lunes, 21 de agosto de 2023

En llengua valenciana es OFRENDA y no "ofrena"

 


En llengua valenciana es OFRENDA y no "ofrena"
ofrenda –del lletí offerenda; cultisme valenciá, no el cat. ‘ofrena’ introduit per títaros floralistes del 1880; Escrig, en son dicc. (ed. a.1851) asoles arreplegá “ofrenda, ofrendant, ofrendar, ofrendat”. Els barbarismes catalans ‘ofrena, ofrenar’ eren desconeguts en idioma valenciá: “Espanya.../ ses produccions; sent ofrenda / gots y joyes (...) admitir tan curta ofrenda de dos Mons” (Memorial dels obsequis fets per Valencia, 1802)
“ofrenda”, se ficá de moda fer ofrendes forals a tot, fora a la Mare dels Desamparats o als pencholls greixosos de Rosita Amores. El tir de desgrasia a “ofrenda” heu doná el colaboracioniste Thous en 1934, traduint al vacabá l’Himne Regional en un corbo de barcelonismes pera donar el toc cult: ofrena, paradiso, ja, visca, gegantines, etc. Este Himne es atre sogall inmersioniste. ofrenda "y de pedre esta aquella edificació de ofrenda voluntaria a Maria" (Esplugues, J.: Memories d'un capellá, c.1750)
ofrenda, ofrendar –cultisme valenciá, del lletí offerenda > of(e)renda > ofrenda: “solament un sou e un sou de oferenda” (APH. Sta. María d´Elig, Sig.168, testament d En Bertran Dezcortell, 1346). L’escampat ofrena es vulgarisme catalá del XIX, naixcut per caiguda de “d”: offerenda > ofren(d)a > ofrena. Este sustantiu no eixistix en valenciá, asoles es atra chanca del 1860 introduida en lo Reyne per floralistes que sumicaven prémits a Catalunya. El barbarisme agradá a Alcover (“ofrenes per nuvial...”), motiu pera que una retafila de ratpenaters l´ampomaren com si fora paraula de St. Vicent Ferrer. El llexicólec Escrig no l´arreplegá en son dicc. de 1851 (“ofrena” era desconegut en valenciá), pero si heu feren els floralistes que reeditaren el diccionari en 1887, mort Escrig. Encabant, veletes com Querol o Llorente feren seu el vulgarisme catalá en poemes dirigits a Barcelona y, pera afonar del tot a ofrenda “ofrenda, ofrendant, ofrendar, ofrendat...” (Escrig: Dicc. 1851)
Font:
DICCIONARI HISTORIC DEL VALENCIA MODERN ISBN 978-84-616-1582-7 DHIVAM © copyright Ricart García Moya 2929
En llengua valenciana es OFRENDA y no "ofrena"

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Real Senyera

  VixcaLaComunitatValenciana  Sabies que la Real Senyera es una de les banderes mes velles del mon.  La seua corona afegida a les barres del...