MONSERRAT

 

No vos dixeu enganyar, en valencià es MONSERRAT y no "Montserrat" com manen desde Catalunya

Font: DICCIONARI HISTORIC DEL VALENCIA MODERN ISBN 978-84-616-1582-7 DHIVAM © copyright Ricart García Moya

Escolano va destacar que la llengua valenciana

 

 

¿Sabies que Mn. Escolano va destacar que la llengua valenciana era superior a la catalana?

por admin: culturavalenciana.es 

Mn. Escolano, al referir-se al tema concret de la llengua que es parlava en el Regne de Valéncia, destaca dos aspectes: que es denominava llengua valenciana i que era superior a la catalana.

Vejam com ho han fet “professors indiscutibles” i “famosos científics en lligüística”.

Qualsevol investigador, si vol ser fidel a la seua missió, deu assumir, a favor o en contra de la tesis que sustente, la realitat dels texts, reproduint-los i respectant-los tal i com varen eixir de la mà del seu autor.

Els testimonis aduïts per Sanchis Guarner en el seu llibre La llengua dels valencians que es referixen a Mn. Gaspar Escolano són autèntics, pero diferixc radicalment de l’interpretació catalanista que ell els dona.

D’entrada, Escolano, en el llibre primer de les seues Decadas, quan dona títul al cap. XIV, ho fa d’esta manera: “De la lengua lemosina y valenciana”, i continua dient: “La tercera y ultima lengua maesta de las España es la lemosina y más general que todas, después la castellana, por ser la que se hablaba en la provença y toda la Güianya y la Francia gótica, y la que agora se habla en el Principado de Cathaluña, Reyno de Valencia, Islas de Mallorca, Menorca, Yviça y Sardeña” (I, XIV, 1, cols. 88,89).

Més avant, per tal d’exaltar esta llengua llemosina, diu que es parlava en la Cort de Montpelier. Per això deduïx Mn. Escolano: “De aquí es, como nuestro venturoso conquistador el rey don Jayme se huviese criado con ella y tetadola en los pechos de su madre, en dicha corte de Montpeller; hizo tanto esfuerço la lengua en él y en su casa, que, conquistada Valencia de poder de moros y poblada de la mejor y más belicosa gente que tenía el mundo, quiso que tuviese parte su lengua en la conquista y que los nuevos pobladores huviesen de usar el lemosín” (I, XIV, 7, cols. 92.93).

Com be es pot comprovar, en estos testimonis no apareix per a res el català.

En quant a la frase d’Escolano citada ostentosament per Sanchis Guarner, que diu: “Como fue poblado (el Regne de Valéncia) desde su conquista casi todo, de la nación catalana y tomó de ella su lengua” (I, XV, 14, col. 108), dec negar el supost de Mn. Escolano, ya que hi ha en estes paraules una clara contradicció en unes atres d’ell: “No embargante que buena pella del exército fuese de Aragón”, “poblada de la mejor y más beliciosa gente que tenía el mundo” (I, XIV, 1, 89). Pero és que, ademés d’esta contradicció i per d’amunt d’ella, està la prova científica i contundent del Dr. Antoni Ubieto i de la Dra. Cabanes, els quals han demostrat més que suficient, a base dels texts originals, que el número de catalans vinguts a la conquista de Valéncia en D. Juame fon molt reduït. Per tant, si falla el supost, falla també tota l’argumentació.

Per no allargar-me massa, aduiré només dos testimonis de Mn. Gaspar Escolano en que parla de la perfecció de la llengua valenciana i en els quals ben clara queda, per tant, la seua denominació.

El primer és: “Pero es cierto que corre parejas con ella la valenciana, siendo ésta la más pulida y cortesana dellas y la que se entiende en los pueblos mayores y ciudades” (I, XIV, 5, col.92).

El segon és el següent: “Esta llengua (la llemosina) se comenzó a hablar en la ciuda y Reyno de Valencia y con el curso del tiempo se fue adelgazando, de suerte que, arrimado algunos vocablos gosseros que hoy en día se quedan en la catalana, poniendo en su lugar, de la latina los que bastavan, acepillando los que tenían mal sonido y escabrosidad en la pronunciación y generalmente escogiendo una dulce forma de pronunciar, sin el horror y desabrimiento con que usan desta lengua en las provincias que la conocen como natural, ha venido a tener nombre de por sí y llamarse lengua valenciana y a merecer asiento entre las más dulces y graciosas del mundo” (I, XIV, 7, col. 93).

Crec que les paraules de Mn. Escolano són tan clares que no necessiten d’explicació. A través d’elles podem interpretar el seu pensament afirmant que, més que d’unitat idiomàtica entre llengua valenciana i la catalana, es referix al fet que les dos llengües dimanen d’una mateixa arraïl i que en el seu temps, per factors determinants que d’algun modo explica en el text següent, es diversificaren present cada una la seua pròpia fisonomia: “El clima y secreta influencia del cielo en el suelo deste Reyno (hace) que todas las cosas, que a él se trasladan de otras tierras, se perfeccionen y crien con mayor fineza y lindeza que en las naturales de donde fueron tomadas. Lo que en esto tenemos experimento en las plantas, hierbas y frutales, ha hecho tambien su prueba en la lengua. En limar y perfeccionar la propia (lengua) se ha dado (els valencians) tan buena maña, que con ser la mesma (de la mateixa arraïl) que la catalana, se ha quedado ésta montaraz y mal sonante, y la valenciana, ha pasado a cortersana y gentil (I, XIV, 8, col.93)”.

Encara que “aquesta suposada superioritat” no pareix que li agrade massa a Sanchis Guarner en Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XIV, XVII i XVIII, 36, ací queda la realitat del text de Mn. Gaspar Escolano.

Transcripció del llibre “El Crit de la llengua” de Josep Alminyana i Vallés, editat per Lo Rat Penat en l’any 1999 i per Diputació de Valéncia en 2006.

Font d' Agustin Pastor Ferrer

 

El valencià va naixer del trencament del llati

  

 

Que no vos enganyen, el valencià va naixer del trencament del llati, com totes les llengues romanç.

Y i a la CH valencianes

 

Pareix ser que Isabel de Villena no li fea oix a la Y i a la CH valencianes

No tienes ni idea

  

El valenciano tiene una gramática distinta y muy anterior al catalán, se parecen por cercanía y por influencia mutua, sobre todo influencia del valenciano arcaico sobre el reinventado catalán de Pompeyo Fabra, El valenciano proviene del latín y el árabe, mientras que el catalán del latín y el occitano. El catalán es parecido al castellano y a nadie se le ocurre decir que es un dialecto del castellano.

En el año 83 el PSOE para gobernar tuvo que pactar con el independentista de extrema derecha Jordi Pujol y una de las consecuencias fue la expulsión de los profesores de valenciano que fueron sustituidos por catalanistas(Ver hemeroteca)

En los 90 fue el PP quien pacto con Pujol con la consecuencia de quitarle poder a la Real academia de la Lengua Valenciana e instaurar la catalanista AVL...todo por el poder político.

Pondré unos ejemplos: Valenciano Catalán Sanc Sang Mac Mag Fanc Fang Amarc Amarg Si al catalán añadimos"re"o una "o"al final de cada palabra tenemos que es castellano: Sang-re Mag-o Fang-o Amarg-o

¿Eso acaso quiere decir que son lo mismo? Pues claro que no.

Algún otro ejemplo entre miles de diferencias entre valenciano y catalán: CATALANISMES - FORMES GENUÏNES VALENCIANISMES C -a Castelló, a Ibi, a França… V -en Castelló, en Ibi, en França C - a més a més V - ademés C -abraçada V -abraç C - aconseguir V - conseguir C- acudit (en castellà chiste) V -succeït C - adagi (en castellà adagio, sentencia) V -adage C - adreça V - domicili, direcció, senyes C - aeri V - aéreu C - afers V - assunts, quefers C- agafar al vol V -empomar C - aixecar V - alçar C - aixoplugar V - soplujar C - albergínia V - albargina C - aleshores V - llavors C - alfàbrega V - alfàbega C - alliberar V - lliberar C - allunyar V - alluntar C - almirall V - almirant C - alto V - alt (orde de parar) C - altre, altra, altres V- atre, atra, atres C - alzina V - carrasca C - amb V - en C - ambdós V - abdós, els dos, les dos C - amuntegar V - amontonar C - anàlisi (femení) V - anàlisis (masculí) C - andana (en castellà andén) V - moll (andana per a desván en castellà) C - antiguitat V - antiguetat C- apallissar V - colpejar, abatanar C - aparell (en castellà aparato) V - aparat (i aparell per a aparejo en castellà) C - aplegar-se V - juntar-se, congregar-se C - apropar-se V - acostar-se C - aquest, aquesta, aquestos, aquestes V - est, esta, estos, estes C - arada V - aladre C - arc iris V - arc de Sant Martí C - arronsar V - arropir C - article V - artícul C - arxipèlag V - archipèlec C - assabentar V - fer saber, informar C - assaig V - ensaig C - assajar V - ensajar C - assassí, assassinar, assassinat V - assessí, assessinar, assessinat C - assolellat V - solejat C - assolir V - aplegar, conseguir C - assumpte V - assunt C - aterrar (un avió) V - aterrisar (un avió) C - atur V - desocupació C - aturar V - parar C - aturat V - desocupat C - avaluar, avaluació V - evaluar, evaluació C - avantatge V - ventaja C - avaria V - averia C - avi, àvia V - yayo, yaya C - aviat V - pronte, enjorn C - avui V - hui C - bàlsam V - bàlsem C - Bàrbara V - Bàrbera C -barret (en castellà sombrero) V - capell C - baster V - correger C - bellesa V - bellea C - bescanviar (en castellà canjear) V - baratar, descanviar C - bigoti V - bigot C - bilió V - billó C - bitlles V - birles C - bitllet V - billet C - bogeria (en castellà locura) V - follia C - boig (en castellà loco) V - foll C - bombeta (en castellà bombilla) V - pera, pereta C - bonítol (en castellà bonito, peix) V - bonyítol C - borni V - tòrt C - burgès, burgesia V - burgués, burguesia C - bústia V - buçó (la bústia en valencià és la caixa de les almoines) C - butlletí V - bolletí C - calçat (en castellà calzado) V - calcer C - calfred V - ariçonada, tremolí, borró C - camamilla V - camamirla C - càmera V - càmara C - campió, campionat V - campeó, campeonat C - canyella V - canella C - cap de setmana V - la fi de semana C - capítol V - capítul C - carota (en castellà careta) V - caraceta C - cartró V - cartó C - càstig V - castic C - cementiri V - cementeri C - cercar V - buscar C - cercle V - cércol, círcul C - cinema V - cine C - cinqué V - quint C - claredat V - claritat C - clatell V - bascoll C - claveguera V - aigüera C - clavegueram V - aigüeral, cloaca C - clavegueró V - albelló, androna C - codi V - còdic C - còdol V - cudol C - cofoi V - desvanit C - cognom (en castellà apellido) V - llinage C - col.legi V - colege C - company V - companyó c - coneixement v - coneiximent C - contrada V - lloc C - conversa V - raonada, conversació C - cop V - colp C - cop d’ull V - ullada C - cop de cap V - cabotada C - cop de puny V - punyada C - crisi V - crisis C - cristall, cristaller, cristalleria V - cristal, cristaler, cristaleria C - croada, croat V - creuada, creuat C - crosses V - closses C - cuir V - cuiro C - culte V - cult C - cura V - conte, atenció C - cursa de toros, de motos… V - correguda de bous, de motos… C - dada (castellà dato) V - senya C - defensar V - defendre C - desar V - alçar (guardar) C - desemparat V - desamparat C - desenvolupament V - desenroll C - desenvolupar V - desenrollar C - desnonament (en castellà desahucio) V - desfiduciament C - desnonar (en castellà desahuciar) V - desfiduciar C - destinació V - destí C - dinou V - dèneu C- dipòsit, dipositar V - depòsit, depositar C - disfressa, disfressar V - disfràs, disfrassar C - disset V - dèsset C - diumenge V - dumenge C - divorci V - divorç C - divuit V - díhuit C - dofí V - galfí C - doncs V - puix C - duana V - aduana C - dues (adjectiu num. femení) V - dos (adjectiu num. masculí i femení) C - edat mèdia V - edat mija C - efa, ela, ema, ena, erra,… V - efe, ele, eme, ene, erre… C - eina V - aïna, ferramenta C - eixelebrat V - destarifat C - eixerit V - espavilat C - el que fem, el millor… V - lo que fem, lo millor C - Empar V - Ampar C - empassar-se V - engolir C - empenta, empentar V - espenta, espentar C - emplenar V - omplir, reomplir C - encongir V - encollir C - endavant V - avant C - enfonsar, enfonsament… V - afonar, afonament… C - enganxar V - apegar, adherir C - enganxós V - apegalós C - enlairar-se (un avió) V - envolar-se (un avió) C - ensenyament V - ensenyança C - ensinistrar V - adestrar C - ensinistrament V - adestrament C - esbargir V - esplayar, solaçar, escampar C - esbarjo V - esplai, solaç C - esborrar V - borrar C - escalfar, escalfador… V - calfar, calfador C - escarafalls (en castellà aspavientos) V - esparaments C - escarola V - endívia C - escletxa V - clavill, badall C - escó V - escan C - escombra V - granera C - escombrar V - agranar C - escombraire V - femater C - escombraries V - fem C - escorpí V - alacrà C - escuradents (en castellà palillo) V - furgadents C - esdeveniment V - succés, acontenyiment C - esdevindre V - acontényer, succeir C - esgotar V - agotar C - esllavissada, esllavissar V - solsida, solsir C - esmorzar V - almorzar C - espectacle V - espectàcul

C - esport V - deport C - esportista V - deportiste C - esportiu V - deportiu C - espurna V - purna C - esquirol (en castellà ardilla) V - farda C - estalviar (diners en el banc) V - aforrar C - estalvis V - aforros C - estimar V - voler (amar) C - estona V - moment, temps C - estrella V - estrela C - estri V - atifell, ferramenta, aïna C - estripar V - desbudellar C - estruç V - esturç C - exemple V - eixemple C - exercici V - eixercici C - exèrcit V - eixèrcit C - façana V - frontera (d’un edifici) C - falguera V - falaguera C - fàstic V - oix C - fastigós V - oixós C - feina, feiner… V - faena, faener C - feredat V - fredat C - ferotge V - feroç C - focus V - foc C - forquilla V - forqueta C - garatge V - garaig C - gasiu V - agarrat, ronyós. C - gasosa V - llimonada C - gegant V - jagant C - gelós, gelosia V - celós, cels C - gener V - giner C - gerd (en castellà frambuesa) V - mora roja C - gerdera (en castellà frambueso) V - cordonera C - gespa V - herba C - gimnàs V - gimnasi C - glaç V - gèl C - globus V - bufa / globo C - graó V - escaló C - gratacel V - rascacels C - gripau V - renoc C - gual (en castellà vado) V - guau C - guineu V - rabosa C - habitatge V - vivenda C - heura (en castellà hiedra) V - hedra C - hisenda V - facenda C - hivernacle V - hivernàcul C - infermer, infermeria V - enfermer, enfermeria C - joguina V - joguet C - jonc V - junc C - judici V - juí C - la resta (en castellà el resto) V - el restant C - legislar V - llegislar C - legítim V - llegítim C - liberal, liberalisme… V - lliberal, lliberalisme C - lingüista, lingüística… V - llingüiste, llingüística C - línia V - llínea C - literatura, literari… V - lliteratura, lliterari C - litre V - litro C - llaminer V - llépol C - llauna V - llanda C - llençar V - llançar, enrefilar C - lletsó V - llicsó C - lleuger V - llauger C - lliurament V - entrega C - lliurar V - entregar C - llombrígol V - melic C - lloro V - loro C - llotja V - llonja C - llum (el) V - llàntia (la) C - llumí V - misto C - lluny V - llunt C - llunyà V - lluntà C - lògic, lògicament… V - llògic, llògicament C - luxe V - lux C - maduixa V - fraula C - magatzem V - almagasén C - magatzemar V - almagasenar C - malgrat V - no obstant, a pesar de C - malson V - malensomi C - marxar V - anar-se’n C - màscara V - màixquera C - matalàs V - matalap C - medi ambient V - mig ambient C - medieval V - migeval C - mediterrani, mediterrània V - mediterràneu, mediterrànea C - meitat V - mitat C - melmelada V - melada, confitura C - mena V - classe, espècie C - mentida V - mentira C - mentider V - mentirós C - mentre V - mentrimentres, mentres C - meravella, meravellós V - maravella, maravellós C - mesa electoral, mesa de les Corts… V - taula electoral, taula de les Corts… C - mesura V - mida C - metall V - metal C - mètode V - método C - metre V - metro C - meva, teva, seva, meves… V - meua, teua, seua, meues… C - mica V - poc, miqueta C - milió, milionari… V - milló, millonari C - mite V - mit C - mitges V - calces C - mitjana (la nota mitjana) V - mija (la nota mija) C - mitjans de comunicació V - mijos de comunicació C - mode V - modo C - molsa (en castellà musgo) V - verdet C - mongeta V - fesol C - monstre V - mònstruo C - mossegada V - mòs C - murtra V - murta C - naixement V - naiximent C - naixement, creixement… V - naiximent, creiximent… C - natges V - anques, galtes del cul C - nàufrag V - nàufrec C - navalla, navallada V - navaixa, navaixada C - néixer V - nàixer C - nen, nena V - chiquet, chiqueta C - nínxol (en castellà nicho) V - caseta C - noblesa V - noblea C - nombre V - número C - nombrós V - numerós, quantiós C - nord-americà V - nortamericà C - nosaltres V - nosatres, nosatros C - nus V - nuc C - nuvi, núvia V - nóvio, nóvia C - oi V - oix C - oida V - oït, orella C - oncle V - tio C - ordinador V - ordenador C - ordre V - orde C - òrgan (en castellà órgano) V - orgue C - origen V - orige C - os V - orso C - osca V -mossa C - pallissa V - tana C -- papallona V - palometa C - parpella, parpelleig, parpellejar V - parpall, parpalleig, parpallejar C - penedir-se V - arrepenedir-se C - penya-segat V - riscle C - peresa V - perea C - peresós V - pereós C - perruca V - peluca C - perruquerria, perruquer V - peluqueria, peluquer C - petit V - chicotet C - petó V - bes C - peülla (en castellà pezuña) V - piteu, pujola C - plànol (d’un edifici) V - pla C - poruc V - poregós C - préssec V - bresquilla C - presseguer V - bresquillera C - prestatge (en castellà estante) V - lleixa C - préstec V - préstam C - presumpte V - presunt C - preveure V - prevore C - proper V - pròxim, vinent o que ve

C - quadre V - quadro C - queixal V - quixal C - queixal del seny V - quixal de l’enteniment C - quilòmetre V - quilómetro C - Rafael V - Rafel C - rauxa V - ramalada, estufit C - recer V - racer, redòs C - recollida V - arreplega, arreplegada C - recollir V - arreplegar C - reial V - real C - rellotge V - rellonge C - rellotger V - rellonger C - rellotgeria V - rellongeria C - rentadora (màquina de llavar) V - llavadora C - rentaplats, rentacotxes V - llavaplats, llavacoches C - rentar V - llavar C - restoll, rostoll V - rastoll C - rigut (participi de riure) V - rist C - riquesa V - riquea C - robatori V - furt C - ruixat V - arruixó, ramassada C - rusc (en castellà colmena) V - gayola, baso C - sa i estalvi (en castellà sano y salvo) V - sà i segur C - saba (en castellà savia) V - llacor C - safata (en castellà bandeja) V - platera, plata C - salconduït V - salvoconducte C - saviesa V - sabuderia C - seguici V - sèquit, acompanyament C - seguretat V - seguritat C - seixanta V - xixanta C - semicercle V - semicírcul C - sencer V - sancer C - senderi V - trellat, juí, enteniment C - sergent V - sargent C - seriós V - sério C - seriosament V - sériament C - serrell (en castellà flequillo) V - frangeta C - servei V - servici C - seté V - sèptim C - setmana V - semana C - seure’s V - assentar-se C - síndria V - meló d’Alger C - soltar V - amollar C - solter V - fadrí C - somrigut (participi de somriure) V - somrist C - sorra V - arena C - sortida, sortir V - eixida, eixir C - sota V - baix, davall C - suport V - soport C - tarannà (en castellà talante) V - clim C - tarda (en castellà tarde) V - vesprada C - tardor V - primavera d’hivern, autumne C - tardorenc V - autumnal C - tarongina V - nafa, flor del taronger C - tauró V - taburó C - taüt V - ataüt C - tempesta V - tempestat, tormenta C - temps (climatològic) V - orage C - tenir V - tindre C - termini V - terme, determini C - til.ler, tell (arbre de la tila) V - tillol C - tipus V - tipo, classe, manera C - titella (en castellà marioneta) V - títaro, porrito, perichinela C - títol V - títul C - tona V - tonellada C - torn (castellà turno) V - tanda C - tornavís V - desentornellador C - tots plegats V - tots junts C - tramoista V - tramoyiste C - tresor, tresorer, tresoreria V - tesor, tesorer, tesoreria C - treure V - traure C - treva V - treua C - trigar V - tardar C - triomf V - triumf C - tron (en castellà trono) V - tro C - trucar V - tocar, telefonejar C - truita V - coqueta, tortilla C - ullal (en castellà colmillo) V - clau C - umbracle V - umbràcul C - us (no us detingueu) V - vos (no vos detingau) C - vacances V - vacacions C - vaga V - folga C - vaguista V - folguiste C - vas V - got C - vehicle V - vehícul C - venir V - vindre C - veritable V - verdader C - veure V - vore C - vianant V - viandant C - vidu, vídua V - viudo, viuda C - vímet (en castellà mimbre) V - vimen C - vosaltres V - vosatres, vosatros C - vuit, vuitanta V - huit, huitanta C - vuité V - octau C - xai V - corder C - xamfrà (en castellà chaflán) V - cantonada C - xarampió V - pallola C - xarxa V - ret (pero eixàrcia, xàrcia per a jarcia en castellà) C - xerrar V - raonar, charrar C - xifra V - sifra C - ximple V - simple, mec, tararot C - xiprer V - ciprés C - xocolata V - chocolate C - xuclar V - chuplar Recordem que esta és a soles una chicoteta mostra, pero suficient per a fer vore que la catalanisació lèxica del valencià afecta a tots els camps semàntics; desgraciadament el llistat podria ser moltíssim més extens.

La primera en impartir la llengua pròpia

 ¿Sabies que...?

Valéncia va ser la primera en impartir la llengua pròpia (Any 1974).

El 17 de març de 1938 fon cridat a files incorporant-se en el Bando republicà en el que va permanéixer fins al final de la guerra.Llicenciat en Dret per l'Universitat de Valéncia en 1943 es va incorporar en eixe mateix any en l'ilustre Colege d'Advocats de Valéncia.

Fon membre de la Junta del Govern del Colege d'Advocats de Valéncia (1952-1958) com a Diputat 7m.Durant la Gran riuada de Valéncia es va dedicar a neteja en diversos llocs de la ciutat entre ells el Palau de Justícia junt en els advocats del seu despaig i treballadors de la seua fàbrica, en motiu d'això li fon concedida la Creu distinguida de primera classe de Sant Raimon de Peñafort.

En 1966, va encapçalar la petició de la instalació de la IV Planta a Sagunt a la que aspiraven a això Astúries, Villagarcia d'Arosa, Cadis i Sevilla i va conseguir la Planta Siderúrgica Valenciana.

www.lenciclopedia.org

Escriu i Parla en Autèntica Llengua Valenciana

 Que NO t'enganyen els catalanistes en el dialecte Barceloní.

Escriu i Parla en Autèntica Llengua Valenciana