domingo, 7 de abril de 2024

L'heràldica que va aprovar les Corts Valencianes no és l'històrica

 




L'heràldica que va aprovar les Corts Valencianes no és l'històrica
Artícul publicat en Les Províncies sobre el document original trobat en lo Museu del Louvre
pel professor Ricart García Moya
i traduït al Valencià per Agustí
Nicolás Pisano “Pisanello”, sigle XV, pintor renaixentiste, va dedicar gran part del seu treball artístic a realisar monedes i medalles, on va alcançar un virtuosisim i no superat per cap dels seus contemporàneus. En la seua temàtica com a dibuixant i pintor apareixen molts animals, era un zòolec minuciós i els seus abundants esbossos analítics ho confirmen. Les seues obres són realistes.
En 1442, el monarca Alfons el Magnánim, III de Valéncia i V d'Aragó, entrava triumfant en Nàpols, on fa una segona Valéncia. El rei Alfonso en aquells temps, tenia la sèu de les Corts d'Aragó en la capital del Regne de Valéncia. Era Valéncia el centre comercial i cultural de tota la Corona d'Aragó, que era dir lo mateix que tot el Mediterràneu.
Alfons es rodeja de molts artistes en la seua Cort per a que deixen recort de la seua activitat política i guerrera per a la posteritat. Va conéixer el rei de Valéncia a Pisanello, que era l'autor de les medalles i monedes del duc de Milà, presoner derrotat en les guerres entaulades per la conquista d'aquelles terres. Artiste i rei entaulen una bona amistat.
HERÀLDICA VALENCIANA
El Rei Magnánim va encarregar a Pisanello l'heràldica pròpia i específica del Regne de Valéncia en 1448. La reproducció del treball es troba en el Gabinet d'Estampes del museu de Louvre i conté lo següent:
Perfil del monarca en espalar d'armadura decorada en l'image simbòlica d'un cap de chiquet en tres rostres.
Corona real en l'espai esquerre.
Nom i atributs encomiástics del rei.
Caixco o yelmo en decoració d'escut compost de barres heràldiques, corona real superposta o les barres i l'image inconfundible de lo rat penat.
En Holanda, concretament en Rotterdam, es troba l'esbós de l'entrada al Castell Nou de Nàpols, que Alfons III volia convertir en Arc del Triumfo, no conseguint-ho definitivament, només en part, per l'evolució de les guerres i les independències dels territoris conquistats. En el proyecte que es pot apreciar en Rotterdam es pot vore lo rat penat i les barres coronaes homenage d'Alfons V al Regne de Valéncia en Nàpols. L'entrada al 'Castel Nuovo de Napòls' existix, pero en ella falten casi tots els escuts.
Per al catedràtic García Moya el timbre de l'heràldica del Regne de Valéncia és lo rat penat, lo rat penat, está sobre barres roges en camp dorat, en quadrats, coronaes.
El drac alat era heràldica del rei, heràldica comú als regnes solidaris en la Corona d'Aragó, pero no la del poble ni els territoris diversos que l'integraven.
Insistix en l'heràldica de l'Alfons el Magnánim, perque és la primera volta que un rei valencià mana estudiar i analisar l'heràldica que deu representar al poble valencià, i en el moment de major esplendor, el sigle XV, que va ser el Sigle d'Or valencià en les arts, lletres, ciències i, sobretot, economia.
document original trobat en lo Museu del Louvre


Famosa manipulacio per Sanchis Guarner

 




Famosa manipulacio de la biblia valenciana per Sanchis Guarner
La següent, podríem qualificarla com la mare de totes les manipulacions efectuades en el sigle XX pera anular l’idioma Valencià:
Versió manipulada
“Acaba la Bíblia, molt vera e catholica, treta de una Bíblia del noble mossen Berenguer Vives de Boll,cavaller, la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada en lo Monestir de Portaceli, per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer…..” – «Identificació de nous fragments de la Biblia valenciana». Revista valenciana de filología (1964). Manuel Sanchis Guarner
Versió original
“Acaba la Bíblia, molt vera e catholica, treta de una Bíblia del noble mossen Berenguer Vives de Boll cavaller, la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada en lo Monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer…..” – Original de la primera Biblia valenciana (1478) depositado en la Hispanic Society of New York.
Esta biblia valenciana és la primera traducció impresa a una llengua romànica, la valenciana, y el senyor Sanchis Guarner, valencià de naiximent, pero adalit del catalanisme, omet en total desvergonya el paràgraf més important per al nostre idioma.
biblia-valenciana
Biblia valenciana de Bonifaci Ferrer

sábado, 30 de marzo de 2024

llengua valenciana en el 1261

 




¿Ignorants vos diuen que el valencià es un dialecte o varietat del català?
Que curiós puix, perque resulta que els Furs del Regne de Valéncia, escrits en llengua valenciana en el 1261, son bastant anteriors als Usatges de Barcelona , ya que dits Usatges son del 1413.


jueves, 21 de marzo de 2024

fins a l´any 1362 no existis la llengua catalana



fins a l´any 1362 no existis la llengua catalana



 "… fins a l´any 1362 no existis la llengua catalana, d´aon es deduix que malament pugueren durla els catalans l´any 1238, quant la conquista de Valencia, sino va existir fins a 124 anys després'

Font: ‘Documents Per L'Historia de la Cultura Catalana Mig-Eval’ (Barcelona, 1908, Volum I). Antoni Rubió i Lluch.
*Antoni Rubió i Lluch (Valladolit,1856-Barcelona,1937). Historiador, Catedràtic de Lliteratura General i Escritor.

miércoles, 28 de febrero de 2024

subnormalisat

 


Nueva imagen creada para la sección ILUSTRES HABLAN de yosocche.com. Miquel Adlert i Noguerol esta vez se refiere a lo que hoy denominamos como "subnormalisat" o "catalenciano", pues el invento del IEC (Institut d'estudis catalans) que se impone usar a los Valencianos desde hace años, valcat de la AVL.

Más menciones de ilustres sobre la lengua valenciana, aquí:
------------------------------
Nova image creada per a la secció ILUSTRES PARLEN de yosocche.com. Miquel Adlert i Noguerol esta volta es referix a lo que hui denominem com "subnormalisat" o "catalencià" puix l'invent del IEC (Institut d'estudis catalans) que s'impon usar als Valencians des de fa anys, el valcat de l'AVL.
Més mencions d'ilustres sobre la llengua valenciana, ací:
(Gracies a Xavier Martinez per trobar esta menció en el llibre de Miquel Adlert "En defensa de la llengua valenciana" del 1977)

𝐢𝐦𝐢𝐭𝐚𝐫 𝐥𝐚 𝐥𝐥𝐞𝐧𝐠𝐮𝐚 𝐯𝐚𝐥𝐞𝐧𝐜𝐢𝐚𝐧𝐚,



 En el 1628 se dice de los Catalanes que

"siempre han querido y quieren cada día, imitar a la lengua valenciana"
En el 1600, los Catalanes trataban de refinar su tosca lengua con el Thesaurus de Pou, las ediciones de Palmireno o las lecturas de clásicos valencianos. Testigo de este proceso fue Andreu Bosch que, tras vivir en Perpiñán y Barcelona, escribía:
𝐭𝐨𝐭𝐬 𝐡𝐚𝐧 𝐯𝐨𝐥𝐠𝐮𝐭 𝐲 𝐯𝐨𝐥𝐞𝐧 𝐜𝐚𝐝𝐚 𝐝𝐢𝐚 𝐢𝐦𝐢𝐭𝐚𝐫 𝐥𝐚 𝐥𝐥𝐞𝐧𝐠𝐮𝐚 𝐯𝐚𝐥𝐞𝐧𝐜𝐢𝐚𝐧𝐚 (Andreu Bosch: Summari Perpinyá, any 1628, p.27).
Está verdad histórica y 400 más aquí:
Valencià, la llengua culta durant sigles i hui prohibida i marginada per polítics enemics d'Espanya i aliens a l'antic regne de Valéncia.
"1636. En el MEMORIAL EN DEFENSA DE LA LENGUA CATALANA de Didac Cisteller, se lee esto:
"...predican en Valenciano en Cataluña... "



Esto i més en VERDAD HISTORICA:

Cursos de Lo Rat Penat

  El valencià de sempre, Cursos de Lo Rat Penat, presencial, o telemàticament des de casa. Matricula't en setembre, cursos@loratpenat.or...