Breu història de Valéncia (I) :

 

 La Valéncia de l'antiguetat romana.La colónia de VALENTIA va ser fundada pels romans en l'any 138 A.C. per Juny Brut i poblada per soldats itálics llicenciats. 

El nom de Valentia significava "fortalea, bon auguri" i el seu símbol es va senyalar en la cornucòpia de l'abundància.

Esta es va ubicar en una menuda illa en mig del riu Turia i la seua estructura era semblada a atres ciutats romanes de l'época. 

Les seues vies principals eren dos carrers perpendiculars, el cardus , que la travessava de Nort a Sur i el decumanus, que ho feya d'Est a Oest. En la confluència d'estes dos vies es trobava el fòrum en la zona de la Almoina en l'entorn de l'actual Catedral.La vida de Valentia transcurría tranquila, fins que va esclatar la guerra civil entre Sila i Mario i en l'any 75 A.C. i la ciutat va ser arrasada per Pompeyo. 

Despuix de la destrucció sembla que la ciutat va quedar abandonada durant 50 anys, ya que no existixen senyes escrites fins al sigle següent.

Al voltant de l'any 20-15 A.C. la ciutat es va tornar a poblar en l'época de l'emperador Octavio. 

Pero cap a finals del sigle III, es produïx una nova crisis política en la que disminuïx l'activitat ciutadana, mentres comença a florir un nou fenomen, el cristianisme.

La figura més rellevant d'esta nova doctrina en Valentia va ser la de Vincentius ,Sant Vicente Màrtir, diácono de la Diòcesis de Caesaraugusta (Saragossa), i que va aplegar a Valéncia per a promoure , sense saber-ho, el cristianisme en esta ciutat. 

Va ser condenat a mort i martirisat al principi del sigle IV per órdens del Cònsul Daciano a la calor de l'última de les persecucions cristianes promoguda per Emperador Diocleciano en l'any 303.El seu cos va ser tirat a la mar i recollit per alguns d'aquells primers cristians, es creu, que varen depositar els seus restants primer en Cullera i posteriorment en la zona de la Roqueta, a la vora de la Via Augusta, on es construiria un temple en el seu honor.

Aixina , durant els sigles de dominació musulmana , Sant Vicente va aglutinar extramurs el cult cristià de la nostra ciutat...

Font de Pedro Fuentes Caballero