L'heràldica que va aprovar les Corts Valencianes no és l'històrica
Artícul publicat en Les Províncies sobre el document original trobat en lo Museu del Louvre
pel professor Ricart García Moya
i traduït al Valencià per Agustí
Nicolás Pisano “Pisanello”, sigle XV, pintor renaixentiste, va dedicar gran part del seu treball artístic a realisar monedes i medalles, on va alcançar un virtuosisim i no superat per cap dels seus contemporàneus. En la seua temàtica com a dibuixant i pintor apareixen molts animals, era un zòolec minuciós i els seus abundants esbossos analítics ho confirmen. Les seues obres són realistes.
En 1442, el monarca Alfons el Magnánim, III de Valéncia i V d'Aragó, entrava triumfant en Nàpols, on fa una segona Valéncia. El rei Alfonso en aquells temps, tenia la sèu de les Corts d'Aragó en la capital del Regne de Valéncia. Era Valéncia el centre comercial i cultural de tota la Corona d'Aragó, que era dir lo mateix que tot el Mediterràneu.
Alfons es rodeja de molts artistes en la seua Cort per a que deixen recort de la seua activitat política i guerrera per a la posteritat. Va conéixer el rei de Valéncia a Pisanello, que era l'autor de les medalles i monedes del duc de Milà, presoner derrotat en les guerres entaulades per la conquista d'aquelles terres. Artiste i rei entaulen una bona amistat.
HERÀLDICA VALENCIANA
El Rei Magnánim va encarregar a Pisanello l'heràldica pròpia i específica del Regne de Valéncia en 1448. La reproducció del treball es troba en el Gabinet d'Estampes del museu de Louvre i conté lo següent:
Perfil del monarca en espalar d'armadura decorada en l'image simbòlica d'un cap de chiquet en tres rostres.
Corona real en l'espai esquerre.
Nom i atributs encomiástics del rei.
Caixco o yelmo en decoració d'escut compost de barres heràldiques, corona real superposta o les barres i l'image inconfundible de lo rat penat.
En Holanda, concretament en Rotterdam, es troba l'esbós de l'entrada al Castell Nou de Nàpols, que Alfons III volia convertir en Arc del Triumfo, no conseguint-ho definitivament, només en part, per l'evolució de les guerres i les independències dels territoris conquistats. En el proyecte que es pot apreciar en Rotterdam es pot vore lo rat penat i les barres coronaes homenage d'Alfons V al Regne de Valéncia en Nàpols. L'entrada al 'Castel Nuovo de Napòls' existix, pero en ella falten casi tots els escuts.
Per al catedràtic García Moya el timbre de l'heràldica del Regne de Valéncia és lo rat penat, lo rat penat, está sobre barres roges en camp dorat, en quadrats, coronaes.
El drac alat era heràldica del rei, heràldica comú als regnes solidaris en la Corona d'Aragó, pero no la del poble ni els territoris diversos que l'integraven.
Insistix en l'heràldica de l'Alfons el Magnánim, perque és la primera volta que un rei valencià mana estudiar i analisar l'heràldica que deu representar al poble valencià, i en el moment de major esplendor, el sigle XV, que va ser el Sigle d'Or valencià en les arts, lletres, ciències i, sobretot, economia.
document original trobat en lo Museu del Louvre
Font d' Agustin Pastor Ferrer
