domingo, 20 de agosto de 2023

 

 


 EL CATALAN, ESE DIALECTO DEL LEMOSÍN CON MEZCLA DE PATUÉS PROVENZAL Y CASTELLANO

La Biblia Parva

 Puede ser una imagen de texto

La Biblia Parva ('parva' té un significat de chicoteta o menuda) de Sant Pere Pasqual, és un dels documents més antics en nostra Llengua Valenciana. Sant Pere Pasqual naixqué onze anys abans de l´entrada de Jaume I a la ciutat de Valéncia.
Fray Joaquím Millàn Rubio, diu que:
"... los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía."
* Sant Pere Pasqual (Valéncia, 1227-Granada, 1300). Bisbe mercedari i màrtir.

 

La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó

 Puede ser una imagen de mapa y texto

'La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó'
'El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833.
Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en plano de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.'
* Federico Martínez Roda, autor del llibre 'La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)' (RACV, Valencia, 2011).

 Puede ser una imagen de texto

El Català dialecte del Valencià.
El diari ABC, dissabte 22 d'abril de 1978.
D. Torcuato Luca de Tena escriu lo següent:
"No volguera ofendre a ningú, pero ¿es parla en Valéncia el català o es parla el valencià en Catalunya?
Puix be, a pesar dels texts - cosa política - i del Diccionari de la Real Acadèmia - manipulat en 1970 -, el dilema es resol científicament a favor de que "en Catalunya es parla el valencià. L'història es podrà tergiversar, pero no canviar".
No és casual que les tres àrees llingüístiques espanyoles, llevat el vasc, coincidixquen en els assentaments dels tres primitius pobladors: Celtes, Celtíbers i Íbers. Als Celtes els correspon l'àrea de la llengua Gallego-Portuguesa, en el Comtat de Porto en mig. Als Celtíbers l'Andalusa-Castellana-Lleonesa, i als Íbers la Valencià-Occitana, en Catalunya en mig. Per l'Est, el Comtat de Barcelona crida a esta llengua "Catalana", encara que per l'Oest, al Comtat de Porto no se li haja ocorregut batejar a la Gallego-Portuguesa com a "Oportunista".
Existix puix una llengua Valencià-Occitana, i el Català és un dialecte d'ella.
Les tres llengües en substrats propis es produïxen en el trencament del llatí despuix del martillaç àrap als visigodos, i el seu ímpetu els arrincona respectivament en Galia, Cantàbrica i Occitània (Glacis Francés entre Pirineus i Loira).
En la reconquista baixarien vigorisades al reencontre mozàrab que les conservava arcaisades. No oblidem que la "Covadonga" valenciana està en Poitiers i Tours, on Carlos Martel va iniciar la Reconquista del Llevant Espanyol.
La llengua es va obtindre i té cinc variants: Llemosí, Alvernés, Gascón, Provençal i Languedocciano. Va ser el Provençal el que va entrar en Catalunya (Girona i Barcelona) o Marca Hispànica. El Llemosí, despuix de la batalla de Murel (1213), és portat a Valéncia i Mallorca pels mils d'intelectuals occitans perseguits per França (política) i l'Iglésia (religió) durant i despuix de la Creuada Albigense.
Pedro II d'Aragó, pare de Jaume I, va morir front a Toulouse (Muret) defenent-los. A Don Jaume li va caldre harmonisar el deure moral i llegal (Pacte de Millau) de protegir a estos exiliats, en la necessitat de culterisar el nou Regne de Valéncia. Aixina ho va assentar en ell, creant-los les Universitats o Estudis Generals (Barcelona l'obtindria 200 anys més tart, servida per intelectuals valencians). Valéncia obria el seu espai paralelament al tancament de l'Occità. No debades el Misteri d'Elig està en "Llemosí" i Ausias significa Agustín en esta llengua.
Els soldats catalans, mercenaris, una volta pagats, es varen tornar a la seua despoblà Catalunya. Del total repoblat, un 5 per cent, només el 2 per cent va ser català. ¿Qué podien aportar a Valéncia tan exigu contingent i de tan baixa qualitat? Res.
Esta mescla de Llemosí en el "Romanç" valencià va produir immediatament verdaderes legions de gramàtics, filòlecs, poetes, lliterats, filòsofs, etc. enterament en la llengua valenciana, creant el Sigle d'Or de la mateixa.
La potent Valéncia va introduir la seua llengua en la Cúria Romana en deslleal competència en el llatí. Dante va voler escriure la seua Divina Comèdia en la "Valenciana Llengua", que s'introduïx també en Catalunya, desprovencialisant esta àrea i valencianisant-la.
No obstant, en el sigle XIX la burguesia catalana afrancesà la seua llengua distanciant-la de la valenciana, i Prat de la Riba en 1906 encarrega a l'ingenier industrial Pompeu Fabra la fabricació de la llengua catalana. En 1912 es publica la primera gramàtica catalana independent de la valenciana, mescla d'arcaisme, valencianismes, galicisme i paraules inventades per Fabra. La pretensió d'impondre esta gerga o esperanto català a valencians i mallorquins per a amalgamar-los en l'aberrant ent de "Paisos Catalans", respon a un chauvinista i pràctic desig català de dominar estes dos regions que acaparen el SETANTA Y CINC PER CENT DE LA RIQUEA ESPANYOLA. A tal fi, una nova història, una nova lliteratura, han segut creades per a donar carta de naturalea cultural al "País" Català, el Regne de Valéncia i les Illes Balears, és dir, la nova nacionalitat catalana, que carix d'ella. Per supost que valencians i mallorquins s'han opost rotundament a este invent d'absorció IMPERIALISTA PANCATALANISTA.
El Catalán dialecto del Valenciano.
El diario ABC, sábado 22 de abril de 1978.
D. Torcuato Luca de Tena escribe lo siguiente:
"No quisiera ofender a nadie, pero ¿se habla en Valencia el catalán o se habla el valenciano en Cataluña?
Pues bien, a pesar de los textos - cosa política - y del Diccionario de la Real Academia - manipulado en 1970 -, el dilema se resuelve científicamente a favor de que "en Cataluña se habla el valenciano. La historia se podrá tergiversar, pero no cambiar".
No es casual que las tres áreas lingüísticas españolas, excepto el vasco, coincidan con los asentamientos de los tres primitivos pobladores: Celtas, Celtíberos e Íberos. A los Celtas les corresponde el área de la lengua Gallego-Portuguesa, con el Condado de Oporto en medio. A los Celtíberos la Andaluza-Castellana-Leonesa, y a los Íberos la Valenciano-Occitana, con Cataluña en medio. Por el Este, el Condado de Barcelona llama a esta lengua "Catalana", aunque por el Oeste, al Condado de Oporto no se le haya ocurrido bautizar a la Gallego-Portuguesa como "Oportunista".
Existe pues una lengua Valenciano-Occitana, y el Catalán es un dialecto de ella.
Las tres lenguas con substratos propios se producen en la rotura del latín tras el martillazo árabe a los visigodos, y su ímpetu los arrincona respectivamente en Galia, Cantábrica y Occitania (Glacis Francés entre Pirineos y Loira).
Con la reconquista bajarían vigorizadas al reencuentro mozárabe que las conservaba arcaizadas. No olvidemos que la "Covadonga" valenciana está en Poitiers y Tours, donde Carlos Martel inició la Reconquista del Levante Español.
La lengua se obtuvo y tiene cinco variantes: Lemosín, Alvernés, Gascón, Provenzal y Languedocciano. Fue el Provenzal el que entró en Cataluña (Gerona y Barcelona) o Marca Hispánica. El Lemosín, tras la batalla de Murel (1213), es traído a Valencia y Mallorca por los miles de intelectuales occitanos perseguidos por Francia (política) y la Iglesia (religión) durante y después de la Cruzada Albigense.
Pedro II de Aragón, padre de Jaime I, murió frente a Toulouse (Muret) defendiéndolos. A Don Jaime le cupo armonizar el deber moral y legal (Pacto de Millau) de proteger a estos exiliados, con la necesidad de culterizar el nuevo Reino de Valencia. Así lo asentó en él, creándoles las Universidades o Estudios Generales (Barcelona la obtendría 200 años más tarde, servida por intelectuales valencianos). Valencia abría su espacio paralelamente al cierre del Occitano. No en balde el Misterio de Elche está en "Lemosín" y Ausias significa Agustín en esta lengua.
Los soldados catalanes, mercenarios, una vez pagados, se volvieron a su despoblada Cataluña. Del total repoblado, un 5 por cien, sólo el 2 por cien fue catalán. ¿Qué podían aportar a Valencia tan exiguo contingente y de tan baja cualidad? Nada.
Esta mezcla de Lemosín con el "Romanz" valenciano produjo inmediatamente verdaderas legiones de gramáticos, filólogos, poetas, literatos, filósofos, etc. enteramente en la lengua valenciana, creando el Siglo de Oro de la misma.
La potente Valencia introdujo su lengua en la Curia Romana en desleal competencia con el latín. Dante quiso escribir su Divina Comedia en la "Valenciana Lengua", que se introduce también en Cataluña, desprovencializando esta área y valencianizándola.
No obstante, en el siglo XIX la burguesía catalana afrancesa su lengua distanciándola de la valenciana, y Prat de la Riba en 1906 encarga al ingeniero industrial Pompeyo Fabra la fabricación de la lengua catalana. En 1912 se publica la primera gramática catalana independiente de la valenciana, mezcla de arcaísmos, valencianismos, galicismos y palabras inventadas por Fabra. La pretensión de imponer esta jerga o esperanto catalán a valencianos y mallorquines para amalgamarlos en el aberrante ente de "Países Catalanes", responde a un chauvinista y práctico deseo catalán de dominar estas dos regiones que acaparan el SETENTA Y CINCO POR CIEN DE LA RIQUEZA ESPAÑOLA. A tal fin, una nueva historia, una nueva literatura, han sido creadas para dar carta de naturaleza cultural al País Catalán, el Reino de Valencia y las Islas Baleares, es decir, la nueva nacionalidad catalana, que carece de ella. Por supuesto que valencianos y mallorquines se han opuesto rotundamente a este invento de absorción IMPERIALISTA PANCATALANISTA.

LORENZO PALMIRENO (1569)

 


Segunda página del <<Aviso para el curioso lector>> VOCABULARIO DEL HUMANISTA del sabio humanista LORENZO PALMIRENO (1569)
...Y sino hallo vocablo con que arromançar una cosa en castellano, pongola EN VALENCIANO, Italiano, o Francés, o lengua Portuguesa...

Francesc Eiximenis

 

 


Francesc Eiximenis, catalán natural de Girona y afincado en Valencia, en su famosa obra Scala Dei de 1523, nos dice lo siguiente :
'Nuevamente traducido del Lemosín en nuestra vulgar Lengua valenciana'
¿Por qué será?

Preguntes d'examen per als sabuts pancatalanistes

 Puede ser una imagen de texto

Preguntes d'examen per als sabuts pancatalanistes:
Si el català era eixa llengua universal, tan normal, que tot el mon coneixia, parlava i escrivia des de fea 1.000 anys:
1) ¿Per qué la primera gramàtica catalana es la de Pere Pau Ballot i no apareix fins 1840, quan tenim gramàtiques valencianes des de el Sigle XV?
2) ¿Com expliqueu que Pompeyo Fabra (sic) escriga la seua primera edició, de 1912, de “Gramática de la Lengua Catalana” en CASTELLÁ?
3) ¿Per qué, quan es compara la gramàtica de Ballot (1840) en la de Fabra (1912) es troben tantes diferències?

Cursos de Lo Rat Penat

  El valencià de sempre, Cursos de Lo Rat Penat, presencial, o telemàticament des de casa. Matricula't en setembre, cursos@loratpenat.or...