lunes, 21 de agosto de 2023

En llengua valenciana es OFRENDA y no "ofrena"

 


En llengua valenciana es OFRENDA y no "ofrena"
ofrenda –del lletí offerenda; cultisme valenciá, no el cat. ‘ofrena’ introduit per títaros floralistes del 1880; Escrig, en son dicc. (ed. a.1851) asoles arreplegá “ofrenda, ofrendant, ofrendar, ofrendat”. Els barbarismes catalans ‘ofrena, ofrenar’ eren desconeguts en idioma valenciá: “Espanya.../ ses produccions; sent ofrenda / gots y joyes (...) admitir tan curta ofrenda de dos Mons” (Memorial dels obsequis fets per Valencia, 1802)
“ofrenda”, se ficá de moda fer ofrendes forals a tot, fora a la Mare dels Desamparats o als pencholls greixosos de Rosita Amores. El tir de desgrasia a “ofrenda” heu doná el colaboracioniste Thous en 1934, traduint al vacabá l’Himne Regional en un corbo de barcelonismes pera donar el toc cult: ofrena, paradiso, ja, visca, gegantines, etc. Este Himne es atre sogall inmersioniste. ofrenda "y de pedre esta aquella edificació de ofrenda voluntaria a Maria" (Esplugues, J.: Memories d'un capellá, c.1750)
ofrenda, ofrendar –cultisme valenciá, del lletí offerenda > of(e)renda > ofrenda: “solament un sou e un sou de oferenda” (APH. Sta. María d´Elig, Sig.168, testament d En Bertran Dezcortell, 1346). L’escampat ofrena es vulgarisme catalá del XIX, naixcut per caiguda de “d”: offerenda > ofren(d)a > ofrena. Este sustantiu no eixistix en valenciá, asoles es atra chanca del 1860 introduida en lo Reyne per floralistes que sumicaven prémits a Catalunya. El barbarisme agradá a Alcover (“ofrenes per nuvial...”), motiu pera que una retafila de ratpenaters l´ampomaren com si fora paraula de St. Vicent Ferrer. El llexicólec Escrig no l´arreplegá en son dicc. de 1851 (“ofrena” era desconegut en valenciá), pero si heu feren els floralistes que reeditaren el diccionari en 1887, mort Escrig. Encabant, veletes com Querol o Llorente feren seu el vulgarisme catalá en poemes dirigits a Barcelona y, pera afonar del tot a ofrenda “ofrenda, ofrendant, ofrendar, ofrendat...” (Escrig: Dicc. 1851)
Font:
DICCIONARI HISTORIC DEL VALENCIA MODERN ISBN 978-84-616-1582-7 DHIVAM © copyright Ricart García Moya 2929
En llengua valenciana es OFRENDA y no "ofrena"

No hay comentarios:

Publicar un comentario

La coca valenciana es más antigua que la pizza moderna

valenciasecreta.com   Sí, la coca valenciana es más antigua que la pizza moderna. Aunque ambos platos comparten raíces comunes en los panes...