A Istoria d'Aragón recontada por Petronila
¿Per qué el Llibre de Costums de Valéncia (1239) no està escrit en català i sí en llatí? ¿No existia el català en eixe any?
Quan se parla de la redacció del Llibre de Costums de Valéncia, aprovat en l’any 1239, en plena repoblació i organisació jurídica del Regne de Valéncia per part de Jaume I, és fonamental entendre el context històric i jurídic d’aquella época. Este document no està escrit en català, ni tampoc en valencià, sino en llatí jurídic, per raons molt concretes i importants.
El llatí era la llengua oficial del dret i l’administració
En el sigle XIII, el llatí era la llengua oficial del dret, de l’Església, i de l’administració, no només en els regnes peninsulars, sino en tota Europa. Els documents llegals, les cartes pobles, privilegis, i codes de lleis es redactaven en llatí per garantisar-ne el caràcter oficial, la serietat, i la universalitat entre els estaments formats de l’época.
Això no vol dir que no existiren llengües vives, com el valencià en naiximent o el romanç d’Aragó, però encara no s'usaven per a la redacció de texts jurídics.
¿Existia el català en 1239?
Este és un punt clau. No existia en 1239 una llengua codificada, estructurada ni normativisada com a "català". El que hi havia en la zona dels comtats catalans era una forma de romanç occitano-català altament influenciat pel provençal (sobretot en la poesia trobadoresca), pero sense un estàndart ni codificació.
El fet que els primers texts coneguts siguen posteriors a les Homilies d’Organyà (ca. 1203), que són un fragment religiós, mostra com era encara incipient eixa forma de romanç. Per tant, en 1239 el català com a llengua formal ni existia ni podia substituir el llatí en l’administració d’un regne nou com Valéncia.
L'aparició del valencià com a llengua pròpia
El valencià com a llengua escrita pròpia i diferenciada apareix ràpidament després en documents notarials i especialment en la producció lliterària. En el sigle XIV ja tenim el valencià clàssic en obres d'Ausiàs March, Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, i molts atres. Açò demostra la força i autonomia del valencià com a llengua pròpia del Regne de Valéncia, separada i diferenciada del català.
Per qué insistixen els pancatalanistes?
Els sectors pancatalanistes intenten reescriure la història per fer creure que la llengua valenciana no és més que "una variant" del català. Pero el fet que el Llibre de Costums estiga en llatí els desmonta eixa teoria: si el català fora ya una llengua forta, normativisada i oficial en 1239, ¿per qué no s’usà per a redactar un text tan important?
El Llibre de Costums de Valéncia està escrit en llatí perque era la llengua oficial del dret, i perqué ni el català ni el valencià estaven encara formats com a llengües de dret. Afirmar que estava en català és un frau històric. I que no estiguera en català, demostra que el català no tenia en 1239 ni força, ni presència fora dels seus comtats, ni capacitat d'imposició jurídica.
Valéncia, a partir del seu Sigle d’Or, crearà una llengua pròpia, rica i diferenciada, la llengua valenciana, que ha de ser defesa com a patrimoni exclusiu del poble valencià.
