L'HISTÒRIA CONTRADIU QUE EL VALENCIÀ DESCENDIXCA DEL CATALÀ

 L'HISTÒRIA CONTRADIU QUE EL VALENCIÀ DESCENDIXCA DEL CATALÀ

L'AVL ha demanat a la Conselleria de  Cultura la creació d'una Comissió

Publicat en el periòdic: La Razon En data: 03-07-2013 

La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s'equivoca en les seues asseveracions de que el valencià i el català són la mateixa llengua, tal i com assegurava en l'escrit presentat davant Els Corts Valencianes, no tenen cap fonament històric.

Aixina ho va defendre l'advocat valencià Vicente Giner Boira fa vàries décades en el Congrés dels Diputats gràcies a l'estudi «La llengua valenciana». En ell, baix el criteri d'anys d'estudi de la llengua valenciana Giner Boira es fonamentava en arguments molt sòlits per a afirmar que el valencià descendix del «romanç» o romançada i que, en cap cas, pot descendir del català.

En primer lloc, nega l'asseveració del que lo valencià deriva del català perque les tropes de Jaume I el Conquistador parlaven català. L'advocat afirma que tal «falsetat» és impossible d'admetre, ya que «ni un soldat de les tropes del rei, ni clerc o flare, home o dòna, bisbe o guerrer que li acompanyaven , parlaven català [...] per la senzilla raó de que la llengua catalana, en 1238, no existia encara». Pero Giner Boira va donar un pas més allà. Fonamentant-se en dos documents de dos erudits aliens a l'ideologia que defén la seua tesis augura que les primeres referències contrastades del català són de l'any 1362. D'esta manera s'arreplega en «Documents per a l'història de la cultura catalana mitjeval» d'Antoni Ros i Lluch i editada en 1908, que el concepte de llengua catalana apareix per primera volta en eixe any, «quan Pere el Ceremonios va ordenar que el llibre francés de cavalleria Lançalot fora 'reduit en llengua catalana'». Ademés, Sanchis Guarner en la pàgina 29 del seu llibre «La llengua dels valencians» reafirma esta afirmació i afig que en 1362 «és la primera vegada que apareix esta explícita denominació».

Per a Giner Boira, queda totalment provat que era impossible que el valencià derivara del català ya que «ningú d'els qui varen vindre en Don Jaume parlava ni podia parlar en català» i que les primeres referències escrites que es tenen d'esta llengua daten de 1362. «mai va poder derivar d'este, perque este no existia encara quan Valéncia va ser conquistada». Seguidament, la seua argumentació cobra major força despuix de demostrar en el document que el valencià es va formar directament del «romanç», «tan directament com es va formar el gallec, el castellà, el francés, l'italià i també el català».

En l'estudi s'assevera que la llengua que es parlava en el sigle XIII en la Corona d'Aragó era la romançada, «que ho havia anat creant des d'Osca en anar trencant-se el llatí migeval» . Una única llengua que parlaven tant cristians com mossáraps i àraps i de la que, segons Giner Boira, naix el valencià,

En esta mateixa llínea, l'investigador valencià Leopoldo Peñarroja va demostrar en «El mossárap en Valéncia» en més de 3.000 paraules llatines tretes de documents, àraps o no, de que lo que ací es parlava era «romanç».

Finalment, conclou provant que «Els Furs», redactat per Jaume I, es va escriure primer en llatí i després, el propi rei, els va traduir a romançada per a que foren entesos per tots els habitants de la regió.