Pacte de Reus.

Pacte del Majestic, o Pacte de Reus.

Vintinou anys del Pacte de la Traïció al Valencianisme, al seu Poble i a la seua Llengua, la Nostra Dolça Llengua Valenciana.

Els Valencians, ni oblidem, ni perdonem.

"Una Llengua imposà i pactà per interessos personals i partidistes, mai pot ser la Llengua d'un Poble.

#degoracióAVLLcatalanadesde1996

#LaLlenguaValencianaNiEsPactaNiEsVen 

chino

 Font: DICCIONARI HISTORIC DEL VALENCIA MODERN

ISBN 978-84-616-1582-7 DHIVAM © copyright Ricart García Moya.

Que no vos prenguen el pèl, en llengua valenciana es CHINO i no "Chinenc" ni "Xinés"

chino –cat. xinés: “si el chino os tanca les portes” (Cebrian, C.: Sacro Monte Parnaso, 1687, p. 259)

chino “...quem torne chino” (El Mole,

1837, p.55)

chino “els chinos han posat proclames en

los carrers” (El Gafarró, 9 de giner de

1841)

chino “al compás de un orgue chino la

ballá” (La Donsayna, 1845, p. 159)

chino “els chinos son el dimoni pera

traure...” (El Mole, 2/ 11/ 1863, p.15)

chino, color -parlant d'un ahuelo vert:

“color chino, sequerut, / ulls de ratolí,

patut, /fent una trista figura” (Llombart,

C.: Tipos d'auca, 1878, p.154)

chino “enganyantme com a un chino

eixa chiqueta” (Borrás, J.: El Cullerot,

Alacant, 1886. p. 13)

chino “al que hui es descuida un poc, /

me l´enganyen com un chino” (Gadea:

Ensisam de totes herbes, 1891, p.124)

chino “dos chinos, un sacristá”

(Sansano: Una sublevació, Elig, 1896, p.

33)

chino, enganyar com un "¡Y m'ha

enganyat com un chino!" (Bort, P.: La

boniqueta, 1914, p. 17)

chino “un escrit chino” (Colom y Sales:

¡Peix d’ara viu!, 1915, p. 20)

chino “els chinos tot eu fan al revés”

(Colom y Sales: ¡Peix d’ara viu!, 1915,

p. 21)

chino “com a un chino” (El Tio Cuc, nº

79, Alacant, 1916)

chino “¡Me crec l´han enganyat com a

un chino!” (Miralles, A.: Entre un

peixcaor y..., 1918, p.6)

chino “t’enganyen com un chino”

(¡Chófer, al Novetats!, 1925, p. 12)

chino “¿Y a mi quí em dona la propina?

—Els chinos que venen collars” (Meliá,

F.: Miqueta, 1927, p.28)

chino “¿Qu'es algo en chino? .—Ca,

dona, ¡en valensiá!” (Buil, E.: No et fíes

de l'aigua mansa, 1927, p.5)

chino “Fa com els chinos. En donarli

preu...” (Puig Espert, F.: Pantomima,

1928, p.20)

chino “¿aixó es valenciá o chino?”

(Hernández, Faust: Arrós en res, 1930, p.

10)

chino “¿parla en chino?” (Sendin

Galiana, A.: ¡Grogui!, 1931, p. 4)

chino” (Colomer: ¡Me cason...!, Alcoy,

1931, p. 13)

chino “el chino que escriu” (Llibret

Foguera Benito Pérez Galdós, Alacant,

1932)

chino “pareix un chino” (Valls: El tío de

sa neboda, Alcoy, 1933, p. 11)

chino, barrio -també dit bario o barri

chino: “del Barrio Chino, entre flames...”

(El Fallero republicano, giner, 1933,

p.26)

chino, barrio “orde de tancar els bars del

barrio chino al ferse de nit” (La Chala,

supl. Falles, 1933, p.15)

chino “¡L´han enganyat com a un

chino!” (Sendín, A.: Ella, l´atra y...,1934,

p.39)

Kit de revalencianisació

Kit de revalencianisació llingüística Arguments, pautes i ferramentes per a escriure en valencià segons la norma de la RACV

 yosocche.com

Tirant d'hemeroteca

 

Clasificació exacta de les llengües romaniques

VALENCIÀ NORMES DEL PUIG

Eduart Sanchis Nocedal

Aixina sería la clasificació exacta de les llengües romaniques.

Llengües iberorromaniques occidentals: extremeny, portugués y gallec

Llengües iberorromaniques centrals: navarro (ya extinguit), cantabre (ya extinguit), asturià, lleonés, manchec (ya extinguit), madrileny (ya extinguit) , andalús (ya extinguit), mirandés

Llengües iberorromaniques orientals: aragonés, valencià, murcià (ya extinguit), catala, balear , lleidatà, tortosí, aranés, tarragoní, chapurriau

Llengües italoromaniques: sart, napolità, toscà, sicilià, milanés, florentí, piamontés, llombart...

Llengües galorromaniques: llenguadocià, gascó, provensal, llemosí, auvernés, normant , francés, való...

Llengües balcorrumanes: moldau, rumà, arrumà, istrorumà, meglenorrumà

LA CH VALENCIANA

 ¿ALGÚ SEGUIX TENINT DUBTES SOBRE L'EXISTENCIA DE LA CH VALENCIANA?

Extracte d'un artícul de 1898, "ALGO SOBRE FONOLOGÍA VALENCIANA", de D. JOSÉ NEBOT PÉREZ (Bibliotecari de l'Universitat i ex-vicepresident de «Lo Rat Penat») sobre l'us de la CH en la llengua valenciana en un extra de LAS PROVINCIAS, "Almanaque para 1899".

https://yosocche.com/veritat-historica-2/?lang=val

El Palacio Rea

Cultura Valenciana

"El Palacio Real, llegó a ser el mejor alcázar de la Corona de Aragón y del Antiguo Reino de Valencia, como así lo atestiguan documentos de la época".

Juan Luis Corbín Ferrer (Las Provincias, 26-3-97).