampocHi ha falsetats que s’han repetit tant que alguns les han assumides com si foren veritats absolutes. Una de les més escandaloses és la que pretén fer creure que Jaume I el Conquistador -rei d'Aragó, de Valéncia i de Mallorca- parlava català, o que els repobladors que l’acompanyaren a la reconquista de Valéncia portaren el català com a llengua d’ús. Esta afirmació no resistix ni una mirada rigorosa a la documentació històrica ni una anàlisis seriosa dels fets.
La realitat és ben diferent i contundent: Ni Jaume I parlava català, ni cap dels pobles que participaren en la reconquista i repoblació de Valéncia usaven eixa llengua com a vehicular.
Els participants en la conquista cristiana de Valéncia en el sigle XIII procedien de múltiples territoris europeus. Els cronistes i historiadors com Antonio Ubieto (Universitat de Saragossa) ho deixen clar: més de 3.000 repobladors arribaren des de llocs com Alemanya, Castella, Aragó, Navarra, França, Hongria, Portugal, Itàlia i Anglaterra, a més dels contats de la marca hispànica. Parlem d’un eixèrcit compost per gents de múltiples cultures, llengües i identitats, unides per una causa militar i religiosa, no per una identitat catalanoparlant inexistent en aquella época.
Per tant, afirmar que “Valéncia va ser repoblada per catalans” no és només una simplificació infantil, és una falsificació absoluta de la història.
El mateix rei Jaume I, home inteligent i estratega, no parlava ni escrivia en català, sino en aragonés, en romanç navarrés-aragonés i en occità (o llengua d’oc), segons el context diplomàtic. I més encara: va ordenar traduir els Furs del Regne de Valéncia a la llengua que entengueren els valencians -el romanç valencià- l’any 1261. Esta dada és fonamental.
Com diu textualment la Crònica de Jaume I:
“...que los furs fon escrits en romanç pla, per a que los pobles de Valéncia los pogueren entendre e complir...”
Una dada que alguns volen silenciar perque rebenta l’invent catalaniste de que el valencià és “una varietat dialectal del català”. Si Jaume I haguera considerat que tots parlaven “català”, ¿per qué haguera necessitat una traducció diferenciada? I més encara: ¿com podia parlar català un rei que no governava un territori nomenat Catalunya -que no existia com a entitat política ni institucional-, sino comtats dispersos baix el vassallage de la Corona d’Aragó?
La llengua valenciana naix com a llengua pròpia del Regne de Valéncia, en un context jurídic i institucional totalment diferenciat. Els Furs de Valéncia, la seua moneda, el seu dret i la seua cultura no són una extensió de cap atra nació. El valencià té el seu naiximent escrit propi, la seua gramàtica pròpia i una tradició lliterària indiscutible des del sigle XIII.
Per tant, intentar identificar-la com a “català” no és només un error, és un acte de supremacisme llingüístic i apropiació cultural.
Tot valencià ha de conéixer estes dades bàsiques per a defendre la seua dignitat i la veritat històrica del seu poble. No és cap “anticatalanisme”, és autodefensa cultural davant una colonisació narrativa que pretén borrar sigles de singularitat valenciana.
Ni Jaume I era català. Ni els pobles que conquistaren Valéncia parlaven català. Ni els Furs foren escrits en català. I això és història, no opinió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario