EL PRIMER SIGLE D'OR D'UNA LLENGUA : LA VALENCIANA

 #VixcaLaComunitatValenciana

EL PRIMER SIGLE D'OR D'UNA LLENGUA : LA VALENCIANA

El valencià va alcançar la categoria lliterària abans que el Sigle d'Or castellà i portugués s. XVI; l'anglés s. XVII; i el francés i alemà s. XVIII, desenrollant-se al mateix temps que l'italià en Dante, Petrarca i Boccaccio.

Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en valencià escrites en el Regne de Valéncia.

L'immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en valencià. Este gran resorgir del Regne de Valéncia es finalisarà en el descobriment d'Amèrica, la corona d'Aragó junt en la corona de Castella aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.

Un atre important factor serà l'inquisició, que produïx la fugida de gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants, i orfebres. No obstant, Valéncia encara va mantindre abans i durant l'época de l'Ilustració, grans personages en ciències, medicina, humanitats, etc.

Els conflictes en el Regne d'Aragó fan que la burguesia fuigga al Regne de Valéncia, on no es donen estos problemes. Barcelona entraria en franca decadència i pel contrari la ciutat de Valéncia va créixer fins a alcançar els 75.000 habitants a mitan de sigle, quan Barcelona contava en 14.000. La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la Corona d'Aragó i d'ahí el floreciment intelectual que la va convertir en un foc lliterari d'importància. Cal destacar que el Sigle d'Or és un fenomen que, encara que focalisat en la capital del Regne de Valéncia, alguna cosa va tindre que irradiar i influir en el conjunt del Regne, ya que un floreciment econòmic i cultural sempre beneficia a tots.

També caldria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístiques molt importants (Juan Luis Vius s. XVI i uns atres). Moltes de les idees humanistes es varen estendre per Itàlia i Europa, de la mateixa manera que els èxits militars conseguits per la Corona d'Aragó.

Fets rellevants.

En Valéncia va entrar la primera imprenta d'Espanya, des de Magúncia, una Gutenberg alemana, que s'instalaria cap a 1470.

La primera obra lliterària impresa en Espanya es va realisar en Valéncia (ciutat) en l'any 1474, açò denota un gran impuls sobre les obres escrites. Esta obra es titula Trobes en llavors de la Verge Maria imprés en el carrer del Portal de la Valldigna en el barri de Carmen.

I la primera Bíblia impresa en Romançada en Europa (1478) lo va ser en valencià, per fra Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicente, en permís del Vaticà puix solament es permetia escriure les bíblies en llatí.

Escritors del Regne de valència.

Jordi de Sant Jordi (13??-c. 1424) que seguix encara l'estil trovadoresco.

Jacme Febrer (1238) "Trovas". (Va haver controvèrsia pero, sense dubte, era valencià i va escriure en valencià).

Sant Vicente Ferrer i el seu germà Bonifaci, traducció de la Bíblia del llatí al valencià, primera d'Europa.

Antoni Canals (1352-1419) "Valeri Maxim". (traducció)

Ausiàs March (c. 1397-1459), mestre de l'anàlisis introspectiu de l'home renaixentiste.

Joanot Martorell Tirant lo Blanch, primera novela moderna europea.

Joan Roíç de Corella (1433/43-1497), que lluïx un humanisme erudit.

Jaume Roig (ca. 1400-1478), autor del Espill o Llibre dels dons, i l'escola satírica valenciana.

Sor Isabel de Villena (1430-1490), ploma intimista i tendra. "Vita Christi".

Foto: Incunable de Tirant lo Blanch Senat del museu de l'imprenta de Valéncia.

Traduit al valencià per Enrique NL