LES PROVES CONTRA LA MENTIRA DE QUE VALENCIÀ I CATALÀ SÓN LA MATEIXA LLENGUA

 LES PROVES CONTRA LA MENTIRA DE QUE VALENCIÀ I CATALÀ SÓN LA MATEIXA LLENGUA

Alegat contra la manipulació de l'història per part del nacionalisme calalanista.

Recopilació d'artículs.

Autor: Juan García Santandreu

3.- PROVA DE QUE TOTS ELS ESCRITORS CLÀSSICS VAREN CRIDAR "VALENCIÀ" I MAI CATALÀ A LA NOSTRA LLENGUA.

ARGUMENTE Nº 3.- Tots els autors clàssics valencians DE MANERA UNÀNIM VAREN CRIDAR “VALENCIÀ” a la llengua romançada derivada del llatí i que durant 7 sigles se arabizó fins a cristalizar en la llengua valenciana. Cap autor valencià fins al sigle XX va denominar català a la nostra llengua que, segons els catalanistes, mos varen portar els supòsits “catalans” que varen vindre en Jaime I i que, com ha quedat demostrat, eren uns quants soldats ignorants provinents dels comtats francesos que hui es coneixen com Catalunya i que carien d'una llengua uniforme, estructurada i que s'alluntava molt del valencià ya que ells parlaven diferents varietats d'un llatí occitano en multitut de provenzalisme.

Tots els clàssics valencians, especialment els autors del nostre Sigle d'Or valencià, de manera constant i reiterada i sense excepció alguna denominen “valenciana” a la llengua que parlen i en la que escriuen. És materialment impossible que un 2% d'immigrants provinents dels comtats francesos de l'antiga Marca Hispànica que varen poder acompanyar a Jaime I, impongueren una llengua i que el nostre Regne, en a penes 150 anys no només ho tinguera com a propi sino que, ademés, donaren a Europa el primer Sigle d'Or de les llengües romàniques.

Si tan català era ¿per qué Catalunya mai va tindre sigle d'Or? ¿Per qué Joanot Martorell, Bonifacio Ferrer, Vicente Ferrer, Isabel de Villena, Roig de Corella, Jaume Roig, Ausias March… tots, tots i cada u dels autors i lliterats valencians dien que escrivien en llengua valenciana i no en català? Simplement perque el valencià era i és anterior al català.

El complex català de carir d'eixe sigle d'Or que tenim els valencians els fa apropiar-se d'ell basant-se en les “similituts” que en efecte poden tindre dos llengües en una raïl llatina comuna. Pero és que la suposta similitut parcial si parla a favor d'alguna llengua influent deu ser a favor del valencià i mai del català ya que les referències i cites històriques i lliteràries que existixen del català són posteriors a les del valencià.

Estes proves han portat de cap al nacionalisme catalaniste que intenta impondre a pur de diners i de política una teoria brutalment manipuladora, diga's de l'AVL subordina de l'Institut de Estudis Catalanas (IEC). Es tracta, sense dubte, de minimisar o fer desaparéixer estes referències històriques que acrediten la convicció dels nostres lliterats de que escrivien en una llengua pròpia, distinta i diferenciada del català. I per a això recorren a la brutalitat sense reparació algun.

Vejau l'eixemple d'un dels dos més eminents “catalanistes” i colaboracionistes catalans. En la “Revista Valenciana de Filologia”,1.959, M. Sanchis Guarner, reproduïx a imprenta el colofó de la Bíblia del frare Bonifaci Ferrer “traslladada ...de lingua llatina en la nostra valenciana ...” (1478) i elimina esta última expressió “en la nostra valenciana”. Moltes imprentes catalanes, seguint la mateixa pauta, en editar facsímils dels nostres clàssics del Sigle d'Or Valencià, substituïxen l'expressió “llengua valenciana” per la de catalana”.

ORIGINAL de la Bíblia de Fra Bonifaci Ferrer. S XIV

FALSIFICACIÓ CATALANISTA de Sanchis Guarner, 1959:

3. Bis: REFERÈNCIES DE TEXTS CLÀSSICS Al "ROMANÇ VALENCIÁ" I A la "LLENGUA VALENCIANA":

Els Furs del Regne de Valencia

Antoni Canals: "Valerio Máximo", 1.352

Compromis de Casp, 1412

Roïç de Corella: "Ystoria de Joseph", 1433

Miquel Pérez: "Kempis", 1482

S. Vicente Ferrer, S. XIV y XV

Fray Bonifaci Ferrer

Lluis de Fenollet: "Hª de Aleixandre", 1481

Joan Esteve: "Liber Elegantiarum", 1472

Joanot Martorell: "Tirant lo Blanch", 1490

Miquel Perez: "Imitacion de Iesuchrist", 1491

Bernardi de Valmanya: "Lo Carcer d´amor", 1493

Miquel Perez: "Vida de la Verge Maria", 1494

Bernardi Valmanya:"Revelacio del apostol St Pau", 1495

Roiç de Corella: "Cartoxa", 1.496

Miquel Pereç: "Vida de Santa Catherina", 1.499

Roiç de Corella: "Cartoxa", 1.500

Jeroni Amiguet: "Sinonima Variatiorum Sententiarum", 1.502

Joan Carbonell: "La Ystoria de Joseph", 1.502

Francesc Eiximenis: "Art de ben morir", 1.507

Miquel Pereç: "Vida de Sent Vicent Ferrer", 1.510

Tomas de Vesach: "Vida de Sancta Catherina", 1.511

Bartolome Torres: "Propalladia", 1.517

Roiç de Corella: "Cartoxa", 1.518

Ramon Llull: "Blanquerna", 1.521

Ramon Llull: "Llibre D´oracions", 1.521

Francesc D´Eiximenis: "Scala Dei", 1.523

Andrea Sempere: "Grammatica Valenciano-Latina", 1.546

Joan de Resa: "Vocabulari Valencia-Castella", 1.555

Llorenç Palminero: "Vocabulari del Humanista", 1.569

Ausias March: "Vocabulari Valencia-Castella", 1.579

Onofre Pau: "Thesaurus Puerilis", 1.580

Jeroni Ferrandis: "Manuscript PP Dominics", 1.576

Etc……..

La llengua és del poble, no dels filòlecs

La llengua pertany al poble, no als acadèmics.

No mos enganyem.....

La llengua té la seua historia.

----

Desgraciat el poble que parla una llengua que no sap escriure

i escriu una llengua que no parla.

NO a la SUBSTITUCIÓ llingüistica.

Parla i escriu sempre en la Nostra Dolça Llengua Valenciana

Normes d'El Puig .

¡Que no t'enganye el pancatalanisme!

¡ORGULLÓS DE SER VALENCIÀ!