Estupor en la Generalitat Catalana

Estupor en la Generalitat Catalana: cau el mit de la València “catalana”

La varen repoblar més castellans i navarresos que catalans. Es tem per la salut de Cucurull.

Els catalans vàrem ser minoria en el repoblament de Valéncia, per darrere d'aragonesos i navarresos. Es calcula que en el Regne de Valéncia vivien unes 200.000 persones; els repobladors han segut sifrats pels especialistes en uns quants mils. ¿D'on ix llavors que els catalans vàrem ser la majoria de repobladors de Valéncia? D'una (una atra) manipulació històrica.

Ho expliquen en El Mundo:

“La de Pròspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés i director de l'Archiu de la Corona d'Aragó, que va decidir, cap a 1847, reescriure el Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia de l'Edat Mija [el registre en el que els escrigues de Jaume I varen anotar les donacions de cases o de terres que el rei va fer als aragonesos, catalans, navarresos, anglesos, hongaresos italians i francesos que varen participar en ell en la conquista de Valéncia de 1238] en l'objectiu d'engrandir i magnificar el paper que varen tindre els catalans en la conquista del regne de Valéncia de 1238. Pròspero va suprimir en la seua edició facsímil de l'històric volum llinages aragonesos, navarresos i castellans per a donar-li més importància numèrica als catalans”.

¿Conseqüències? Entre unes atres, que el valencià no provindria del català, sino que seria la llengua que varen trobar en eixes terres els repobladors. I que lo dels Països Catalans és un conte. I que cau la Gran Catalunya somiada pel nacionalisme i consellers de la Generalitat com llaura en Germà Gordó.

Pareix que Bofarull també es va inventar lo de “confederació” per a no dir “Corona d'Aragó”.

I que la senyera no la va pintar Wifredo el Velloso en la seua sanc: “era l'emblema medieval de la casa de la Corona d'Aragó, otorgat pel Papa als seus vassalls: quatre barres dorades sobre fondo roig”. Recordem que el roig i el groc són els colors de Roma. “El medievaliste català Martí de Riquer va refutar la llegenda atribuint-la a la “mania de buscar orígens místics en l'heràldica” i, en concret, a una crònica de 1555 del valencià Pere Antón Beuter, que a la seua volta s'hauria inspirat en un atre relat del castellà Hernán Mexia”.

Aixina es construïx l'història inventada nacionalista.

Per cert: Bofarull, Cucurull… Mos podem refiar de Josep Rull?

Font de Joan Pujol Castell