“El VALENCIÀ COM A LLENGUA ROMÀNICA MIGEVAL, ÉS ANTERIOR I MÉS PURA QUE EL CATALÀ”
març 24, 2018 Cultura Valenciana Fermin Juanto Manrique,
Grup d'Acció Valencianista,
llengua valenciana,
Revista del Grup d’Accio Valencianista (SOM Nº26 30 de Novembre de 1978)
Traduït al Valencià per Agustí
Entrevista en don Fermín Juanto Manrique, llicenciat en Romàniques, diplomat per la Sorbona i Lisboa
¿POT PRECISAR-SE L'ORIGE DE LA LLENGUA VALENCIANA?
Precisar l'orige de la llengua romànica mos portaria sigles de llenta evolució del llatí cap a una parla romançada en gestació.
Segons els romanistes només el castellà dispon llingüísticament d'una “obra de romans” per a precisar el seu orige. És el llibre de Menéndez Pidal “Orígenes del Español”, verdader estudi profunt de documents llatins des del 414 (época visigótica) examinant texts que van corrompiendo llentament el llatí, fins a poder fixar lleis fonètiques i morfològiques en la creació d'una nova llengua.
Pero, en general, els llingüistes cridem Llengua a una parla romançada quan ya dispon de texts lliteraris. En el cas concret del Valencià podem cridar-ho llengua feya 1300, quan posseïx ya una rica lliteratura, precisament anticipant-se a les demés llengües romàniques peninsulars i que només pot parangonarse en el “II Quatrocento italià” de Dante, Petrarca i Boccaccio.
A mi m'admet la prontitud en que el Valencià aplega a la seua plenitut, al seu “sigle d'or”, en els sigles XIV i XV, des de Vilanova i Canals fins a Joanot Martorell, perque revela un admirable cultural superior a les demés regions hispàniques.
Res estrany, puix, que en ple sigle XV el marqués de Santillana considere excepcional la figura de Ausias March, per eixemple, en la seua famosa carta el Condestable de Portugal, carta que podem considerar com la primera història de les Lliteratures Hispàniques, Menys encara, m'estranya que Cervantes prestigie la Llengua Valenciana i venere especialment el “Tirant lo Blanch” de Joanot Martorell, per a ell “el millor llibre del món”.
¿I A QUÉ ATRIBUÏX VOSTÉ EL RÀPIT FLORECIMENT DEL VALENCIÀ?
El ràpit floreciment del Valencià en els sigles XIV i XV, quan les demés llengües romàniques van gestant la seua lliteratura no pot estranyar a qui conega atres facetes florecients d'esta privilegiada regió en tal época, com a agricultura, comerç, exportació, etc. i les seues influències històriques, culturals, eclesiàstiques, etc. I això a pesar de sis malalties de la pesta, nou riuades, la fam de 1347, les grans sequies entre 1301 i 1352, les pluges torrencials de 1356, 1358 i 1406, el terremot de 1396, etc. calamitats de les que es recuperava prontament com l'Au Fénix, en recia personalitat. No conec un atre cas semblant de tal vitalitat en tota l'història medieval. Podria abrumar en senyes i senyes pero crec que no procedix en la nostra charrada. Deixem que els valencians estudien en veneració una época tan gloriosa.
¿LA CONQUISTA de VALÉNCIA per les TROPES de la CORONA d'ARAGÓ VA SUPONDRE una TRANSFORMACIÓ SUBSTANCIAL en la LLENGUA i MIJOS d'EXPRESSIÓ VALENCIANS?
No ho crec. En primer lloc i en estudiar les jarches mossàraps ya trobem cinc poetes valencians del sigle XI que entusiasmen a investigadors com Stern, García Gómez i Dámaso Alonso.
En segon lloc tots sabem que els mossàraps varen ser respectats en la seua religió i llengua pels àraps, especialment en una regió relativament la més poblada de l'Islam hispànic.
Si les pedres del barri del Carmen i Sant Vicent de la Roqueta parlaren, per eixemple, ho farien en la romançada anterior a la conquista que pronte es cridaria Valencià. Precisament devem al meu paisà García Larragueta el descobriment recent d'un document eclesiàstic en el que se cita que quaranta anys abans de la conquista ya venien clercs d'Aragó a predicar als mossàraps de Valéncia, Alzira, etc. ¿Ho farien, acàs, en àrap?
En tercer lloc coneixem pobles conquistat per catalans que parlen castellà d'Aragó i pobles conquistats per aragonesos que parlen valencià. Aixina, puix, la pretesa transformació de la llengua en la vinguda de les tropes de la futura Corona d'Aragó la considere recent i falsa afirmació política pero no filològica.
Per una atra part tals tropes, i millor, menys d'un terç d'elles només podrien portar en si mateix una incipient romançada encara sense nom i mostres del qual fins a poden trobar-se en el Mio Cid, Berceo i encara el la Lírica Gallega, sí m'apuren. ¿Acàs no estaven en 1238 totes les futures llengües romançades en gestació? I, ¿quina influència podia tindre lo balbuceante i provençalisat encara en un parla que va superar prontament lo rebut? Deixe la contestació als polítics pero no als filòlecs.
¿QUINES CITES IMPORTANTS del VALENCIÀ s'han FET i per QUÍ a lo llarc de l'HISTÒRIA?
Seria molt llarc citar la série de filòlecs espanyols i estrangers que s'han ocupat del Valencià com a llengua per lo que seré breu en una relació de primera mà:
Són molt conegudes les gramàtiques valencianes de Lluís Fullana (1915, 1921), Sanchis Guarner (1950), Carles Salvador (1952), la recent de “Lo Rat Penat” i l'estudi de Adlert Noguerol que es recolza en les diferències que senyala el famós “Diccionari Català, Valencià, Balear” i en el valencià coloquial.
Ya que parlem de diferències destaquem també les que senyala el citat Lluís Fullana (fonètica, gràfiques, ortogràfiques, lèxiques, morfològiques i sintàctiques) en el català, en les seues conferències d'ingrés en la Real Acadèmia de la Llengua (1928) i les que cita W. J. *
Entwistle en el seu “Estudi llingüístic del català i valencià” (1954).
Pero els que recorde més per haver-los tingut que manejar en els meus estudis són: J. Hadwiger “Sprach grenzen und Grenzmundarten des Valencianischen” (1905), J. Saröhandy “les limites du Valencianen” (1906), Navarro Tomás “Anàlisis fonètic del valencià lliterari” (1934) i Menéndez Pidal “Sobre los límites del valencino” (1955).
Per la meua relació en les universitats de la Soborna i Tolouse en on vaig estudiar i en atres en on tinc amics sé que es treballa en prestigiar el valencià com a llengua romànica medieval, anterior i més pura que el català; pero no convé donar noms abans d'hora.
Tot aplegarà.......
Demane disculpes si en la traducció existix algun error
No hay comentarios:
Publicar un comentario